L’informe del Partygate confirma que Boris Johnson va mentir deliberadament al Parlament

El comitè de privilegis del Parlament britànic ha confirmat tots els pronòstics. L’ex primer ministre Boris Johnson va mentir deliberadament als diputats al negar que s’incomplissin les normes sanitàries a les múltiples festes en què va participar durant la pandèmia. Els resultats de la investigació han posat punt final a 14 mesos d’indagacions i han suposat un dur cop per a Johnson, que ha vist minades pràcticament totes les seves opcions de tornar a la primera línia política. L’ex ‘premier’ sempre ha negat ser coneixedor d’estar trencant les normes del confinament i ha qualificat les conclusions de la investigació com a «forassenyades».

La tensió entre Johnson i el comitè ha anat en augment des de divendres passat, quan l’ex primer ministre va presentar la seva dimissió com a membre del Parlament de manera precipitada, després de conèixer de primera mà els resultats de la investigació. La seva renúncia i la d’un dels seus aliats a la Cambra dels Comuns, Nigel Adams, ha provocat la convocatòria d’eleccions parcials en les seves circumscripcions electorals, que se celebraran previsiblement el 13 de juliol i que podrien posar en un compromís Sunak en cas de perdre els dos seients. Falta per saber què passarà amb una altra de les grans aliades de Johnson, l’exministra de Cultura Nadine Dorries, que també va anunciar la seva dimissió com a diputada però que encara no l’ha formalitzat.

Divisions internes

Alguns mitjans britànics apunten que Dorries està posposant la seva renúncia amb l’objectiu d’atacar el comitè des del seu escó dilluns vinent, quan els membres del Parlament tenen previst debatre el resultat de la investigació. Una sessió que evidenciarà les divisions entre els defensors de Johnson al partit Conservador, que consideren que el comitè ha basat les seves conclusions en el prejudici i en la voluntat d’acabar amb la carrera política de l’ex ‘premier’, i els seus detractors, que han defensat la professionalitat dels seus set membres, entre els quals hi ha quatre diputats ‘tories’. 

Una altra possibilitat és que Dorries retingui el càrrec fins al setembre i provoqui eleccions parcials en la seva circumscripció a pocs dies del congrés del Partit Conservador, previst per a principis d’octubre. L’objectiu seria debilitar Sunak en cas que es produeixi una derrota dels conservadors i posar-lo contra les cordes davant un conclave que, per ara, no es planteja cap altre candidat a les eleccions. L’intent de desestabilitzar a la formació ha sigut l’estratègia que Johnson ha seguit des de fa mesos per mirar de tornar a la primera línia política, tot i que el resultat de l’informe publicat aquest dijous l’ha convertit en un cadàver polític segons l’opinió de molts dels seus col·legues de partit. 

Morir matant

Notícies relacionades

Totes les festes de Boris Johnson

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Part d’aquesta estratègia s’ha evidenciat aquest mateix dimecres, després que l’ex primer ministre demanés la dimissió d’un dels membres conservadors del comitè de privilegis, el diputat Bernard Jenkin, per assistir a una festa el desembre del 2020 en la qual presumptament no es van respectar les regles sanitàries. L’entorn de Jenkin ha desmentit aquestes acusacions i ha assegurat que es tractava d’un esdeveniment de treball al qual el membre del comitè va assistir per recollir la seva dona, que es trobava en aquell moment en l’acte. El moviment de Johnson ha despertat les crítiques d’alguns membres del seu partit, recollides per ‘The Guardian’, que l’han qualificat de «totalment desesperat». 

Johnson ha sigut criticat també des d’altres forces polítiques. La número dos del Partit Liberaldemòcrata, Daisy Cooper, l’ha acusat de portar a terme una «tàctica de distracció» que no altera el fet que «va incomplir la llei i va mentir sobre això». L’oposició s’ha llançat al coll del Partit Conservador, que veu com s’allunyen les seves opcions de remuntar a les enquestes en un context econòmic gens favorable per a milers de famílies i enmig d’unes batalles internes difícils de guarir. La imatge d’un Johnson capaç d’arrasar amb tot per satisfer els seus interessos personals està agafant més força que mai.