Cinc companyies energètiques concentren les compres de gas rus a Espanya

La compra de gas rus és totalment legal. A diferència del que ha passat amb el petroli el dièsel i el carbó, la Unió Europea no ha imposat encara sancions al gas per no contribuir a la pressió sobre els preus, que van arribar a multiplicar-se per 10 l’any passat, ni arriscar amb la seguretat del subministrament. Un factor que dificulta enormement que les empreses amb contractes a Rússia puguin invocar una «causa de força» major per rescindir-los. I des de l’inici de la invasió, Espanya ha sigut un dels millors clients de la indústria gasística del país eslau.

Les seves importacions de GNL rus van augmentar un 55% el 2022 i van continuar creixent els quatre primers mesos d’aquest any un 58% respecte al mateix període de l’exercici anterior. Si es comparen aquells 14 mesos amb els que van precedir l’inici de la guerra, gairebé s’han doblat, segons dades de Corporació de Reserves Estratègiques (Cores). «La sequera i els problemes del parc nuclear francès han obligat a incrementar el consum de gas natural per produir electricitat, sobretot per cobrir les necessitats dels nostres veïns, Portugal i França», asseguren fonts del Ministeri de Transició Ecològica. «Tot això ha propiciat aquest augment de l’arribada de gas des de Rússia i altres països, com els EUA». Des de principis d’any, el gas rus ha cobert el 17% del subministrament a Espanya, només superat per Algèria i els EUA, tots dos amb el 24%, segons les dades acumulades d’Enagás fins al mes d’abril.

Cinquè importador mundial

A la UE, només Bèlgica ha importat més aquest 2023, mentre que, en termes globals, Espanya apareix com el cinquè màxim comprador de GNL rus des de l’inici de la invasió, únicament superat pel Japó, Bèlgica,la Xina i França, segons dades del Center for Research on Energy and Clean Air (CREA). Aquesta realitat, que incomoda el Govern, és en gran manera coneguda. Molt menys se sap, no obstant, de quines són les companyies que estan important el GNL rus. I no se sap perquè els contractes de gas són confidencials i les energètiques no tenen cap interès a airejar les seves relacions comercials amb Rússia. A Espanya, només Enagás i Cores diuen que coneixen el nom dels compradors, però després d’una llarga recerca EL PERIÓDICO ha pogut accedir a les dades de Kpler, una de les poques consultores mundials que, després de rastrejar els vaixells metaners que arriben a port, mira d’esbrinar el nom de l’empresa importadora. No sempre ho aconsegueix, de manera que aquest diari ha optat per publicar únicament els noms de les energètiques amb importacions que ha pogut verificar o que Kpler identifica amb un alt nivell de certesa.

Des que va començar la invasió i fins a finals d’abril cinc companyies han portat gas rus a Espanya, segons aquests criteris. Naturgy és amb diferència el principal importador, amb més de la meitat de les compres de gas rus rebut als ports espanyols. Volums que, segons la companyia, s’ajusten a les quantitats establertes al contracte a llarg termini que va firmar el 2013 amb un consorci internacional liderat per Novatek, el productor independent més gran de gas rus, i va començar a explotar el 2018. Aquest contracte no expira fins al 2041 i contempla l’enviament a Espanya de 37 metaners a l’any, tot i que segons les dades de Kpler, l’empresa va portar l’any passat 40 vaixells des de Rússia. «No portem res que estigui fora d’aquest contracte, que està subjecte a unes clàusules de compliment. No ens estem lucrant amb la situació», assegura la portaveu de Naturgy, Paula Zapata. La companyia diu que importa anualment «uns 3 bilions de metres cúbics», una xifra que equivaldria al 53% de totes les importacions des de Rússia el 2022.  

