Itàlia

Els escàndols de Berlusconi, una vida de luxúria i excessos

La vida de l’ex primer ministre italià ha estat plena de luxes, milions, judicis, escàndols sexuals i poder, molt poder

Els escàndols de Berlusconi, una vida de luxúria i excessos
8
Es llegeix en minuts

La figura de Silvio Berlusconi (Milà, 1936) passarà a la història a causa de la polèmica i la multitud d’escàndols que han portat davant els tribunals en nombroses ocasions l’ex primer ministre d’Itàlia. Empresari milionari, magnat dels mitjans, president d’un dels clubs de futbol més gran del món, l’AC Milan, i polític. Aquests són alguns dels càrrecs que donen mostra del poder que ha tingut entre les seves mans un dels homes més discutits del segle XX -XXI.

Els seus estirabots i els seus diferents problemes amb la Justícia van marcar una carrera política que va imposar una manera de dirigir les institucions regida pel caprici i el benefici personal als anys noranta i els dos mil.

Abusos de menors en el cas Ruby

Abusos de menors en el cas RubyGran part dels escàndols que han sacsejat la vida de Berlusconi han tingut un caràcter sexual. És el cas Ruby, un dels episodis més foscos de la trajectòria del polític, pel qual va acabar sent condemnat a set anys de presó i a una inhabilitació de per vida d’ocupar un càrrec públic per abús de poder i incitació a la prostitució de menors. Un any més tard, la condemna va ser revocada i va ser absolt.

Una jove marroquina anomenada Karima el Mahroug, coneguda també com a ‘Ruby Trencacors’, va ser arrestada quan tenia 17 anys per un robatori menor i es va descobrir que havia assistit a diverses festes a les residències privades de Berlusconi a Milà i Roma. El magnat, suposadament li havia entregat diners i regals a canvi de sexe. Va ser ella mateixa qui ho va denunciar per pagar-li per mantenir relacions sexuals. Una cosa que tots dos van negar després.  

En aquestes festes ‘bunga-bunga’, El Mahroug va esmentar que es portava a terme una mena de ritu africà, però no va ser gaire precisa. Alguns assistents en aquestes festes van declarar que una desena de noies despullades envoltava l’amfitrió en una aiguabeneitera i jugaven amb ell sota l’aigua. D’altres, van explicar que eren una mena d’olimpíades sexuals amb ‘strippers’ que incloïen balls sensuals i altres acrobàcies afrodisíaques. També hi va haver qui va descriure aquestes festes com simples orgies.

En un primer moment, ‘Il Cavaliere’ va actuar tal com ho havia fet en altres ocasions. Un dels seus homes va proposar abaixar l’edat des de la qual tenir sexe amb menors estava penalitzat. Així, el primer ministre quedaria fora de l’abast de la justícia.

Un procediment semblant va proposar el seu ministre de Justícia, Angelino Alfano, que va intentar treure una llei que establís que els quatre homes més importants de l’Estat –president, primer ministre i presidents de la Cambra dels Diputats i el Senat– no poguessin ser jutjats més que per delictes relacionats amb l’exercici de les seves funcions. Al fracassar aquests intents, els testimonis i denunciants del cas Ruby van començar, sobtadament, a rectificar i a desdir-se’n.

Frau fiscal en el cas Mediaset

Frau fiscal en el cas MediasetUna de les facetes per les que més conegut ha sigut Silvio Berlusconi al nostre país és per ser fundador del grup Mediaset. Fill d’un banquer i d’una mestressa de casa, aquest milanès nascut en temps de Mussolini tenia clar que volia ser milionari i es va embarcar en negocis immobiliaris i en l’especulació financera per després passar al negoci dels mitjans televisius.

Va començar la seva etapa amb una petita televisió local, Telemilano i quatre anys després va escalar a l’àmbit nacional amb Canale 5. Berlusconi va posar fi al monopoli de la televisió pública italiana, a la qual va arribar a superar en audiència.

El cas Mediaset va començar el 1992, quan es va descobrir que el grup havia creat una xarxa d’empreses ‘offshore’ en paradisos fiscals per evadir impostos. Es va descobrir que el grup havia utilitzat aquestes empreses per comprar drets de televisió d’esdeveniments esportius a preus inflats i després registrar aquestes compres com a despeses deduïbles d’impostos. En alguns casos, les compres van ser fetes a empreses fictícies que pertanyien a la mateixa Mediaset, cosa que significava que els drets de televisió es compraven a si mateixos.

A mesura que la investigació es va ampliar, es van descobrir més proves de frau fiscal i manipulació del mercat televisiu. Es va al·legar que Berlusconi havia utilitzat la seva posició política per manipular el mercat televisiu italià i que havia pressionat els reguladors perquè prenguessin decisions que afavorissin Mediaset i que havia bloquejat l’entrada de nous competidors al mercat.

El 2006, Berlusconi va ser acusat formalment de corrupció, frau fiscal i falsificació de comptes. El polític italià va negar les acusacions, però, anys més tard, el 2013, va ser condemnat a quatre anys de presó. No obstant, mai va ser empresonat per aquesta condemna a causa de la seva edat i a una llei d’amnistia. En lloc d’això, va ser posat sota arrest domiciliari durant un any.

Suborns a l’advocat Mills

Suborns a l’advocat MillsBerlusconi es va tornar a asseure al banc dels acusats de la Justícia a causa que, presumptament, va subornar el seu advocat David Mills amb 600.000 euros perquè donés un testimoni fals en dos judicis contra ell, evitant així que revelés informació comprometedora sobre els seus negocis.

La trama va tenir especial rellevància perquè, en aquell moment, el magnat era el primer ministre del país. Finalment, David Mills va ser sentenciat a quatre anys de presó i Berlusconi va ser absolt el 2010 per prescripció.

Xarxa d’espionatge

Xarxa d’espionatgeEl cas P3, també conegut com a cas Previti, es va centrar en una xarxa d’espionatge i corrupció que involucrava polítics, empresaris i membres dels serveis secrets italians. Segons les investigacions, la xarxa hauria sigut creada per un advocat anomenat Cesare Previti, que havia treballat anteriorment per a Silvio Berlusconi.

Previti va ser acusat de corrupció i tràfic d’influències per haver ajudat l’ex primer ministre italià a subornar un jutge per obtenir una resolució favorable en un cas d’adquisició d’una empresa, anys abans. També se’l va acusar d’haver utilitzat la xarxa P3 per influir en la designació de jutges i fiscals a Itàlia.

Berlusconi no va ser acusat directament en el cas P3, però sí que va ser implicat en les investigacions, ja que alguns dels seus col·laboradors pròxims estaven involucrats en la xarxa de corrupció.

Multitud de batalles judicials

El magnat italià, al llarg de la seva trajectòria, s’ha vist immers en infinitat de batalles judicials en què, majoritàriament i contra tot pronòstic, ha sortit indemne. Una va ser el conegut com a cas Unipol, en què Berlusconi va ser acusat el 2006 de conflicte d’interessos en relació amb la venda de la companyia d’assegurances Unipol. Va ser condemnat en primera instància, però la condemna va ser anul·lada pel Tribunal Suprem.

També va sortir ben parat de l’operació ‘Lodo Mondadori’, un escàndol judicial de la dècada dels 90 en què ‘Il Cavaliere’ va ser acusat de corrupció en relació amb la compra de l’editorial ‘Mondadori’ en relació amb la compra de l’editorial del mateix nom. També va ser absolt en última instància en aquest cas.

Berlusconi no va complir les seves promeses de campanya que parlaven del sanejament moral de la política i de l’administració pública. El magnat no es va desprendre de les seves empreses i en cadascun dels governs que va encapçalar va semblar haver-hi conflicte d’interessos. Els seus negocis privats van ser del més rendibles i van proliferar malgrat la seva tasca pública i a les incompatibilitats.

Les denúncies davant els tribunals no paraven d’augmentar i ell s’obstinava a fer declaracions públiques que ofenguessin el màxim nombre de persones possible. La seva prepotència no li permetia prémer el fre.

Berlusconismes

BerlusconismesComentaris despectius, ofensius i masclistes eren part d’un diccionari que es va fer popular a tot Itàlia i també va arribar a orelles de països estranger. Tant va ser així, que els italians van començar a denominar com a berlusconismes els excessos verbals i els estirabots del seu primer ministre.

En un debat amb l’oposició, un dels seus rivals va dir que ja era hora que Berlusconi se n’anés a casa. Arrogant, el multimilionari el va mirar i va preguntar: «¿A quina de totes? En tinc 20».

Recurrents també eren els seus comentaris masclistes i denigrants contra les dones. L’empresari italià va mirar de fer una espècie d’‘acudit’ el 2011 que no va arribar a res més que a grolleria. «Un sondeig diu que el 33% de les noies italianes sí que es ficarien al llit amb mi. La resta de les noies contesten: ¿Una altra vegada?», va deixar anar a l’audiència, que es va posar a riure.

En una altra ocasió, en una entrevista al diari ‘El Mundo’, Silvio Berlusconi va respondre el següent sobre el seu estat de salut: «L’altre dia em vaig fer una anàlisi i he donat el normal per a un home de la meva edat: 90% de viagra a la sang».

Notícies relacionades

Els seus comentaris homòfobs també formaven part del seu repertori: «Prefereixo que m’agradin les dones guapes abans que ser ‘maricon’», va dir en resposta a les acusacions d’haver-se ficat al llit amb la menor d’edat Karim el Mahroug.

L’ex primer ministre italià tampoc es tallava davant noms de primer ordre mundial, com va passar quan va dir de Barack Obama que era «jove, guapo i bronzejat». I amb l’expresidenta de Finlàndia Tarja Halonen tampoc va tenir respecte quan el 2005, Parma va aconseguir convertir-se en seu de l’Agència Europea per a la Seguretat Alimentària en detriment de Hèlsinki. ‘Il Cavaliere’ va dir: «He hagut de rescatar les meves armes de playboy per seduir la presidenta Halonen i que cedís».