Djokovic es pronuncia sobre Kosovo i la torna a fer grossa

Llegenda del tennis i també mestre de la controvèrsia. «Kosovo és el cor de Sèrbia. Stop a la violència», va escriure Novak Djokovic en una càmera de televisió després de guanyar el seu primer partit de Roland Garros, obrint una nova polèmica que s’afegeix a la llarga llista que ha protagonitzat.

L’inici de la recerca del seu 23è títol de Grand Slam a la terra batuda parisenca, que significaria trencar l’empat a 22 amb Rafael Nadal i aconseguir una de les gestes esportives més grans de la història, va estar condimentat d’una controvèrsia.

Una més en una llarga llista de polèmiques, malentesos, passos en fals o incomprensions.

Acabava de derrotar en la Philippe Chatrier el nord-americà d’origen serbi Aleksandar Kovacevic (6-3, 6-2, 7-6 [1]) i va recollir el retolador per escriure algunes paraules en ciríl·lic en el vidre de la càmera. «Kosovo és el cor de Sèrbia. Stop a la violència», va ser el seu missatge.

El número tres mundial es referia a la situació al nord de Kosovo, teatre des de fa diversos dies dels enfrontaments entre membres de la força internacional per a Kosovo (KFOR) liderada per l’OTAN i manifestants serbis que reclamen la sortida de quatre alcaldes albanesos a la regió, elegits a l’abril.

‘No soc un polític’

En roda de premsa el jugador va donar explicacions als periodistes serbis: «És un tema sensible, sento una responsabilitat suplementària com a personalitat pública i com a fill d’un home nascut a Kosovo d’aportar el meu suport a tot el poble serbi. És el mínim que puc fer. No soc un polític i no tinc la intenció d’entrar en un debat».

No és la primera vegada que el jugador es pronuncia sobre Kosovo. El gener del 2008, quan va aconseguir el seu primer trofeu en l’Obert d’Austràlia, va declarar: «Kosovo és Sèrbia».

El país balcànic, recolzat pels seus aliats Rússia i la Xina, mai ha reconegut la independència de Kosovo, proclamada el 2008 per la seva antiga província, i des d’aleshores s’han produït tensions que sovint exploten entre Belgrad i Pristina.

El missatge que va estampar Djokovic a la càmera podria suposar una violació de la carta d’ètica de Roland Garros, que prohibeix el posicionament polític o religiós. «No sé si em sancionaran», es va limitar a dir en roda de premsa.

Aquest dimarts la Federació Francesa de Tennis va publicar un comunicat sense abordar la qüestió d’una possible sanció. «Els debats que travessen l’actualitat internacional es conviden de vegades als tornejos, és comprensible», es va limitar a assenyalar.

«La frase de Djokovic no és una sorpresa», assenyala a l’AFP Lukas Macek, investigador de l’institut de ciències polítiques Jacques Delors, amb seu a París.

«Novak és algú que manté vincles amb alguns mitjans nacionalistes serbis i les seves posicions van sovint en aquest sentit. Però la qüestió de Kosovo, fins i tot per als serbis molt moderats, encara és una ferida, un tema delicat i dolorós», va argumentar.

Una qüestió també sensible per als kosovars: Un mural amb el rostre de Djokovic va ser vandalitzat durant la nit de dilluns a dimarts en un edifici d’Orahovac, petita ciutat al sud-oest de Kosovo, on centenars de serbis viuen al costat d’albanesos, que són majoria.

‘Un costat provocador’

La seva posició contra la vacuna anticovid ha sigut la seva polèmica més famosa. Djokovic va estar diversos dies retingut a Austràlia el gener del 2022, i finalment va ser expulsat sense poder disputar el primer Grand Slam de l’any per no estar vacunat.

Djokovic manté la seva posició i per exemple aquest any no va poder competir a Indian Wells i Miami.

«Sobretot té opinions que no estan en el ‘mainstream’ occidental. Sens dubte té una part provocadora», va afegir Lukas Macek.

El jugador ja havia escandalitzat el món en plena pandèmia, quan va organitzar un torneig per diversos països del’ex Iugoslavia, que van provocar una cascada de contagis quan gran part del món vivia confinat.

Un altre dels seus ‘hits’, la seva desqualificació en els vuitens de l’US Open 2020 després d’haver donat un violent cop de pilota, de manera involuntària, a una jutge de línia.

Notícies relacionades

L’enemic de la presidenta en el qual Feijóo ha volgut influir

Populars i socialistes aixequen els seus vetos i avalen la CE de Von der Leyen

Els seus intents per liderar una reorganització del circuit masculí també han provocat suspicàcies.

Per sobre de tot, la seva personalitat, un enigma per a molts, que sembla «tallar els ponts d’una popularitat a l’altura del seu talent», va assenyalar fa alguns anys un director de torneig.