El líder de Wagner porta l’alçament contra Putin al cor de Rússia i després ordena retirar-se

Una jornada d’infart, durant la qual ha quedat exposada, amb la cruesa més gran des de l’inici de la invasió d’Ucraïna, la debilitat de l’actual líder del Kremlin. L’enverinat conflicte entre Ievgueni Prigojin, líder del grup de mercenaris Wagner, i la cúpula de l’Exèrcit rus ha esclatat la nit de divendres a dissabte, passant de les paraules als fets, després que el cap de la controvertida milícia es declarés en rebel·lia oberta i ordenés que les seves tropes penetressin en territori de la Federació Russa des d’Ucraïna, ocupant sota el seu control la ciutat de Rostov del Don, al sud, i avançant fins a 200 quilòmetres de Moscou, sense trobar cap resistència digna d’esment. Al fer-se fosc, i després de la demostració de força exhibida pels seus homes durant tota la jornada, el líder mercenari ha ordenat als seus combatents tornar a les bases per evitar un «vessament de sang».

Es tracta d’un cop d’Estat en tota regla protagonitzat per un controvertit i hàbil personatge de passat criminal, cada cop més crescut gràcies als seus èxits als fronts de batalla d’Ucraïna i conscient de la seva influència i prestigi com a comandant militar entre la soldadesca russa. Durant tot el dia, els comentaristes coincidien a deduir, a partir de les seves paraules, que ja no es tractava només d’un conflicte amb l’estament militar, sinó que fins i tot estava qüestionant el president de la nació. «Estem assistint a l’inici d’una guerra civil», ha proclamat en el seu compte de Twitter Igor Xusko, un dels bloguers especialitzats en la guerra d’Ucraïna més seguits en les xarxes socials.

Expect a significant number of high-ranking Russian army personnel, regular soldiers, and FSB/GRU security services to side with Prigozhin in his civil war against the Russian Ministry of Defence. Things are going to move fast in the coming hours and days.

— Igor Sushko (@igorsushko) 23 de junio de 2023

A primera hora del matí, es va confirmar que Rostov del Don, amb 1,1 milions d’habitants, la desena ciutat més poblada de Rússia, ‘hub’ i centre de distribució per a l’aprovisionament de les tropes que combaten a Ucraïna, considerada com la Nova Orleans de Rússia pel seu port fluvial i el seu clima relativament benigne, es trobava sota el control d’homes de la milícia Wagner arribats la nit abans des del país veí. A Vorónej, més al nord, a poc més de 500 quilòmetres de Moscou, els amotinats havien obtingut suport, aconseguint el control d’instal·lacions militars, havent-hi alguns enfrontaments als voltants. Segons va poder comprovar Reuters pel matí, helicòpters militars russos han bombardejat un comboi dels revoltats que circulava per l’autovia M4, als afores de la població.

Així mateix, es van arribar a identificar columnes de vehicles militars en direcció Lipetsk, a la regió veïna de Vorónej, i Krasnodar, la gran ciutat del sud de Rússia, a uns 150 quilòmetres al sud de Rostov. Transcorregudes unes hores, l’amenaça que es percebia en aquests moments sobre la capital era tan seriosa que les autoritats van haver de tancar uns 300 quilòmetres de trànsit de l’autovia M4, que uneix la principal megalòpolis russa amb Vorónej i Rostov del Don, mentre s’havien posicionat camions amb sorra als accessos de la capital des del sud per col·locar obstacles i cavar trinxeres de cara a un eventual avanç blindat. Els quarters generals de Wagner a Sant Petersburg van ser envoltats per agents antiavalots.

Després de mesos d’estira-i-arronsa entre Prigojin i el ministre de Defensa Serguei Xoigú i el cap de l’Estat Major, Valeri Gueràssimov, d’especulacions de fins a quin punt el líder de Wagner continuava sent lleial al Kremlin, el discurs televisat de Putin, a primera hora del matí, ja no li concedia cap possibilitat d’adaptar-se ni cap pacte. «Al que ens enfrontem és exactament una traïció; una traïció provocada per l’ambició desmesurada i els interessos personals», ha remarcat el líder del Kremlin. Amb posat seriós, i amb un vestit i una corbata negres, ha acusat Prigojin, a qui no ha esmentat pel nom, de clavar «una punyalada a traïció al nostre país i el nostre poble».

La resposta de Prigojin no s’ha fet esperar, negant que els seus homes siguin traïdors: «El president està equivocat; som patriotes de la nostra pàtria; hem lluitat i continuarem lluitant». La seva intenció, va dir, era anar fins al final i no entregar-se a l’Exèrcit regular. «Cap de nosaltres es plegarà a les demandes del president de l’FSB ni de ningú més», ha promès, fent referència a la recent exigència que els mercenaris de Wagner firmessin un contracte que, de facto, suposava la pèrdua d’autoritat de Prigojin dins l’exèrcit creat per ell. Finalment, al fer-se fosc a Rússia, va anunciar la retirada dels seus homes, una decisió en què, segons fonts de Bielorússia, el president del país, Aleksandr Lukaixenko, ha jugat el paper de mediador.

Notícies relacionades

Perfil | Ievgueni Prigojin, de «cuiner de Putin» a cap dels mercenaris i exconvictes del Grup Wagner

Una ofensiva no és una escaramussa

En les primeres hores transcorregudes des de l’inici del cop, el president rus va obtenir suports principalment polítics, com el de les autoritats d’ocupació a les zones d’Ucraïna sota control rus, dels presidents de les dues cambres del Parlament, de la majoria de la classe política moscovita i també del president de Txetxènia, l’influent Ramzan Kadírov, que en el passat s’havia alineat amb Prigojin en el seu pols amb l’estament militar. Fent servir els mateixos termes que el líder del Kremlin, Kadírov ha qualificat l’alçament de «punyalada» i ha expressat la voluntat dels seus homes de neutralitzar la rebel·lió. Res d’això va impedir que els vehicles militars de Wagner recorreguessin una gran part de la distància que separa Rostov de Moscou, i arribessin a un punt per determinar a només dos centenars de quilòmetres

Per contra, el líder de Wagner rebia el suport exprés d’opositors enfrontats al Kremlin com Mikhaïl Jodorkovski, cosa que, sobre el paper, dificultaria la tasca de guanyar adeptes per a la seva causa entre l’elit russa. Des de Kíiv, el líder colpista ha rebut un suport més velat però molt significatiu. Responsables ucraïnesos d’alt rang han assegurat, en to de satisfacció, que la rebel·lió de Wagner era «l’inici de l’operació antiterrorista» a Rússia. L’ús d’aquest vocabulari –el Govern ucraïnès considera Rússia un «estat terrorista»– i el contingut de les últimes paraules de Prigojin abans d’iniciar la incursió en territori rus, qüestionant els mateixos motius explicitats per Putin el febrer de l’any passat per iniciar la invasió del país veí, han atiat els rumors de contactes secrets o algun tipus de pacte entre el líder de Wagner i la intel·ligència ucraïnesa. De moment, i a l’espera de veure com es desenvolupen els esdeveniments en les pròximes hores, la debilitat de Putin i de la seva cúpula militar ha quedat greument exposada.