La destrucció de la presa agreuja el drama humanitari en el ja molt castigat sud d’Ucraïna

El turment que pateixen els ucraïnesos des que fa 15 mesos Vladímir Putin va decidir esborrar la seva identitat nacional i sotmetre el país per tornar-lo a convertir en un apèndix de Rússia pel seu agosarat acostament a Occident, un pla que en gran manera ha fracassat, ha adquirit renovada embranzida al sud d’Ucraïna. La voladura dimarts de la presa de Nova Kakhovka ha deixat en la indigència milers de persones, a mesura que el desbordament de les aigües del Dniéper negava pobles i camps de cultiu, com si un diluvi bíblic hagués caigut sobre una de les regions que més han patit des del començament de la invasió. Amb l’aigua fins als genolls en alguns llocs, coronant teulades en d’altres, les tasques de rescat i evacuació avancen amb lentitud i enmig d’una guerra que no s’atura. 

Les dimensions de la tragèdia s’agreugen pel fet que la població que continua habitant el sud de Kherson és en gran manera gent que no va poder marxar abans: avis, malalts, gent sense recursos o ucraïnesos que han viscut tota la guerra o part atrapats en la teranyina de l’ocupació russa. La vida ni tan sols havia recuperat la normalitat a la capital de la província, alliberada per les tropes de Kíiv a l’octubre. Amb els militars russos a l’altra banda del riu, Kherson era una ciutat fantasma, bombardejada diàriament amb artilleria i dominada per l’ansietat i la por. Ara els seus carrers són rius amb gent atrapada i sense aigua potable, alguns de reunits a les teulades buscant ajuda, segons les imatges de les agències de notícies. 

D’acord amb les autoritats ucraïneses, unes 16.000 persones seguirien en perill a les zones controlades per Kíiv al marge occidental del riu i unes 20.000 a les zones ocupades pel Kremlin, terres menys elevades sobre el nivell del mar i presumiblement més afectades. «Tot el carrer és assegut a les teulades implorant ajuda. Els animals udolen i s’estan ofegant», li va dir a ‘The Washington Post’ una veïna d’Oleski, un poble amb 25.000 habitants abans de la guerra en el sector controlat per les tropes russes. «Les autoritats no estan ajudant. Estan frustrant el procés al no deixar passar els autobusos ni les barques que hem pagat amb les donacions de voluntaris», li va explicar Jaroslav Vasiliev, un altre veí del poble que va crear un grup de WhatsApp per mirar de coordinar les evacuacions.

Catàstrofe humanitària

Un dels jerarques al capdavant de l’ocupació russa a Kherson va afirmar que unes 1.500 persones han sigut evacuades fins ara, mentre que Kíiv diu haver-ne rescatat unes 1.700. A la zona russa hi hauria almenys set desapareguts. L’agència estatal de notícies ucraïnesa va assegurar que es preveu que el nivell de les aigües pugui augmentar fins a cinc metres aquest dimecres per començar a retrocedir a partir de dijous. En el Consell de Seguretat de l’ONU, el cap d’ajuda humanitària de l’organització, Martin Griffiths, va declarar dimarts que la catàstrofe tindrà «conseqüències greus i de llarg abast per a milers de persones a les dues bandes del front al sud d’Ucraïna per la pèrdua de casa seva, l’aigua potable i els aliments».

Els dos bàndols s’acusen d’haver volat la presa de Nova Kakhovka, que comptava també amb una central hidroelèctrica i era una de les més grans del país. Construïda durant l’època soviètica amb ciment armat, concebuda teòricament per resistir un atac nuclear, estava sota control rus des dels primers dies de la invasió. Diversos enginyers consultats per ‘The New York Times’ van explicar que, d’acord amb els danys a la part frontal del dic, l’explosió es devia d’haver produït a la sala de màquines de la central, cosa que reforça la tesi de l’autoria russa defensada per Kíiv.

Convenció de Ginebra

No en va, tot apunta que Rússia té molt més a guanyar des d’un punt de vista militar amb aquesta brutal voladura, que Volodímir Zelenski va descriure com un «ecocidi» i una «bomba mediambiental de destrucció massiva». La Convenció de Ginebra, on estan contingudes moltes de les lleis de la guerra, prohibeix explícitament els atacs contra «instal·lacions que contenen forces perilloses», com les preses hidroelèctriques, pel perill que representen per als civils. I la fiscalia ucraïnesa ja investiga el possible crim de guerra.

Notícies relacionades

Com arriben al Kremlin i als seus oligarques els diners del gas rus exportat a Espanya

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Fins i tot el governador prorús de les zones ocupades de Kherson, Vladímir Saldo, va reconèixer al seu canal de Telegram que, «des d’un punt de vista tacticomilitar», la destrucció de Nova Kakhovka «beneficia les forces russes». Saldo, això sí, es va plegar a la versió del Kremlin, que afirma que s’hauria tractat d’un sabotatge ucraïnès, una tesi que no ha recolzat amb cap evidència, i això que les seves tropes controlaven la infraestructura. 

El desastre humanitari ha allunyat la conversa de l’esperada contraofensiva ucraïnesa, i les seves autoritats que no tenen cap intenció de telegrafiar, per més que les dues parts juguin a despistar. Dies després que el Kremlin la donés per iniciada després de la intensificació dels atacs ucraïnesos a diversos punts, Kíiv va voler apaivagar aquests rumors. «Res d’això és cert. Quan la contraofensiva comenci, tothom se n’adonarà perquè ho veuran», va dir Oleksí Danilov, secretari del Consell de Seguretat i Defensa ucraïnès.