¿Què va passar en el naufragi del barco de migrants a Grècia? ¿S’han violat les lleis? 5 grans incògnites de la tragèdia

Aquestes són les cinc principals incògnites que deixa aquesta nova tragèdia migratòria en alta mar.

D’acord amb les informacions difoses fins ara, la nau on anaven els immigrants va naufragar dimecres al sud de la península del Peloponès. En un primer moment es va informar d’unes 80 persones mortes, però els supervivents rescatats han relatat que el nombre total seria molt més gran. També s’han aixecat sospites que Grècia, l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) i les autoritats italianes podrien no haver actuat a temps per evitar el naufragi. El diari italià ‘La Repubblica’, per exemple, va publicar un llarg article titulat ‘Grècia, Itàlia i Frontex. Tots eludeixen les seves responsabilitats’. Itàlia també ha sigut involucrada en el cas ja que, pel que sembla, la intenció dels migrants, que haurien salpat de Líbia, era arribar al país transalpí. Per la seva banda, l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) ha indicat que creu que el nombre de migrants que anaven a bord rondava els 400, segons ha informat Reuters.

Per conèixer la resposta a aquesta pregunta caldrà esperar que es porti a terme una investigació que aclareixi el que realment ha passat. Dit això, si es provés que hi va haver intencionalitat a no rescatar la nau quan es trobava en dificultat, significaria que s’ha violat el dret internacional. Això es deu al fet que brindar auxili als que es troben al mar és una obligació consagrada, entre d’altres, per la Convenció de l’ONU sobre el Dret del Mar (Convenció CONVEMAR) de 1982, pel Conveni Internacional per a la Seguretat de la Vida Humana al Mar (Conveni SOLAS) de 1974 i pel Conveni Internacional sobre Recerca i Salvament Marítims (Conveni SAR) de 1979. Aquest últim estableix que, quan un centre de coordinació de salvament d’un Estat rep la notificació d’una emergència al mar, és notificat que hi ha una fase d’emergència al mar –és a dir, vides en risc–, i dit Estat «assumirà la responsabilitat d’iniciar» les operacions de rescat, de les quals serà responsable durant tota aquesta fase (capítol 5 del tractat).

El dramàtic naufragi s’ha produït en un moment delicat per al país hel·lè, quan falta poc més d’una setmana perquè se celebri la segona volta de les eleccions generals. En aquest context, el Govern actualment a càrrec del país, que encapçala el primer ministre interí, Ioannis Sarmas, ha decidit declarar tres dies de dol. Aquesta iniciativa s’ha pres «amb el pensament en totes les víctimes dels despietats traficants que s’aprofiten de la desesperació humana», s’ha explicat. A més d’això, Grècia també ha activat un operatiu de rescat i els supervivents ja rescatats (uns 100) han sigut ingressats de manera immediata a l’hospital de la localitat de Kalamata, a uns dos-cents quilòmetres al sud d’Atenes. A aquesta ciutat s’han traslladat també la presidenta grega, Katerina Sakellaropoulou, i Alexis Tsipras, el líder de l’oposició d’esquerra. 

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

De moment, es desconeix què s’esdevindrà amb els nàufrags rescatats en les pròximes hores i dies, si seran traslladats a algun centre d’internament per a migrants, o s’adoptarà alguna altra mesura. En aquestes circumstàncies, l’oenagé Alarm Phone ha activat una pàgina web amb informació perquè els familiars dels desapareguts puguin activar-se per buscar els seus éssers estimats. És la mateixa oenagé que ha denunciat que Grècia hauria eludit l’alerta que ells van llançar set hores abans que es produís el naufragi. «Les autoritats gregues, presumptament també Itàlia i Malta, ja havien sigut alertades diverses hores abans. Per tant, les autoritats gregues i europees estaven ben informades sobre aquesta embarcació sobrecarregada i en condicions precàries. No obstant, no es va llançar una operació de rescat. En les primeres hores d’avui, 14 de juny del 2023, el barco va naufragar», han assenyalat.

Segons l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), un nombre estimat de més de 1.000 migrants han perdut la vida al Mediterrani des d’inicis d’any. La xifra se suma al balanç dels anys 2022 i 2021, quan en 12 mesos van morir, respectivament, uns 2.400 i 3.200 migrants que busquen una millor vida a l’altra vora del Mediterrani.