La història de Wagner: d’un secret a crits a un grup insurrecte

«Vaig netejar les velles armes jo mateix, vaig buscar les armilles antibales i vaig començar a ajuntar especialistes que em poguessin ajudar amb això. Des d’aquell moment, l’1 de maig del 2014, un grup de patriotes havia nascut, que més tard es dirien el grup Wagner». Així va ser, segons el defenestrat líder del grup, Ievgueni Prigojin, la seva fundació. Durant anys la seva mera existència va ser un d’aquests secrets que ningú s’atrevia a dir en veu alta: el mateix «cuiner de Putin» demandava qualsevol que el relacionés amb ells –com és el cas de mitjans independents russos– i públicament no existia aquest grup.

Segons apunta l’analista independent Kamil Galeev a les xarxes socials, l’oficial estàndard de Wagner és algú amb experiència militar que va ser expulsat de les forces regulars per mala conducta, per haver comès crims o per estar «fora de lloc» i que en el grup mercenari disfruta d’una segona oportunitat. Per poder comptar amb més soldadesca van disfrutar de l’autorització del poder rus per poder reclutar en centres penitenciaris russos.

English subtitles for the video of #Russia|n oligarch Prigozhin, who is close to Putin & runs the Wagner private military company, pitching to prison inmates, while trying to recruit them for his PMC to deploy in the #war against #Ukraine:

Via @kozako01 pic.twitter.com/TwCQ0Ok4yz

— Alex Kokcharov (@AlexKokcharov) 14 de septiembre de 2022

Gràcies a recórrer a la població carcerària, el Consell de Seguretat Nacional d’Estats calcula que Wagner va reclutar el 80% dels seus efectius. Prigojin va afirmar públicament que la seva formació tenia 50.000 efectius. L’exèrcit rus, en canvi, es calcula que té prop de 800.000 soldats actius.  A més dels presidiaris, al llarg del 2023 van aparèixer cartells de reclutament en marquesines i altres llocs públics a moltes ciutats russes. Dissabte passat les autoritats de moltes urbs van retirar els anuncis esmentats després de la caiguda del pedestal en el qual el poder rus tenia Wagner a causa de la seva insurrecció armada. Aquesta ha acabat amb Prigojin a Bielorússia després d’una mediació del líder bielorús Aleksandr Lukaixenko i la seva organització ha quedat escapçada.

 

Servint a Ucraïna

El 2022, quan es van convertir en un actor important per a l’ofensiva russa a Ucraïna, van decidir deixar-se de secretismes i admetre la seva existència. Els seus homes van posar el cos i la sang per conquistar ciutats ucraïneses i defensar les parts d’Ucraïna que ja estaven sota control rus abans del 2022 com el Donbas. Es van registrar com a empresa a Rússia i fins i tot van obrir una seu a Sant Petersburg, la segona ciutat del país.

Prèviament ja comptaven amb una presència destacada al país veí de Rússia, i van ser un suport molt important per als rebels prorussos del Donetsk i Lugansk. Aquestes milícies, formades per habitants d’aquestes regions de l’est d’Ucraïna i amb el suport discret però tàcit de Moscou, porten lluitant contra l’exèrcit d’Ucraïna des del 2014.

Més recentment el seu paper en la conquesta de localitats al Donbass va ser vital per a Moscou, especialment en l’anhelada Bakhmut –Artiomovsk per a Rússia–. Segons dades de la mateixa organització, prop de 20.000 dels seus efectius han perdut la vida a Ucraïna el darrer any. Prigojin va culpar el Ministeri de la mala logística i la falta d’armament, els factors a què atribueix tantes baixes a les seves files. La intel·ligència alemanya els va assenyalar com els culpables de matances com les de Butxa.

 

Al voltant del món

Més enllà d’Ucraïna, Wagner tenia una presència destacada allà on Rússia tingués una mica d’interès, principalment a l’Àfrica, Llatinoamèrica i l’Orient Mitjà. El seu paper ha sigut especialment important a Síria, Líbia i la República Centreafricana, on han ajudat líders afins com l’autòcrata Bashar al-Assad –president sirià– i l’oficialisme centreafricà. El seu paper no està exempt de polèmica, ja que se’ls acusa de saquejar recursos dels països on treballen, com és el cas de fusta, metalls i altres matèries primeres. També se’ls ha assenyalat per suposadament haver matat i mutilat civils a Síria –on haurien decapitat un civil– i a la República Centreafricana –haurien obert foc contra civils. Altres països on han actuat són Madagascar, Veneçuela i Mali. A més, existeixen sospites que han estat presents en països com Bielorússia, la RD del Congo i Angola, entre d’altres, tot i que no està demostrat.

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna: última hora de la invasió de Putin, en directe

¿Com queda Rússia després de l’aldarull de Wagner?

La participació en regions en què hi havia interessos russos els va fer guanyar-se un buit en la propaganda oficial. El canal estatal RT els va dedicar un documental anomenat «Contracte amb la pàtria», emès per primera vegada el 2022, i presentat amb la frase «Potser l’única certesa unànimement admesa sobre el Grup Wagner és la seva eficàcia en combat». La pel·lícula «Granit» també els deixa en bon lloc tot i que no els esmenta pel nom, segons el director del film Denis Neymand, perquè «no importa quina companyia hi operi. La pel·lícula tracta com els russos ajuden els africans contra forces malignes». L’argument se situa a Moçambic i els mercenaris hi lluiten contra insurgents islàmics. En la vida real Wagner també va operar a l’esmentat país africà.