Adeu a un magnat
La travessa de l’herència de Berlusconi: ¿qui en són els possibles beneficiaris?
Això del testament de Silvio Berlusconi ja és un ’feuilleton’ per capítols. Ningú sap qui aconseguirà la milionària herència del finat magnat i les travesses a Itàlia estan enceses. Des de la seva mort dilluns passat, la premsa i la televisió transalpina no paren d’oferir hipòtesis sobre el desenllaç, i de l’assumpte sens dubte se’n debatrà fins que el misteri s’aclareixi en els pròxims dies o, potser, setmanes.
El que està en joc no és poc. El conegut és que Berlusconi posseïa el 61% de Fininvest, el gegant hòlding que administra les joies de la corona de l’imperi Berlusconi. Es tracta, entre d’altres, del colós audiovisual Mediaset (amb filial a Espanya), del grup editorial Mondadori, del banc Mediolanum i de l’equip de futbol Monza.
En efecte, segons diuen els mitjans italians, els cinc fills de Berlusconi en posseeixen el 36,7%, així repartits: els dos fills fruit de la relació amb Carla Dall’Oglio, Marina i Pier Silvio, tenen el 7,65% cada un, mentre que els nascuts de la unió amb Verónica Lario, Barbara, Verónica i Luigi, tenen el 7,14% cada un. La incògnita és, per tant, qui es quedarà amb la resta, així com amb els béns immobles i en metàl·lic del difunt.
Repartir una fortuna
Les travesses apunten a una repartició en parts iguals, tot i que no exclouen les sorpreses. Per exemple, que Marta Fascina, l’última jove nòvia del magnat, es quedi amb una part de l’imperi o amb algunes de les seves milionàries propietats. Que Fascina aparegués, durant el funeral de Berlusconi, de la mà de Marina Berlusconi ha alimentat aquesta possibilitat. No obstant, tot això es descobrirà només quan s’obri el testament.
A això se suma que també s’han multiplicat les veus de grups empresarials que estarien fregant-se les mans en vista d’una suposada cessió (no hi ha informació comprovada d’això) de les empreses del controvertit polític. La més repetida de totes, en aquests dies, és la que apunta que Urbano Cairo, president de Cairo Communication i d’RCS MediaGroup (propietari a Espanya d’Unidad Editorial), pugui intentar adquirir Mediaset. En els últims dies, Cairo ha concedit diverses entrevistes i ha desmentit aquesta versió però amb paraules poc clares, cosa que ha donat ales a múltiples (i, sovint, oposades) interpretacions.
Política revolta
Notícies relacionadesPerò Cairo no és l’únic que en aquests dies atrau mirades. Un altre és el cas del grup francès Vivendi, que al maig va passar a tenir l’11,8% del Grup Prisa i que el 2016 va mantenir una guerra amb Mediaset a causa de l’intent dels francesos d’aconseguir la companyia italiana, cosa que podria tornar a repetir-se, diuen les males llengües. També sobre aquesta possibilitat la premsa italiana està fent córrer rius de tinta.
Més complicada encara és la situació al front de la política. La raó és que Berlusconi va ser el fundador de Força Itàlia, creada el 1994, i mai va designar obertament un successor. «No va cultivar ‘delfins’ polítics i els pocs que va assenyalar van acabar malament en poc temps», diu respecte a això Ferdinando Nelli Feroci, president del centre d’estudis Affari Italiani.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia