Europa llança un pols a Putin a les portes de Rússia

El llançament de la Comunitat Política Europea (EPC en les seves sigles en anglès), el nou espai de cooperació impulsat per reforçar la seguretat, estabilitat i prosperitat al continent europeu, va tenir lloc a principis d’octubre al castell de Praga (República Txeca). Aquesta jornada, que va permetre escenificar l’aïllament del president de Rússia, Vladímir Putin, des que va llançar el febrer del 2022 la seva guerra contra la veïna Ucraïna, continuarà aquest dijous a Moldàvia, una exrepública soviètica a les portes de Rússia, amb una segona cimera a escassos quilòmetres de la frontera ucraïnesa. A la cita hi assisteixen gairebé mig centenar de líders europeus, inclòs el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

«El més important és el nostre futur a la UE», ha dit Zelenski a la seva arribada al lloc de la trobada remarcant que el seu país està a punt per formar part de l’OTAN, una cosa que no només donarà seguretat a Ucraïna sinó també a Moldàvia, i que la contesa s’aturarà quan guanyin la guerra o quan Rússia pari. «Rússia la pot parar sortint al seu territori independent del nostre territori», ha avisat durant una breu intervenció interrogat vestit amb la seva habitual roba militar. Zelenski, que com és habitual per raons de seguretat no hi havia confirmat la seva presència, ha sigut aquest dijous el primer a arribar al castell de Mimi, situat a la localitat moldava de Bulboaca, molt a prop de la capital de Chisinau, a una vintena de quilòmetres de la frontera ucraïnesa i a un grapat de quilòmetres també de Transnístria, la regió separatista moldava que allotja tropes de l’Exèrcit rus.

«El fet que la segona reunió de la Comunitat Política Europea es faci a 20 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna és una prova d’unitat i una unitat més forta al continent europeu», ha recordat la presidenta de Moldàvia, Maia Sandu. «Unitat i fortalesa. Això és el que els líders europeus reunits a Moldàvia estan demostrant avui. Junts defensem els nostres valors i defensem Ucraïna», ha dit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Unity and Strength.

This is what the European leaders gathering in Moldova today are demonstrating.

Together we stand up for our values.

And we stand up for Ukraine.

Today we will also discuss challenges at European scale: energy, security, connectivity. pic.twitter.com/zQ2AfbHfKw

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) 1 de junio de 2023

A la reunió d’aquest fòrum informal, impulsat pel president francès,Emmanuel Macron, per intentar tenir una plataforma de cooperació als països de l’entorn sense compromisos d’adhesió, hi assisteixen líders dels 27 estats membres i gairebé una vintena de dirigents dels països de l’entorn, inclòs el Regne Unit. Qui no hi serà finalment present en la cita és el president turc, Tayyip Erdogan, victoriós en les eleccions del cap de setmana. També absents, Vladímir Putin i el bielorús Aleksander Lukaixenko. En total, 47 països convidats i un objectiu central: mostrar a Putin que Ucraïna està ancorada al cor d’Europa i que compta amb el suport de la resta de capitals europees, el mateix que Geòrgia i Moldàvia. 

Els tres països van sol·licitar l’ingrés a la Unió Europea arran de la invasió russa i tots tres anhelen i esperen una decisió positiva dels Vint-i-set per iniciar «al més aviat possible» negociacions d’adhesió a la UE. «Espero que la presència de tants líders aquí, tan a prop d’Ucraïna, a uns quilòmetres de la frontera enviï un missatge fort sobre la unitat de molts estats, no només de la Unió Europea, sinó d’altres també, en la defensa de l’ordre internacional, els drets de les persones i la sobirania dels països. És important que aquest missatge arribi a Rússia», ha dit el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, a l’arribar a la reunió. Es tracta d’una idea que els diplomàtics europeus fa dies que remarquen. 

«Un dels grans missatges és el lloc on es fa aquesta reunió. Sent a Moldàvia, hem de prendre-ho des de l’angle geopolític. Si ets a Moscou i veus 47 líders dels teus països veïns reunits... És un missatge molt important», afirmen fonts diplomàtiques europees sobre una cita informal que escenifica de nou l’absència de Rússia. «Rússia no és aquí no perquè no vulguem convidar Rússia, sinó perquè Putin ha exclòs Rússia d’aquesta comunitat al llançar aquest atac i aquesta guerra injustificada contra Ucraïna», ha recordat Borrell, que ha explicat que els debats que mantindran els dirigents europeus se centraran en tres àmbits: seguretat, energia i connectivitat, sobre els quals es parlarà en quatre taules de treball en les quals es distribuiran els líders, que a més tindran temps per celebrar múltiples trobades bilaterals.

Seguretat, energia i connectivitat

Notícies relacionades

La UE sanciona set polítics i empresaris prorussos per desestabilitzar Moldàvia

Medvédev considera que alts càrrecs del Regne Unit poden ser objectius militars

Espanya, que allotjarà la pròxima cita de la Comunitat Política Europea a Granada a l’octubre, copresidirà juntament amb Moldàvia una de les dues taules de treball dedicades a l’energia i la connectivitat. «Connectar millor la gent d’aquesta comunitat política, estabilitzar el nostre continent –tenim molts problemes als Balcans– i la seguretat», ha resumit Borrell. La trobada coincideix amb nous atacs sobre Kíiv i escalada de les tensions entre Kosovo i Sèrbia, els líders de les quals també són a la llista de convidats tot i que cinc països, entre els quals Espanya, continuen sense reconèixer la independència de Kosovo. 

Borrell, segons ha explicat, es va reunir aquest dimecres amb el primer ministre kosovar i espera mantenir aquest dijous una trobada amb el serbi Aleksandar Vucic. «Hem d’insistir que la violència no és la manera. La violència ha de ser condemnada i els autors d’aquesta violència han de retre comptes. I tothom ha d’intentar evitar qualsevol tipus d’escalada i moviments descoordinats. Així que continuarem treballant», ha dit el cap de la diplomàcia europea. També s’espera que el castell de Mimi ofereixi una nova oportunitat al president de l’Azerbaidjan, Ilham Aliyev, i al primer ministre d’Armènia, Nikol Pashinyan, per continuar les seves converses auspiciades per l’eix franco-alemany i la UE amb l’objectiu d’aplanar el camí cap a la pau entre els dos territoris.