El Parlament Europeu dona llum verda al projecte per regular la intel·ligència artificial

El ple del Parlament Europeu ha donat llum verda a l’inici de la negociació de la redacció de la llei europea d’intel·ligència artificial, la primera del món que aspira a regular aquesta tecnologia revolucionària amb l’objectiu de posar fre als potencials perills que comporta, però sense perjudicar la innovació i el seu desenvolupament.

La Unió Europea (UE) va arrencar el 2021 els treballs per estudiar la regulació de la intel·ligència artificial (IA), però la irrupció de ChatGPT va fer urgent accelerar la legislació davant el vertiginós avenç del sector.

Després de l’aprovació del Parlament Europeu, està previst que s’iniciïn immediatament les negociacions directes amb els 27 països del bloc, amb la idea de tenir un acord segellat per a finals d’any. No obstant, la normativa no entraria en vigor fins al 2026, i per això la UE necessitarà negociar també un marc provisional i voluntari amb les empreses tecnològiques que desenvolupen IA.

La majoria dels eurodiputats recolzen el projecte de normativa com una fita. «¿És aquest el moment adequat perquè Europa reguli la IA? La meva resposta és un ‘sí’ rotund: és el moment adequat a causa del profund impacte que té la IA», va dir l’eurodiputat Dragos Tudorache durant el debat parlamentari de dimarts a Estrasburg.

«El que podem fer aquí és crear confiança i seguretat jurídica per permetre que la IA es desenvolupi de manera positiva», va dir la vicepresidenta de la Comissió Europea, Margrethe Vestager.

La llei en discussió regularà la IA segons el nivell de risc: com més gran sigui el risc per als drets o la salut de les persones, per exemple, més exigents seran les obligacions dels sistemes. La llista d’alt risc proposada per la UE inclou la IA en infraestructura crítica, educació, recursos humans, ordre públic i gestió de la immigració.

Risc de manipulació

El Parlament Europeu, per la seva banda, ha afegit condicions addicionals abans que es compleixi la classificació d’alt risc, inclosa la possibilitat de danyar la salut, la seguretat, els drets fonamentals o el medi ambient. També hi ha requisits especials per als sistemes d’IA generativa, com ChatGPT i DALL-E, capaços de produir text, imatges, codi, àudio i altres mitjans, i inclouen l’obligació d’informar els usuaris que una màquina, no un ésser humà, va produir el contingut. De fet, la Comissió Europea ha demanat a les companyies que etiquetin ja el contingut generat amb IA i que ho facin de manera «immediata» per reforçar la lluita contra la desinformació.

Un dels eurodiputats que va impulsar la iniciativa, Brando Benifei, va demanar un «enfocament comú» per abordar els riscos de la IA. «Necessitem comparar notes amb legisladors d’arreu del món», va dir. Tudorache, al seu torn, va afegir que la llei és necessària «perquè esperar que les empreses s’autoregulin no és suficient per salvaguardar els nostres ciutadans».

Notícies relacionades

ChatGPT podria «deixar d’operar» a la Unió Europea, adverteix el seu creador

Experts demanen crear un organisme global per estudiar l’impacte de la intel·ligència artificial

A més, els parlamentaris proposen la prohibició dels sistemes d’IA de vigilància biomètrica, reconeixement d’emocions i vigilància predictiva.

La difusió en imatges falses en xarxes socials, creades a partir d’aplicacions basades en IA, com Midjourney, ha alertat sobre els riscos de manipulació de l’opinió pública i els perills per a la democràcia. Per aquesta raó, científics europeus han demanat una moratòria en el desenvolupament dels sistemes més potents, fins que estiguin més ben regulats per llei.