EL PERIÓDICO, amb els supervivents del naufragi a Grècia: «No va ser una catàstrofe, va ser un crim»

Aquesta escena va ser relatada dijous passat per una de les persones que va ser a bord i que va aconseguir sobreviure. Avui està allotjada al camp de refugiats Malakasa, a una hora de la ciutat d’Atenes. El succés està registrat, a més, en les 13 hores de filmació de les càmeres de Frontex, l’Agència Europea de la Guàrdia Urbana.

Un barco grec es va acostar al pesquer ple de migrants, els va llançar ampolles d’aigua i una soga per remolcar-lo. Després d’una breu discussió, van lligar la soga en un extrem de la nau. Les persones desesperades van anar cap a la dreta. El barco es va inclinar cap a l’esquerra. Així dues vegades fins que l’embarcació va bolcar per complet. El supervivent que narra aquest fet encara es troba en estat de xoc. Li costa parlar del que va passar, i demana que no donem a conèixer el seu nom.

En un món paral·lel però al mateix mar, milers de turistes disfruten de la platja. «T’estàs banyant en un cementiri», diu el Dimitris, un home grec, a un turista britànic. Almenys 500 cossos van desaparèixer el 13 de juny.

«Negligència a consciència»

«No va ser un naufragi, no va ser una catàstrofe, va ser un crim» diu l’Anas, una militant belga pels drets dels migrants que treballa des de fa sis anys rescatant, ressituant i acompanyant els migrants que arriben a Grècia perquè puguin començar una nova vida.

El 2022 es van registrar 3.800 migrants morts a la ruta d’Itàlia, el nord de l’Àfrica i Europa, segons l’Organització Internacional per la Migració. Per situacions de naufragi similars, «només és notícia quan és molta gent, però és una cosa que passa quotidianament» afegeix l’Anas.

«No rescatar-los abans va ser una decisió política, una negligència a consciència», comenta el Nachos, un home grec que treballa en una organització que rep migrants i ajuden a fer els papers d’asil. Explica: «La guàrdia costanera es va acostar al barco i el va intentar girar perquè anessin cap a Itàlia. Ells diuen que els van intentar rescatar i que les persones migrants que venien al barco s’hi van negar, però nosaltres sabem que no és així. És clar que haurien acceptat ser rescatats, a aquelles alçades estaven a la deriva i corrien molts riscos».

Normalment fan rutes perilloses per esquivar la guàrdia europea. «Són situacions difícils perquè les persones que manegen els barcos no tenen experiència, són totes persones que busquen escapar-se del seu lloc assumint-ne el risc» diu l’Anas.

De les 750 persones que anaven a bord en van sobreviure 85 i només es van trobar 82 cadàvers. La resta de cossos estan desapareguts al mar. Els supervivents són tots homes: egipcis, sirians, pakistanesos, kurds i palestins. Les dones i els més de 100 nens que viatjaven al barco estan desapareguts al mar. Com que anaven a la part inferior del barco, no van tenir manera d’escapar. La dada la revela l’Anas i la confirmen diversos mitjans internacionals.

Detinguts «a l’atzar»

Dels supervivents, un va ser hospitalitzat i sis persones de Líbia van ser arrestades. «Sempre arresten un grup de persones d’una nacionalitat triada a l’atzar. És una manera de convertir-ho en un crim aliè i responsabilitzar algú, diu l’Anas, i afegeix: «Un terç de les persones que ocupen les presons a Grècia hi són per càrrecs de tràfic de persones, però la majoria estan acusades per aquest sistema de culpabilitat sense proves i a l’atzar».

Denuncien que, en algunes parts de Grècia, una associació feixista està facilitant la feina a la policia migratòria. El Nachos explica que persones encaputxades surten amb ganivets a buscar migrants per després entregar-los a la policia.

Els cossos no es reconeixen al mar. El mar els deforma. El Nachos explica que una amiga porta a terme una tasca de recerca de rastres amb els cossos que apareixen per intentar que els familiars puguin tenir certesa que algú pròxim ha aparegut sense vida. Però són accions personals o d’un grup, no del Govern.

El camp de refugiats de Malakasa es troba a una hora de la ciutat d’Atenes. Per arribar-hi des de la ciutat es necessiten almenys 10 euros. Les persones al camp no són preses, però els filferros espinosos que envolten el camp fan la sensació que sí. Poden anar a la ciutat, però no tenen diners per al transport i només disposen de la roba que portaven posada en el moment del naufragi. És un camp de primer nivell. Els que són allà seran traslladats a un altre camp, detinguts o aïllats pel Govern grec.

Fora del camp, en algun moment de la tarda, l’Ali va arribar amb cara de desesperació. No parla anglès i diu a través d’un traductor del telèfon: «Soc de l’Iran i necessito ajuda». Ens explica que va intentar aconseguir els papers a través del nou sistema per demanar asil mitjançant una ‘app’ que no funciona. També va intentar trucar al número que la mateixa ‘app’ indica, però no atén ningú. Quan l’Ali comprèn que tampoc podem ajudar-lo, s’acosta a la guàrdia de seguretat privada del camp. Li contesten d’una manera tallant que no l’ajudaran, que no és tasca seva. Si és detingut per la policia a l’intentar tornar a la ciutat, l’Ali probablement passarà tres anys a la presó esperant la deportació.

Traves als periodistes

Dijous passat, els periodistes vam esperar més de cinc hores per poder accedir a entrevistar els supervivents. Cap autoritat va donar cap informació. La seguretat privada va repetir el seu procediment i ens va dir que no és feina seva fer-ho. En secret, un oficial va indicar que per entrar-hi hauríem d’haver fet el registre «necessari» per correu electrònic, prèviament. No sap quina és l’adreça, ni a qui consultar-la. Amb les eleccions previstes aquest diumenge, el Govern grec busca que es deixi de parlar d’aquest tema uns dies.

El camp on els supervivents estan detinguts està envoltat d’un paisatge bonic. Hi ha muntanyes i un bosc. Dins de la zona tancada no hi ha ni un arbre, només contenidors on viuen les persones. A les parets d’alumini s’hi veu un grafiti que diu ‘azadi’. Significa ‘llibertat’ en kurd.

Notícies relacionades

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Orbán convida Netanyahu i li garanteix que no serà detingut

El Serdem és un altre dels supervivents. És kurd i afirma que al barco hi anaven 35 persones de Kobane (Síria), de les quals només 6 van sobreviure. «Quan l’Estat Islàmic va atacar la nostra ciutat, el 2015, ens en vam anar amb la meva família cap a Turquia», explica. A causa de la crisi econòmica i la constant persecució que pateixen els kurds en aquest país, es van veure obligats a trobar una sortida pujant a aquest barco. Tota la seva família està desapareguda al mar Jònic.

TOTS ELS NOMS SÓN FICTICIS PER PRESERVAR LA IDENTITAT DE LES PERSONES