«Experimental», potencialment «catastròfic»... Els experts van avisar el 2018 dels riscos del submergible desaparegut rumb al ‘Titanic’

La intensa cursa contra el temps i els elements per mirar de localitzar el ‘Titan’ i rescatar-ne els cinc ocupants continua, però mentre les autoritats coordinen aquests esforços, el focus està tornant a les alertes que des de fa anys es van llançar, des de dins i fora d’OceanGate, sobre els problemes de seguretat que presentava el submergible, desaparegut des de diumenge en aigües de l’Atlàntic Nord, a les quals es va submergir rumb a les restes del ‘Titanic’.

El 2018, quan la nau de fibra de carboni i titani de poc menys de set metres d’eslora s’anava a entregar a l’equip que hauria d’organitzar els viatges a les restes, el llavors director d’operacions marítimes de la companyia, David Lochridge, va expressar la seva preocupació sobre la qualitat i la seguretat del submergible, i va remarcar «els perills potencials per als passatgers tan bon punt el ‘Titan’ arribés a profunditats extremes».

Concretament, i segons documents judicials a què ha tingut accés ‘The New Republic’, Lochridge va mostrar el seu temor que l’enorme pressió a les profunditats intensifiqués fallades en el disseny i danyés l’estructura del submergible i va remarcar la necessitat de portar a terme més proves per detectar potencials fallades.

Segons una contrademanda que va presentar Lochridge després de ser acomiadat (en un cas que es va resoldre amb un acord extrajudicial) en una reunió en què a més d’ell hi van participar entre d’altres els directors d’enginyeria i operacions de l’empresa, es va assabentar que la finestra instal·lada a la part frontal del submergible per observar l’exterior estava construïda només per suportar la pressió fins a 1.300 metres de profunditat. Les icòniques restes, enfonsades el 1912 i trobades el 1985, es troben a 3.800 metres.

Possibles «resultats catastròfics»

No va ser només Lochridge qui va llançar la veu d’alerta. El març del 2018, un parell de mesos després de les seves advertències (i que OceanGate l’acusés als tribunals d’haver compartit informació confidencial de l’empresa), Stockton Rush, fundador i conseller delegat d’OceanGate (i al comandament del ‘Titan’ en aquest viatge) va rebre una carta de la Societat de Tecnologia Marina (MTS per les seves sigles en anglès) firmada per 38 experts en què aquests li van traslladar la seva «preocupació unànime» respecte al submergible i les expedicions al ‘Titanic’.

En la missiva, que ha reproduït ‘The New York Times’, el grup d’oceanògrafs, exploradors i representants de la indústria de submergibles, tots membres del comitè de Vehicles Subaquàtics Tripulats de la societat, advertien que l’«enfocament experimental» que havia adoptat la companyia, que ja havia denunciat Lochridge, «podria tenir resultats negatius, de menors a catastròfics».

Específicament, l’assenyalaven per no tenir intenció de seguir els paràmetres i protocols de seguretat habituals en la indústria i l’apressaven que sotmetés el submergible a proves independents per alguna de les companyies que realitzen aquestes inspeccions que garanteixen i validen aquesta seguretat.

Així mateix, criticaven que donés informació «com a mínim enganyosa» sobre el ‘Titan’ i els seus estàndards de seguretat al material promocional dels viatges, acusant-lo de trencar el codi de conducta de la indústria, i l’instaven a sotmetre’s a les proves tot i que costés «temps i despeses addicionals».

Aquestes proves mai van arribar, i els papers que han de firmar els que viatgen en el ‘Titan’, segons va ratificar un reporter de CBS que va descendir en el submergible al ‘Titanic’ l’any passat, adverteixen que és una «nau experimental» que «no està aprovada o certificada per cap cos regulatori». També en aquests documents de firma obligada s’adverteix que el viatge «pot causar lesions físiques, trauma emocional o mort».

 

Regulació i innovació

Segons ha explicat aquest dimarts en una entrevista amb el ‘Times’ Will Kohnen, president del comitè de l’MTS que va escriure a Rush, aquest li va trucar uns dies després de rebre la carta i li va dir que els paràmetres de la indústria estaven frenant la innovació.

OceanGate, la seva companyia, va fer aquestes mateixes al·legacions en un post penjat en un blog el 2019. En aquest text s’assegurava que «posar al dia una entitat externa de cada innovació abans que es posa a prova al món real és anatema per a la innovació ràpida».

També en unes declaracions el 2019 a la revista del Smithsonian el mateix Rush va destacar que no hi havia hagut cap lesió en la indústria en més de 35 anys i va dir: «És obscenament segura perquè tenim tenim totes aquestes regulacions, però tampoc ha innovat o crescut perquè tenim totes aquestes regulacions».

 

Sense bandera

Tot i que als Estats Units la Llei de Seguretat de Naus de Passatgers de 1993 requereix que submergibles que porten passatgers es registrin amb la Guàrdia Costanera, la norma no aplica al ‘Titan’ perquè no està registrat en cap país, no porta bandera nord-americana ni opera en aigües nord-americanes. Les restes del ‘Titanic’ estan oficialment en aigües internacionals, tot i que tècnicament està sota control dels EUA, i el submergible és traslladat fins allà per un barco contractat, en aquest cas el canadenc ‘Polar Prince’.

 

Notícies relacionades

Compte enrere del rescat del Titan: última hora de la recerca del submarí turístic en directe

¿Què és una «implosió catastròfica» com la que va patir el ‘Titan’?