Les guerres a Ucraïna i al Sudan eleven el flux de refugiats al rècord de 110 milions

El nombre total de refugiats i desplaçats interns arreu del món ha arribat als 110 milions, una xifra rècord alimentada per conflictes recents com els d’Ucraïna o el Sudan, segons l’informe anual publicat aquest dimecres per l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

El document, que es publica com és habitual a pocs dies de la celebració del Dia Mundial dels Refugiats, el 20 de juny, també destaca un augment anual sense parió des que l’ACNUR es va fundar el 1951: es va passar de 89,3 milions de refugiats i desplaçats a finals del 2021 a 108,4 milions a finals del 2022, 19,1 milions més.

En la primera meitat d’aquest any la xifra ha continuat creixent fins als 110 milions, principalment a causa de noves crisis com la del Sudan o situacions en deteriorament com les de Birmània, segons les dades presentades en roda de premsa per l’alt comissionat de l’ACNUR, l’italià Filippo Grandi.

Fugida a països d’ingressos baixos i mitjans

«La retòrica que parla que molts refugiats fugen a països rics és molt equivocada: en realitat és el contrari», ha explicat Grandi, que ha remarcat que un 76% d’aquestes persones es refugien a països d’ingressos baixos i mitjans, i també són àmplia majoria (70%) els que fugen a nacions veïnes de la d’origen.

Dels 108,4 milions de fugits de les seves llars el 2022 per conflictes, desastres naturals i altres crisis, l’ACNUR assenyala que 62,5 milions són desplaçats interns que es mantenen al seu país, i 35,3 milions, refugiats en altres territoris.

S’hi sumen 5,4 milions de sol·licitants d’asil i 5,2 milions de «persones en necessitat de protecció internacional», una categoria especial de persones no exactament amb estatus de refugiat però en situació molt similar i que agrupa sobretot els veneçolans establerts majoritàriament en altres països d’Amèrica.

«Els conflictes s’inicien amb massa pressa i es busca solucionar-los amb massa lentitud. El resultat és devastació, desplaçament i angoixa per a aquests milions de persones desarrelades per força», ha analitzat Grandi.

Turquia, l’Iran i Colòmbia

Turquia és el país que més refugiats acull (3,6 milions, i molts són sirians), seguit per l’Iran amb 3,4 milions (majoritàriament procedents de l’Afganistan) i per Colòmbia amb 2,5 milions de refugiats (principalment veneçolans).

Paral·lelament, el país del qual més persones han fugit a d’altres com a refugiades és Síria amb 6,5 milions, seguit d’Ucraïna i de l’Afganistan amb 5,6 milions cada un (l’ACNUR va arribar a comptabilitzar en mesos anteriors fins a 8 milions de refugiats ucraïnesos, tot i que ha corregit aquesta xifra recentment a la baixa).

En quarta posició se situa Veneçuela (5,4 milions) i a continuació el Sudan del Sud (2,2 milions) i Birmània (1,2 milions), segons les estadístiques de finals del 2022, en què encara no figuraven els gairebé mig milió de refugiats causats per dos mesos de conflicte al Sudan.

El 90% dels refugiats i desplaçats interns procedeixen de països en desenvolupament, recorda un informe que situa l’Àfrica subsahariana com la regió principal tant d’origen (27,2 milions) com de destí (25,3 milions) d’aquestes persones.

Europa és l’origen de 9,1 milions i el destí de 17,3 milions, i d’Amèrica són originaris 6,1 milions de refugiats i desplaçats, però el continent és al seu torn lloc d’acollida de 6,7 milions.

Flux més ràpid

L’ACNUR destaca en l’informe que la invasió d’Ucraïna va generar el flux més ràpid de refugiats des de la Segona Guerra Mundial, i va igualar en només 12 mesos l’èxode ocasionat pels primers quatre anys de la Guerra Civil a Síria.

En el costat positiu, uns 6 milions de persones (339.000 refugiats i 5,7 milions de desplaçats interns) van poder tornar a casa seva el 2022, principalment a Etiòpia, després de l’alto el foc aconseguit a Tigre, però també a països com Birmània, Síria, Moçambic o la República Democràtica del Congo.

Grandi ha destacat la generositat de moltes comunitats d’acollida cap a refugiats i desplaçats, però ha afirmat que per ara l’ACNUR només ha rebut una tercera part dels fons que necessita per al 2023.

Notícies relacionades

Luis Moreno Ocampo: "El G-7 està ofegant la pressió que una investigació exerceix sobre Netanyahu"

Els rebels sirians ocupen grans territoris davant la fugida d’Assad

L’informe també indica que els Estats Units es mantenen com el país que més sol·licituds d’asil va registrar l’any passat (730.400), seguit de lluny per Alemanya (217.800), Costa Rica (129.500) i Espanya (118.800).

Els principals països d’origen de sol·licitants d’asil van ser Veneçuela (264.000), l’Afganistan (208.500), Cuba (194.700) i Nicaragua (165.800), segons les xifres de l’ACNUR.