«Kathleen Folbigg està contenta i agraïda als científics que hem treballat en el cas»

En primer lloc, enhorabona. L’alliberament de la Kathleen és fruit, en una part substancial, del seu esforç durant anys. ¿Com ha rebut la notícia? ¿com se sent?

Sento una alegria enorme per Kathleen Folbigg. Estic molt contenta de saber que està, per fi, fora de la presó. La revisió del seu cas representa el triomf de la ciència, que ha corregit una injustícia que pot haver sigut la més gran en la història d’Austràlia.

¿Ha pogut parlar amb ella? ¿Sap com es troba? ¿com ha viscut la notícia?

Kathleen m’ha trucat, junt amb la seva amiga de tota la vida, Tracy Chapman, aquesta matinada, a les tres. M’he despertat amb la grata notícia i amb una conversa molt emocionant, molt bonica. Ha sigut una trucada preciosa que m’ha agafat per sorpresa. Està feliç i agraïda als científics que hem treballat en aquest cas.

La ciència ha sigut decisiva per aconseguir la revisió del cas.

L’alliberament de Kathleen és motiu de celebració per a la comunitat científica. Personalment, reconforta haver pogut ajudar la Kathleen i haver contribuït al fet que, a poc a poc, es facin les reformes necessàries perquè la ciència sigui molt més tinguda en compte als tribunals. La ciència cada vegada és més complexa, la tecnologia que utilitzem és cada vegada més sofisticada, i és important que puguem assessorar jutges i advocats sobre descobriments científics que poden ser clau.

El desenllaç del cas Folbigg és una fita que marcarà la història de la justícia...

És crucial que hi hagi mecanismes independents que permetin assessorar en els processos judicials. La justícia té la voluntat de fer-ho, però és una qüestió complexa i cal descobrir noves vies que facin possible tenir més en consideració les evidències científiques. En el cas de Kathleen Folbigg crida l’atenció que la mateixa Acadèmia Australiana de Ciències hagi sol·licitat tenir representació legal en cas i hagi exercit un paper determinant en la supervisió del procés, ajudant a escollir els experts.

¿Com es rescabala una dona que perd els quatre fills i que passa 20 anys a presó acusada d’haver-los matat?

No hi ha manera humana de compensar-la. Però ella diu que el que sempre ha volgut és canviar l’epitafi dels fills, que se sàpiga que han mort de manera natural, no assassinats, i que ella els estimava moltíssim. Això era per a ella el més important, i les altres coses aniran venint. Ha perdut 20 anys de la seva vida i és molt difícil recuperar-se d’això. Té un trauma molt fort que haurà d’anar superant a poc a poc.

Vostè sempre va defensar que Kathleen podria ser innocent i que no existien proves concloents per portar-la a la presó.

Sí. Fins i tot abans de portar a terme la nostra investigació i trobar la mutació genètica, sabíem que els nens havien estat malalts. Era creïble que les seves morts podien respondre a causes naturals. Però, efectivament, el descobriment genètic de la causa de la malaltia em va reafirmar de manera molt definitiva en la innocència de Kathleen.

Vostè entra en escena el 2018 amb aquesta investigació genètica, ¿com arriba el cas a la seva taula de treball?

El 2018, David Wallace, un jove advocat que havia fet un curs d’immunologia de postgrau al meu departament, veu a la televisió un reportatge sobre aquest cas, em truca i em pregunta si existeix ja la tecnologia per fer una investigació genètica. Li vaig dir que sí, que la tecnologia havia avançat molt en 15 anys i que al meu laboratori ja estàvem seqüenciant genomes humans sencers.

¿En què va consistir l’estudi genètic que van desenvolupar? ¿a quina conclusió va arribar?

Vam trobar una mutació tant a Kathleen com en les seves dues filles que explica la mort de les nenes. Passa en una proteïna que es diu ‘calmodulina’. Vam aconseguir demostrar, junt amb un grup d’experts de quatre països, que aquesta mutació causa arrítmia cardíaca greu comparable a altres mutacions en calmodulina que han causat mort sobtada inesperada en nens. La calmodulina és una proteïna que regula el ritme del batec cardíac, regula l’entrada i la sortida del calci de les cèl·lules, i la concentració de calci és crítica per regular el batec cardíac.

Gràcies a aquests estudis s’ha classificat com a patogènica, fet que significa en termes genètics que té un 90%-99% de probabilitat de ser la causa de la mort sobtada de les nenes. És a dir, no van ser assassinades, sinó que van morir per una arrítmia cardíaca.

L’estudi genètic la reafirma en la innocència de Kathleen i es bolca, a partir d’aquell moment, a donar-ho a conèixer a la comunitat científica per aconseguir el seu suport i aconseguir que hi hagués una segona revisió del cas als tribunals, ¿quines ajudes i obstacles ha trobat pel camí?

Gairebé tot han sigut ajudes. Vaig contactar amb experts internacionals en calmodulina, que són els que després han analitzat les investigacions, i s’hi van bolcar. Es van interessar des del primer moment posant-hi moltes ganes i molt rigor.

L’Acadèmia Australiana de Ciències ha recolzat també de manera decisiva i, la veritat, és que la justícia s’ha pres molt seriosament aquesta segona revisió del cas. El jutge, els assistents del jutge i els advocats han anat a totes i han dedicat hores, dies i setmanes per entendre l’aportació de la ciència. Han desenvolupat una anàlisi a fons de les qüestions genètiques vinculades a la causa mèdica de la mort dels quatre nens. La seva tasca ha sigut encomiable.

Notícies relacionades

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Orbán convida Netanyahu i li garanteix que no serà detingut

¿I com han reaccionat els ciutadans? El 2003 hi va haver un judici ràpid que va portar Kathleen a la presó i es va convertir llavors en el gran dimoni per a l’opinió pública australiana.

Tristament els mitjans de comunicació la van pintar així i es va creure que era la pitjor assassina en sèrie de la història d’Austràlia. Tothom la va demonitzar, tret d’un grup d’amigues que sempre han defensat la seva innocència. Però gràcies a aquesta segona revisió, els mitjans han canviat la seva percepció i, en els últims mesos, ha anat sortint a la llum tot el que sabem. L’opinió pública és avui una altra respecte al cas. La majoria dels australians s’ha adonat que tot ha sigut un gran error de la justícia.