Naturgy, Total i els ‘traders’ suïssos

Molt lluny de Naturgy apareix la filial espanyola de l’energètica suïssa Met, una de les 10 més grans comercialitzadores de gas i electricitat d’Espanya, que ha portat un mínim de dos vaixells metaners en els 14 mesos analitzats. «No fem comentaris sobre on comprem exactament el gas», afirma la companyia. En la llista apareixen també les filials d’uns altres dos ‘traders’ amb quarter general a Suïssa, Dxt i Enet, també amb un mínim de dos nolis cadascuna.

L’últim actor involucrat en el negoci és francesa Total Energy, amb un únic carregament que va arribar a Espanya el maig de 2022 i que hauria contractat dies abans de l’inici de la invasió. «Des del començament de la guerra a Ucraïna, Total no ha importat gas de Rússia directament o indirectament a Espanya a excepció d’un enviament ‘spot’ que va ser tramitat abans de la guerra», afirma la companyia. Les compres ‘spot’ són aquelles que es paguen al comptat per al seu enviament immediat. Un tipus de negoci més oportunista que els contractes de llarga durada al qual també han recorregut Met, Dxt i Enet, segons les dades de Kpler. 

Malgrat no haver imposat sancions al gas, un factor que complica la ruptura dels seus contractes per a empreses com Naturgy, Brussel·les sí que s’ha conjurat per acabar amb la dependència de Rússia el 2027 i dies després de la invasió va presentar un pla per reduir en dos terços les compres totals de gas rus el 2022. Des d’aleshores les importacions per tub s’han desplomat, a mesura que el Kremlin tallava el subministrament, però les marítimes van augmentar més d’un 30%.

En part, per la fam de Bèlgica, França, Espanya i Holanda. «El mercat europeu ha sigut molt atractiu per a qualsevol subministrador de GNL i Iamal LNG, el principal proveïdor rus d’Europa, és molt a prop del continent», assegura Anne-Sophie Corbeau des del Center on Global Energy Policy. «Des d’un punt de vista purament econòmic, té sentit per a les companyies comprar en un mercat pròxim i vendre’l a la UE, on s’han pagat preus altíssims». Tan bon negoci com el gas rus, afegeix Corbeau, ho ha sigut el nord-americà. 

Reexportació de gas a Europa 

Part d’aquestes importacions han servit per cobrir els forats d’aquells països que han deixat de rebre gas rus per tub o que l’han reduït significativament, com Alemanya, Polònia i Itàlia. «Amb el seu excés de capacitat de regasificació, Espanya ha sigut el mercat més fàcil per als importadors, que després s’han dedicat a redistribuir-lo on més es necessitava, particularment el nord-oest d’Europa», assegura Henning Gloystein, analista de l’Euràsia Group. D’acord amb la CNMV, Espanya va ser el reexportador de gas més important per a Europa l’any passat, principalment a Alemanya i Itàlia. Van augmentar un 45%, una xifra sense precedents.

Notícies relacionades

Com arriben al Kremlin i als seus oligarques els diners del gas rus exportat a Espanya

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Fa mesos que el Govern espanyol demana als importadors que redueixin la seva dependència de Rússia i al març els va enviar una carta instant-los a no firmar nous contractes a Rússia ni renovar els preexistents. «Si volem ser consistents, no podem continuar acceptant el GNL rus», els va dir la ministra Teresa Ribera en la missiva, segons va publicar ‘Bloomberg’. Enagás, Axpo Iberia i Repsol van contestar dient que no han importat des de Rússia des de l’inici de l’agressió militar. 

«Es pot fer una lectura positiva o una lectura crítica del paper que ha exercit Espanya», diu Gloystein des de l’Euràsia Group. «La positiva és que les seves importacions de gas rus han ajudat a resoldre la crisi energètica, particularment al nord d’Europa. La negativa és que algunes companyies s’han lucrat mentre aportaven ingressos al Govern rus a través dels impostos que Novatek paga al país», afegeix. Només els importadors espanyols han deixat a l’economia russa 3.489 milions d’euros des de l’inici de la invasió, segons les estimacions de CREA.