El rescat del Titan és «gairebé» impossible per aquests tres obstacles

 El Titanic, de 269 metres d’eslora, està a uns 3.800 metres de profunditat, el que implica una immersió d’aproximadament vuit hores en un vehicle especial dissenyat per aguantar la pressió de l’aigua. A la plana abissal, la pressió és de prop de 40 megapascals (MPa), 390 més forta que a la superfície terrestre.

Per posar en perspectiva aquesta situació, el rècord mundial d’immersió sense tanc d’oxigen i sense límits és de 214 metres de profunditat, que equival a uns 2 MPa, gairebé 21 vegades la pressió atmosfèrica.

Així mateix, a més pressió, menys volum d’aire. A aquesta profunditat, una fallada en l’hermetisme del submarí seria catastròfica: es destruiria de manera fulminant.

En una foscor total. Així és la vida a l’oceà profund. La llum del sol és absorbida ràpidament per l’aigua i no pot penetrar molt més enllà dels 1.000 metres de profunditat. Més enllà d’aquest punt, la foscor s’apropia de cada racó. De fet, el Titanic es troba en una regió coneguda com la «zona de mitjanit». 

Amb aquesta capacitat de visió limitada, que han confirmat els que han viscut i sobreviscut a l’experiència del Titan, més enllà dels pocs metres il·luminats pels llums del submergible, navegar a aquesta profunditat és un desafiament i és fàcil desorientar-se en el llit marí.

A més, les restes del Titanic es troben en una zona d’importants corrents marins. És més, les restes del transatlàntic provoquen corredors d’inestabilitat, que al seu torn mouen encara més l’aigua i el llit marí. A tot això, s’afegeixen unes temperatures que s’acosten als zero graus.

Agències nord-americanes i canadenques, juntament amb la cooperació d’altres països, treballen per poder trobar el que alguns diuen ser una agulla enmig d’un paller, ja que l’àrea de recerca cobreix 20.000 quilòmetres quadrats.

Malgrat la gran missió de rescat, hi ha un què: no totes les embarcacions poden submergir-se fins a l’oceà profund, i menys encara tripulades. En aquest sentit, el vehicle de què disposen els Estats Units per fer aquest tipus de recuperacions només pot submergir-se fins als 600 metres, per la qual cosa l’única possibilitat seria fer-ho tot amb naus no tripulades.

Per això, s’ha afegit a l’operació diversos robots capaços d’arribar a les profunditats. De fet, ja han arribat als 3.000 metres i no han trobat cap rastre del Titan. Però si el trobessin, aquestes màquines només poden aixecar unes 2 tones de pes i el submergible d’OceanGate en pesa més de 10.