Nova missió de l’oenagé

Open Arms adverteix al Senegal dels perills de les migracions irregulars: «Una vegada al mar, ja no hi ha marxa enrere»

Georgina Ríos

Europa: un continent, 46 països i una infinitat de realitats. Per als europeus: la llar. Per a molts migrants: la panacea. Per a ells és la meta, el lloc on posar fi al seu periple a la recerca d’una vida millor. El territori on tornar a començar i poder aconseguir una vida digna. Sota aquesta premissa, centenars de milers de persones emprenen viatges suïcides pel desert i el mar cada any amb l’objectiu d’aconseguir arribar a aquest anhelat i idealitzat paradís. La tortura, l’extorsió i fins i tot la mort són, en canvi, situacions habituals durant la travessia. En molts casos són també la realitat en el seu anhelat destí.

Migrar és un dret fonamental, o almenys hauria de ser-ho, però sempre que la decisió d’emprendre el viatge es prengui en llibertat, no motivada per falsos estereotips, perquè «una vegada al mar, ja no hi ha marxa enrere», assegura Carmen Torres, coordinadora al Senegal del programa ‘Origine’ de l’oenagé catalana Open Arms, a EL PERIÓDICO. Més del 90% de persones han patit violència sexual, física i/o psicològica durant el trajecte i almenys 33.293 persones s’han ofegat al Mediterrani des de 1993.

La setmana vinent, el vell remolcador de l’oenagé tornarà a salpar en missió des de Barcelona cap al Mediterrani. Després de més de vuit anys rescatant persones al mar i havent salvat milers de vides, l’oenagé ha desenvolupat un programa de sensibilització en l’origen d’aquestes perilloses rutes migratòries. «Moltes de les persones que rescatem al mar asseguren que si haguessin sabut per tot el que passarien, no haurien emprès el viatge», explica Torres. El programa ‘Origine’ es va començar a desenvolupar al Senegal l’any 2019 i principalment se centra a informar els ciutadans dels perills que comporten les migracions irregulars, informar de les vies legals per a la migració i desmitificar el concepte d’Europa.

Incentivar l’emprenedoria

A través de la cooperació al desenvolupament, l’oenagé ajuda els ciutadans a formar-se, accedir a recursos estatals i incentivar l’associacionisme i l’emprenedoria per empoderar les comunitats d’origen i construir alternatives reals als que creuen que l’única solució és fugir cap a Europa. Allà, el tancament de les fronteres i la desaparició gairebé absoluta de qualsevol opció regular per migrar ha provocat la consolidació de màfies a les rutes de migració i una multitud de perills i dificultats per als que finalment aconsegueixen arribar-hi.

«A molts compatriotes només els arriben les fotos boniques i les coses bones d’Europa i existeix la creença que aquí la vida és de color rosa. Però ara que estic aquí soc conscient de la paradoxa. És clar que hi ha coses de color rosa, però també hi ha situacions precàries, com al Senegal», explica Sébastien Correa. Ell és mestre d’educació primària a l’Escola Pia de l’Àfrica Occidental, a Thiaroye, i amb tres referents comunitaris més es troba aquesta setmana a Barcelona en el marc del projecte ‘Origine’ per conèixer de la mà d’Open Arms la realitat europea després de la migració. El seu paper, al Senegal, és el d’ajudar a sensibilitzar la seva comunitat dels perills que comporta la ruta migratòria irregular a través de l’educació dels més petits. «Em dedico a explicar als nens que és molt perillós emprendre el camí del mar o del desert i ells continuen la meva tasca a casa quan parlen amb les seves famílies», assegura aquest mestre de 39 anys.

Com ell, altres voluntaris s’han anat formant i informant per poder ajudar altres membres de les seves comunitats a conèixer aquesta realitat. «És important que vegin el que els espera a Europa als que migren de manera irregular. Arribar-hi no és la solució. Aquí comença un altre drama, perquè no és or tot el que brilla», rasa Torres.

Experiències personals

Alguns s’uneixen al projecte moguts per experiències personals. «Conec molts casos de gent que ha perdut la vida per intentar aconseguir arribar a Europa. Fills de veïns, amics... El meu germà va migrar per mar i, tot i que va arribar, gràcies a Déu, sa i estalvi a Europa, no vull que ningú passi pel mateix que ell. Sé que no podré evitar que la gent continuï emprenent el camí, però intentaré posar tot el que estigui a la meva mà perquè cada vegada siguin menys», assegura Penda Mbaye.

Aquesta jove de 33 anys assegura que la falta de perspectives reals d’ocupació i el poc accés a la formació empenyen moltes persones a intentar aconseguir-ho fora. «Jo volia formar-me, però no tenia els mitjans. L’accés a la formació al Senegal és molt limitat», explica. Avui, després d’haver aconseguit accedir a programes educatius facilitats per l’oenagé en màrqueting i gestió, és emprenedora de venda en línia i espera poder extrapolar el seu cas d’èxit a més persones de la seva comunitat.

La utopia europea

«Donar alternatives reals a la utopia europea és clau per evitar que les persones vulguin assumir riscos», assegura Souleymane Diallo. «El meu cosí va marxar a Europa per procurar-se un futur millor, el van empresonar a Líbia i no vam saber res d’ell en més d’un any. Crèiem que havia mort. Un dia van trucar al meu oncle per demanar-li diners per alliberar-lo. Quan va tornar a casa estava pàl·lid, prim i malalt. Va morir poc després», explica aquest jove de 30 anys. «Mentre es continuï creient que Europa és la solució, les persones continuaran creient que val la pena assumir el risc», resumeix el tècnic comercial, que ara dedica el seu temps a conscienciar els seus conciutadans.

Notícies relacionades

Els «referents comunitaris», com els han anomenat des de l’oenagé, informen no només les persones que tenen la idea de migrar, sinó tots els ciutadans. «Com més gent conegui la realitat, millor. Mai saps en quin moment algú pot ajudar a dissuadir una altra persona d’emprendre aquest viatge suïcida», assegura Ángeles Schjaer, coordinadora pedagògica de l’oenagé.

Juntament amb organitzacions locals, treballen per construir alternatives a la migració irregular a través de la informació i la sensibilització comunitària desconstruint l’imaginari sobre la migració a Europa a través de la informació i la reflexió comunitària sobre les seves alternatives, creant xarxes de col·laboració i treball amb el sector privat per promoure la inserció laboral i empoderant la comunitat i els seus joves facilitant l’accés a eines pedagògiques digitals i a formació professional.