Josep Borrell demana accelerar l’enviament d’armament a Ucraïna: «El món és un lloc perillós»

«Europa ha de gastar més en defensa». L’alt representant de la Unió Europea (UE) per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, ha assegurat aquest dilluns que el club comunitari enviarà a Ucraïna els molt esperats avions de combat F-16. «De moment no els hi hem donat, però els hi donarem», ha augurat.

En una xerrada durant la 38 Reunió Cercle d’Economia a Barcelona, el diplomàtic espanyol ha remarcat que Brussel·les ha de redoblar l’ajuda militar a Kíiv perquè el país pugui defensar-se en la guerra desencadenada després de la invasió de Rússia. «No es guanyen eleccions dient que cal gastar més en canons, però el món és com és i no com ens agradaria que fos. I és un món perillós on hi ha països no tan grans, però pròxims, que ens poden causar problemes […] Si deixem de recolzar Ucraïna la guerra s’acaba», ha apuntat.

Borrell ha celebrat que, a diferència del que va fer després de l’annexió russa de Crimea el 2014, la UE ha optat ara per armar els ucraïnesos. No obstant, també ha fet autocrítica amb la lentitud de resposta dels 27. «Hem trigat massa a fer coses que era evident que havíem de fer», ha assenyalat el diplomàtic espanyol amb referència a l’enviament de tancs Leopard i de sistemes de míssils de defensa antiaèria Patriot. Durant mesos, la falta d’acord entre els estats membres, que temien «fer enfadar» el Kremlin, va bloquejar l’enviament d’ajuda militar que tant ha demandat el president ucraïnès Volodímir Zelenski.

Més poder militar

Durant el seu intercanvi d’impressions amb el politòleg i director de CIDOB Pol Morillas, Borrell ha insistit en la necessitat de dotar la UE de més poder militar per solidificar la seva posició al món. «Si volem ser una potència fa falta més capacitat d’intervenció militar, per quan sigui necessària», ha remarcat. «[Donald] Trump tenia raó quan ens deia que la UE no aportava la seva part en la defensa de l’OTAN».

Segons l’alt representant europeu, la crisi del coronavirus i la irrupció de la guerra a l’est del continent «han demostrat les nostres carències i limitacions». És per això que, des de l’acte celebrat a l’Hotel Vela de Barcelona, Borrell ha remarcat la «necessitat» que la UE tingui més autonomia. «Ens semblava normal que Europa no produís paracetamol o que la majoria del nostre gas vingués de Putin, però compte, ara les dependències es converteixen en una arma, quan crèiem que eren una garantia de seguretat mútua entre països», ha advertit.

Preguntat pel futur de la guerra, Borrell ha assegurat «no ser optimista», especialment tenint en compte la «voluntat clara» de Rússia de guanyar la guerra i no asseure’s a negociar. «L’estratègia de l’OTAN és fer tot el possible per posar Ucraïna en una posició amb què pugui negociar una pau sostenible», ha afegit Carmen Romero, vicesecretària general adjunta de Diplomàcia Pública de l’Aliança Atlàntica, en la ponència següent a la del membre del PSOE. Tot i que la Xina pretén jugar un rol de mediadora entre Moscou i Kíiv, la potència asiàtica podria estar aprofitant el conflicte per «jugar a un altre joc més gran i mirar de captar l’atenció del sud global» per als seus propis interessos, segons ha apuntat Yu Jie, investigadora sènior a Chatham House.

El cost de la guerra

Notícies relacionades

Ultradreta a l’alça

Steinmeier insta a no paralitzar-se davant "l’odi i la violència"

En material militar, la guerra d’Ucraïna ha costat a la UE uns 65.000 milions d’euros. No obstant, l’alt representant ha assenyalat que el cost real del conflicte va molt més enllà dels tancs i els míssils. I és que els estats europeus s’han deixat uns 700.000 milions d’euros en ajudes als seus ciutadans per pal·liar l’augment del preu dels alimentos i de l’energia. En els pròxims anys, els exèrcits europeus gastaran aproximadament 70.000 milions d’euros per modernitzar-se.

D’altra banda, Borrell també ha remarcat la necessitat que la UE estrenyi els seus llaços diplomàtics amb l’Amèrica Llatina, on encara hi ha recels amb l’activitat exterior europea. «Si nosaltres no tenim una relació extraordinària amb ells, un altre ho farà», ha assenyalat, lamentant que la Xina ja «ens ha passat per davant».