Macron il·legalitza el col·lectiu Sublevació de la Terra i indigna els ecologistes francesos

Una il·legalització que ha indignat l’esquerra i els ecologistes a França. El Govern francès ha decidit aquest dimecres la dissolució del col·lectiu Sublevació de la Terra, una organització ecologista amb un important seguiment al país veí i partidària d’accions directes –també amb danys materials– contra grans infraestructures. Contemplada des de feia mesos, aquesta decisió té lloc en un moment en què cada vegada més executius europeus aposten per la mà dura contra els grups ecologistes que porten a terme accions de bloqueig i desobediència civil per alertar sobre la urgència climàtica.

El Govern d’Emmanuel Macron ha justificat aquesta polèmica decisió amb l’argument que «el recurs de la violència no és legítim en un Estat de dret i és això el que estem sancionant», ha indicat el portaveu governamental Olivier Véran. Sublevació de la Terra «incita a cometre sabotatges i degradacions materials, fins i tot amb violència», ha afegit durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Aquesta mesura s’ha pres en la reunió governamental d’aquest matí i ha tingut lloc la vigília que Macron presideixi a París una cimera mundial sobre el finançament de la lluita contra el canvi climàtic.

Una il·legalització prevista des de feia mesos

Una il·legalització prevista des de feia mesosExigida per la patronal de l’agroindústria i per l’influent sindicat agrícola FNSEA, l’Executiu macronista contemplava aquesta il·legalització des de feia mesos. El ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, ja havia qualificat a la tardor d’«ecoterroristes» els integrants d’aquest col·lectiu. Sublevació de la Terra és una organització creada el 2021 pels militants ecologistes que ocupen des de fa més d’una dècada la Zona Autònoma a Defensar (ZAD) a Notre-Dame-des-Landes (a prop de Nantes, al nord-oest), on van impedir la construcció d’un polèmic aeroport, un projecte abandonat finalment pel mateix Macron a principis del 2018. Aposta per un ecologisme radical i anticapitalista, una agricultura ecològica i models alternatius com l’impulsat a Notre-Dame-des-Landes.

La seva il·legalització es donava pràcticament per descomptada des de finals de març. Llavors, es van produir durs enfrontaments entre manifestants i agents antiavalots durant una manifestació amb diversos milers de persones contra uns grans embassaments a Sainte-Solines, al centre-oest del territori gal. Aquesta protesta es va convertir en una batalla campal: els manifestants van llançar pedres, petards i còctels molotov i la policia hi va respondre amb el llançament de 4.000 granades. Hi va haver 50 agents ferits (la majoria d’ells, lleus) i 200 manifestants, dos dels quals van estar en coma durant diverses setmanes.

El Govern no ha oficialitzat la seva il·legalització fins ara a causa dels dubtes legals que hi havia. «Aquesta il·legalització representa una vulneració especialment greu de les llibertats públiques», ha denunciat en un comunicat el col·lectiu, que ha advertit que «la batalla jurídica comença a partir d’ara». «Macron es precipita seguint les ordres dels empresaris i oblida que l’última vegada que van anunciar la nostra dissolució això només va fer que el moviment es multipliqués i les seves accions i presència creixés al llarg del país», va dir al diari progressista Libération Benoît Feuillu, un dels portaveus d’aquest col·lectiu, que reivindica fins a 100.000 militants.

Mà dura contra grups ecologistes

Mà dura contra grups ecologistesA més de les manifestacions a Sainte-Solines, Sublevació de la Terra havia organitzat accions de gran impacte en els últims mesos contra projectes que acaparen l’aigua i terres agrícoles, com recentment contra la nova línia ferroviària Lió-Torí o amb la intrusió en una fàbrica de ciment de Lafarge a prop de Marsella. En relació amb aquesta segona acció, les forces de seguretat van detenir dimarts 15 militants. A principis de mes, la policia antierrorista ja n’havia arrestat una altra quinzena en el marc de la mateixa investigació.

Notícies relacionades

Renfe començarà a operar a França el 13 de juliol amb la línia Barcelona-Lió, amb la idea d’arribar a París a l’estiu del 2024

França bloqueja l’acord amb Mercosur que Espanya vol impulsar durant la presidència de la UE

Tot i que els mètodes d’aquest col·lectiu no generen consens, la seva il·legalització ha suscitat una condemna unànime de l’esquerra francesa. «La repressió del moviment ecologista, tan autoritària com absurda, no serveix per amagar la inacció de Macron i el seu Govern davant un model que destrueix les condicions de la vida», ha lamentat a Twitter l’eurodiputat Yannick Jadot, candidat d’Els Verds en les presidencials franceses de l’any passat. L’insubmís Jean-Luc Mélenchon –una de les principals figures de l’esquerra a França– ha criticat que els activistes «siguin reprimits com a terroristes que no són». I l’oenagé Amnistia Internacional ha assegurat que, després d’aquesta il·legalització, «fa falta un recordatori del dret internacional».

La il·legalització d’aquesta associació té lloc en un moment en què diversos governs europeus van apostar per la mà dura contra col·lectius ecologistes que porten a terme bloquejos i accions directes. A finals de maig, la policia alemanya va llançar una macrooperació contra l’organització ecologista Lezte Generation (Última Generació). Les forces de seguretat neerlandeses van arrestar pocs dies després més de 1.000 persones després d’un tall de carretera a la Haia organitzat per Extinction Rebellion. Malgrat la consciència creixent sobre la urgència climàtica, els mètodes de les agrupacions ecologistes més radicals molesten una part de la societat. I s’enfronten a una reacció conservadora.