Rescat miraculós

Lesly, la «guerrera» de 13 anys que es va cuidar dels altres nens perduts a la selva de Colòmbia

2
Es llegeix en minuts
France Presse

Lesly Jacobo Bonbaire s’ha convertit en l’heroïna de la història. Amb tan sols 13 anys, ha sigut l’encarregada de cuidar els altres tres nens amb qui ha sobreviscut a un accident d’avioneta i a 40 dies desemparats a la selva de Colòmbia: Solecni Ranoque Mucutuy, de 9 anys; Tien Noriel Ronoque Mucutuy, de 4, i Cristin Neryman Ranoque Mucutuy, d’1 any.

«Ella sempre els cuidava quan la mare treballava. Els donava ‘fariñita’, ‘casabito’ (farina i pa de iuca), qualsevol fruta a la muntanya», explica a l’AFP Fátima Valencia, la mare de Magdalena Mucutuy, que va morir quan l’avioneta en la qual viatjava amb els seus fills es va desplomar l’1 de maig en l’espessor de l’Amazònia colombiana.

Les dones indígenes «som molt guerreres», emfatitza Valencia, que espera en un hotel de la ciutat de Villavicencio (centre) el moment de veure els seus nets.

Els nens van ser trobats divendres al mig de la selva i van ser transportats en helicòpter a San José del Guaviare, el municipi més pròxim. Cap a mitjanit, un avió ambulància de les forces aèries del país els portava cap a Bogotà.

«Només vull veure’ls, tocar-los», afegeix Fidencio Valencia, l’avi dels menors, també a Villavicencio.

Habilitat per moure’s per l’espessor

Igual que la petita Lesly, Soleiny (9) i Tien Noriel (4) «són molt hàbils per caminar» per la selva, va explicar en una altra entrevista a l’AFP l’indígena uitoto de 47 anys. També va sobreviure la petita Cristin, que va complir un any durant la sorprenent travessia dels menors.

«No vam baixar la guàrdia amb l’avi, amb el meu germà. Vam pregar cada nit», relata la Fátima. Van encomanar el destí dels menors als «esperits del tabac i del mambe», una preparació a base de fulla de coca que utilitzen els originaris per als seus rituals. Fidels a les creences del poble uitoto, sospitaven que alguna força sobrenatural impedia el seu rescat.

Després de trobar-los, els avis van agrair el centenar de militars i indígenes que van treballar conjuntament en la recerca. «També a la Mare Terra, que els ha deixat anar», va afegir Fátima.

Notícies relacionades

Fátima i Fidencio van demanar ser els primers a atendre’ls: «Hem de bufar el cos d’ells perquè agafin força i allà els entreguem perquè els miri la part occidental», diu l’àvia, amb referència al personal sanitari.

D’ara endavant espera tenir la «custòdia» dels menors, després de la mort de la seva mare: «Jo puc donar-los educació, encara puc [...]. Aquest serà el meu orgull. La meva filla ho està veient i ella espiritualment m’ha donat ànim, forces», va assegurar.