La voladura d’una presa a Kherson marca un abans i un després de la guerra a Ucraïna

Hi ha més preguntes que respostes a aquestes hores sobre l’autoria de l’atac o les conseqüències que tindrà en l’àmbit militar, però hi ha pocs dubtes que seran múltiples i variades. La presa estava en mans russes des dels primers dies de la invasió, quan va ser ocupada per les tropes que van avançar cap al nord des de la península de Crimea. Estratègicament va ser un cop notable. Primer perquè Nova Kakhovka era una de les principals fonts per al subministrament d’aigua i electricitat a la regió, majoritàriament agrícola, tot i que també amb una potent indústria naval. El seu cabal s’utilitzava, a més, per refredar els reactors de la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d’Europa, situada uns 75 quilòmetres riu a dalt. Fa temps que els seus sis reactors estan apagats, però requereixen mantenir-se a temperatures estables. Tant les autoritats ucraïneses com els experts de l’ONU van assenyalar que la destrucció de la presa no suposa de moment un perill immediat per als reactors. 

Russian terrorists. The destruction of the Kakhovka hydroelectric power plant dam only confirms for the whole world that they must be expelled from every corner of Ukrainian land. Not a single meter should be left to them, because they use every meter for terror. It’s only… pic.twitter.com/ErBog1gRhH

— Володимир Зеленський (@ZelenskyyUa) 6 de junio de 2023

I un factor més a tenir en compte. Des de Nova Kakhovka parteix l’anomenat ‘canal del Nord de Crimea’, que aportava el 80% de l’aigua utilitzada a la Península fins que el Kremlin se l’annexionés el 2014. De manera que el primer que van fer les tropes russes al prendre el control de la presa va ser restaurar el flux del canal fins a Crimea, un autèntic forat pressupostari per al Kremlin, que s’ha gastat en els últims anys centenars de milions d’euros a construir pous, embassaments i altres solucions per pal·liar els escassos recursos hídrics de la Península. Les autoritats de Crimea han afirmat aquest dimarts que, de moment, el nivell del canal no s’ha ressentit, tot i que també van assenyalar que hi ha risc que la voladura acabi posant en risc el subministrament d’aigua a la Península.

Acusacions creuades

Les autoritats ucraïneses van explicar que l’explosió es va produir durant la matinada de dilluns a dimarts i va ser de tal magnitud que va arribar a sentir-se a 80 quilòmetres de distància. Segons l’operador estatal hidroelèctric, l’explosió s’hauria produït a la sala de màquines de la presa. Kíiv no va trigar a culpar «els terroristes russos» de l’atac. «És físicament impossible volar-la des de fora amb artilleria o míssils. Els ocupants russos havien minat la presa i la van volar», va afegir Zelinski després de descriure els fets com «el desastre mediambiental més gran provocat per l’home a Europa en les últimes dècades».

Des del Kremlin, els seus portaveus en van aportar una versió contrària. Dmitri Peskov va afirmar que es va tractar d’«un acte deliberat de sabotatge ucraïnès per deixar Crimea sense aigües». El cert és que no és la primera vegada que les copioses preses hidroelèctriques del país es converteixen en una arma de guerra. El mes de setembre una dotzena de míssils russos, alguns hipersònics, van aconseguir fer un esvoranc a la hidroelèctrica de Karatxun, fronterera amb la ciutat de Kriví Rih, al centre del país. La inundació de diversos barris de la ciutat es va poder avortar gràcies a la ràpida resposta de les autoritats locals, que van aconseguir segellar la comporta amb 100 tones de pedra i argila, segons va informar aquest diari des d’Ucraïna setmanes després.

Homes are already under water on the left bank of the Dnipro river downstream from the dam that fascist Russia detonated at night. Critical water levels are expected in about 4 hours. Last year, Ukraine warned Russia had wired the dam with explosives. pic.twitter.com/CFW9BT0amx

— Igor Sushko (@igorsushko) 6 de junio de 2023

No només Rússia ha jugat amb les preses. Dos dies després de l’inici de la invasió, els ucraïnesos van foradar un embassament al nord de Kíiv, que regula el cabal de riu Irpín, per frenar l’avanç dels tancs i els vehicles mecanitzats russos sobre la capital, una maniobra que va acabar sent important en la seva defensa. Com llavors, el conflicte és ara en un moment determinant, a les portes d’una contraofensiva ucraïnesa que no s’hauria de retardar gaire si Kíiv no vol quedar-se sense temps, ja que l’estació del fang sol tornar al país a la tardor.

Notícies relacionades

Cinc companyies energètiques concentren les compres de gas rus a Espanya

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Segons els analistes, les dues parts tenen una cosa a guanyar, però també molt a perdre, amb la voladura de la presa. D’una banda, amb la inundació de les terres al sud de l’embassament, Rússia aconseguiria segellar aquesta zona davant un possible atac ucraïnès i reduir la mida potencial del front, i podria recol·locar algunes de les seves forces en altres punts.

En el cas d’Ucraïna, els beneficis a curt termini semblen més petits, tot i que sí que sortiria guanyant si la destrucció de l’embassament acaba assecant el cabal que arriba a Crimea pel canal.