La tragèdia migratòria més gran del Mediterrani fa aflorar una nova ruta entre Líbia i Grècia

Després de l’habitual i ineficaç exercici de posar el crit al cel, institucions internacionals i oenagés vinculades al rescat marítim d’immigrants analitzen què hi ha darrere de la que ja ha sigut batejada com la tragèdia migratòria més gran al Mediterrani. A l’embarcació que va naufragar dimecres davant la costa de Grècia viatjaven més de 750 persones. La xifra oficial de morts és de 79 i els rescatats a penes arriben al centenar. Hi pot haver, en conseqüència, més de 500 persones ofegades. Una de les qüestions que ha fet aflorar una tragèdia tan gran és l’existència d’una nova ruta migratòria amb origen a Líbia i amb destinació al sud de Grècia.

El director de l’oenagé Open Arms, Òscar Camps, ha apuntat que cal tenir en consideració aquest «nou flux d’immigrants provinent de Líbia» que pretén arribar al sud de Grècia. «Tots estem treballant a l’altre costat del mar», ha assenyalat amb referència a la zona entre Líbia i Itàlia. Camps es pregunta quants barcos més s’han pogut enfonsar en aquest camí. El socorrista s’ha plantejat la possibilitat de fer pròximes missions en aquesta ruta que, oficialment, està vigilada per Frontex, l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costas.

«És una tragèdia de dimensions colossals, la més gran de les últimes dècades al Mediterrani», ha dit el responsable de l’oenagé catalana per després destacar la perillositat del lloc del naufragi, la Fossa de Calypso, un dels punts més profunds del Mediterrani, al sud-est del mar Jònic, on els 4.000 metres de profunditat dificulten la recuperació de cadàvers.

«Consternat», «horroritzat»

El Papa es reconeix «consternat», el secretari general de l’ONU, António Guterres, «horroritzat», i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, «molt afligida» davant una tragèdia més mortífera pel voluminós balanç morts però idèntica a les que passen dia sí dia també des de fa més d’una dècada sense solució a la vista. Com repetides són les crides de l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) de crear rutes de migració segures.

Consternada està també la societat grega. El Govern ha declarat tres dies de dol mentre el Tribunal Suprem ha obert una investigació per aclarir els fets.

Interrogants sobre el rescat

Entre altres qüestions a clarificar, hi ha la de si la Guàrdia Costanera grega va acudir al rescat de l’embarcació en conflictes amb la deguda diligència. Malgrat que els guardacostes grecs afirmen que la primera vegada que van oferir ajuda va ser rebutjada, altres fonts asseguren que quan la barcassa ja estava en seriosos conflictes, van trigar hores a acostar-s’hi. És la versió que sosté Alarm Phone, l’organització que va rebre la trucada d’auxili i la va comunicar a la guàrdia costanera grega.

Un altre punt per analitzar és si el celler de l’embarcació era ple de gent tancada durant el naufragi. El testimoni d’un supervivent atès a l’hospital grec de Kalamata parla d’un centenar de nens tancats al celler.

Reubicació de migrants

Notícies relacionades

¿Què va passar en el naufragi del barco de migrants a Grècia? ¿S’han violat les lleis? 5 grans incògnites de la tragèdia

Almenys 78 migrants morts en el naufragi d’un pesquer a la costa de Grècia

La política migratòria de la UE s’ha demostrat nefasta en l’última dècada, en què s’han anat encadenant crisis en diferents punts sense que els estats membres fossin capaços de pactar una política comuna. L’últim intent és recent. Al principi de mes, els ministres de l’Interior dels Vint-i-set van tancar un principi d’acord per ressituar migrants.

En virtut d’aquest acord, els països que no acceptin el sistema de quotes –com és el cas de Polònia i Hongria, que ja van manifestar la seva negativa en la reunió– estaran obligats a assumir un cost econòmic, de 20.000 euros per cada persona que no estiguin disposades a rebre.