Itàlia es resisteix i complica l’acord sobre la reforma de l’asil a la UE

La crisi migratòria viscuda l’any 2015, com a conseqüència de la guerra a Síria, va fer saltar pels aires la política d’asil i va obrir un esvoranc entre els estats membres per la negativa d’alguns governs a acollir refugiats arribats a les costes del Mediterrani. La solució plantejada cinc anys després per Brussel·les, després del fracàs de l’assignació obligatòria de quotes per país, va ser una espècie de solidaritat «a la carta» amb contribucions flexibles. Tres anys després d’aquesta proposta i després de mesos de negociacions i innombrables compromisos, els ministres d’Interior de la Unió Europea intenten quadrar aquest dijous el cercle i tancar un acord polític que ajudi a redreçar una de les grans qüestions pendents en matèria migratòria: com compaginar la solidaritat i la responsabilitat en la reubicació dels refugiats a través d’un nou mecanisme de repartiment.

Sobre la taula del Consell de Ministres, que se celebra a Luxemburg, dues de les propostes de reglament més espinoses del pacte d’asil i immigració: el reglament sobre el sistema de gestió de la migració i l’asil i el reglament sobre el procediment d’asil que determina com funcionarà la solidaritat obligatòria flexible entre els estats membres en cas de pressió migratòria o que un país es vegi desbordat per les arribades d’immigrants. L’últim compromís ofert per la presidència sueca de la UE, que lidera les negociacions, no ha sigut rebut amb el suport esperat i les negociacions continuen. «És un debat delicat, en soc conscient, però si no arribem a un acord serem més dèbils», recordava a primera hora del matí la ministra sueca Maria Malmer.

Tot i que han sigut molts els ministres que han reconegut els avanços aconseguits durant la negociació, una desena de països han agafat la paraula a mitja tarda per mostrar els seus dubtes i rebutjar el compromís. «L’últim text distribuït és insuficient per a nosaltres», responia a mitja tarda el ministre d’Interior italià, Matteo Piantedosi, que, igual com Dinamarca, no està satisfet encara amb el vincle entre «tercer país segur» i el principi de connexió. Berlín vol restringir-lo mentre que Roma vol ampliar-lo per possibilitar la devolució als països de trànsit i no només als d’origen.

Deu països s’hi resisteixen

A més d’Itàlia i Dinamarca també han anunciat, durant un debat públic, la seva intenció d’abstenir-se o votar-hi en contra Lituània, Polònia, Hongria, Eslovàquia, Bulgària, Malta, Àustria i Grècia. En total 10 dels 28 estats membres encara s’hi resisteixen. Els més durs, tal com s’esperava, han sigut Hongria i Polònia. El ministre hongarès, Bence Rétvári, ha qualificat la proposta sobre la taula de «carta d’invitació» als africans perquè vinguin a Europa. «Hem d’evitar que hi hagi incentius per als emigrants il·legals. Estem convidant-los a venir de manera irregular a la UE», ha criticat. El seu col·lega polonès, Bartosz Grodecki, també ha rebutjat donar per aprovada l’última oferta de compromís i ha insistit que han de ser els caps d’Estat i de govern de la UE els que prenguin una decisió. «Polònia s’hi oposa. No hi pot votar a favor perquè les disposicions no ens satisfan», ha afegit.

Malgrat la forta oposició, inclosos diversos països del Mediterrani central, com Itàlia, Grècia i Malta, la presidència sueca de la UE no tira la tovallola i intentarà tancar aquest dijous un acord polític que, segons ha recordat en el debat inicial el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, hauria d’adoptar aquest dijous «sí o sí». «Hem acceptat els procediments obligatoris a la frontera, la solidaritat flexible, unes regles més dures en matèria de responsabilitat en els espais temporals d’aquesta. Excepte per a dos o tres estats membres hi ha diferències de matís que no poden fer que no hi hagi acord. Seria un fracàs (i) tota la feina d’aquests anys deixarà de tenir sentit», ha avisat.

Notícies relacionades

Les sol·licituds d’asil es disparen a nivells de la crisi de refugiats

El Mediterrani: la frontera més perillosa

Les dues propostes sobre la taula atorguen, com ha assenyalat Grande-Marlaska, més responsabilitats en l’examen de sol·licituds d’asil als països de primera entrada mentre que introdueixen alhora un nou mecanisme de repartiment. La proposta inclou una solidaritat obligatòria que farà que tots els estats membres hauran de contribuir en la reubicació de refugiats tot i que contempla diferents tipus de solidaritat alternativa per als països que no vulguin ressituar refugiats. 

Des d’una contribució financera –de 20.000 euros per refugiat per als països que no acceptin rebre’ls– fins a aportacions en forma de capacitats, serveis, personal qualificat, instal·lacions i equips tècnics en àmbits com el registre, la recepció, la gestió de fronteres, el control, la detenció i el retorn. La proposta també contempla un mínim anual de reubicacions de 30.000 persones i un termini de 24 mesos durant el qual el país de primera entrada serà responsable dels immigrants arribats al seu territori. «Som a propíssim. No hi ha excusa per no arribar a un acord avui», insistia aquest dijous la presidència sueca, que ha recordat que el Parlament Europeu va adoptar la seva posició a l’abril i espera que el Consell defineixi la seva posició perquè puguin començar les negociacions interinstitucionals.