El Govern espanyol restringeix la informació sobre els acords amb el Marroc per no «posar en risc» la relació amb Rabat

El Govern dosifica la informació sobre els acords aconseguits amb el Marroc o els detalls del que en aquests moments s’està negociant amb el país magribí. L’oculta, segons l’oposició. L’Executiu al·lega que fer-la pública podria enfadar Rabat.

El Ministeri d’Exteriors ha evitat entregar als parlamentaris de l’oposició els acords firmats amb el Marroc en la cimera de Rabat celebrada el febrer passat. Des del PP ho van sol·licitar formalment, per via parlamentària, el 17 de maig, sense obtenir resposta. Amb l’avanç electoral i la dissolució de les Corts, la petició ha caducat. Tampoc han obtingut resposta per vies informals. 

El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ho nega. Ha acusat aquest dimarts el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, de compartir «notícies falses» a l’afirmar que no es coneixen els acords aconseguits entre Espanya i el Marroc. Albares l’ha emplaçat a llegir-los «en la web de la Moncloa», en la qual, diu, «es troben reflectits».

En aquesta web oficial hi ha unes breus notes elaborades pels equips de comunicació que resumeixen els pactes aconseguits (Memoràndums d’Entesa, segons les mateixes notes). Però no estan publicats, en data del tancament d’aquest article, els Memoràndums, com ha pogut comprovar aquest diari i han confirmat fonts diplomàtiques i de la Moncloa. Aquests documents és el que sol·licita l’oposició, segons explica a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, Pilar Rojo, portaveu de la Comissió d’Exteriors al Senat pel PP.

Sí que està penjada en la seva integritat, i es va fer pública al seu dia, la Declaració Conjunta entre el Marroc i Espanya després de la cimera de Rabat. En les seves 12 pàgines i 74 punts, el Govern reitera el seu suport al pla d’autonomia marroquina per al Sàhara Occidental, però, en canvi, no recull el compromís dels dos països d’evitar «tot allò que sabem que ofèn l’altra part, especialment, pel que fa a les nostres respectives esferes de sobirania».

Els detalls dels acords són sensibles. Perquè s’han firmat Memoràndums sobre gestió de la migració, un tema delicat després de les morts de desenes de migrants a la tanca de Melilla, o perquè hi ha qüestions com les delimitacions marítimes que afecten el lloc on poden pescar els barcos espanyols o on pot fer el Marroc prospeccions de gas o petroli, entre molts altres assumptes.

El ministre d’Agricultura, Luis Planas, va firmar, per exemple, un Memoràndum amb el seu homòleg marroquí per a la col·laboració en l’àmbit sanitari o el desenvolupament de produccions animals i vegetals. Però el tema de la pesca i l’agricultura al Marroc és delicat. El Tribunal General de la UE ha declarat invàlids els acords que permeten portar tomàquets o pop de la ciutat del Sàhara Occidental de Dakhla, per exemple, perquè s’extreuen sense consentiment del representant sahrauí, el Front Polisario. Espanya i el Marroc treballen actualment en la preparació de dos acords més en matèria de pesca marítima, aqüicultura i lluita contra la pesca il·legal, i en qüestió agrícola.

Gestió de l’espai aeri

El Govern justifica «el caràcter reservat dels resultats de la reunió d’alt nivell» per «la necessitat d’evitar el perjudici en les relacions exteriors», segons l’al·legació del Ministeri d’Exteriors a una petició d’informació feta per aquest diari al Portal de Transparència. EL PERIÓDICO D’ESPAÑA ha sol·licitat informació sobre la situació de la implementació del full de ruta Espanya-Marroc firmat el 7 d’abril i els acords de la RAN de l’1 i 2 de febrer, relatius a espai aeri i marítim. En concret, sobre el grup de treball de delimitació d’espais marítims a la façana atlàntica, el traçat defensat per Espanya i si es negocia la cessió de part del control de l’espai aeri sobre el Sàhara al Marroc.

La delimitació de les aigües territorials entre Espanya i el Marroc és clau. Rabat reclama part d’unes aigües que Espanya considera seves. Cada estat té dret, per la legislació internacional, a uns determinats quilòmetres d’aigües territorials de 22 quilòmetres des de la seva costa i una zona d’exclusivitat econòmica de fins a 370. Però les aigües entre les Canàries i el Marroc se solapen, i hi ha una àmplia zona en litigi al sud. Fins ara es dividia de manera equitativa, però el Marroc vol redibuixar aquest repartiment, partint de la seva població o l’extensió de la seva costa. A més, hi vol incloure les aigües del davant del Sàhara Occidental. Es desconeix quina delimitació defensa Espanya en aquestes negociacions.

«En aquest tipus de reunions d’alt nivell es reflecteixen certes posicions i la seva eventual publicitat provocaria reaccions a tercers països, cosa que podria posar en risc la relació bilateral amb els governs estrangers, en aquest cas, sobretot, amb el Govern del Regne del Marroc», explica el Govern, en aplicació de les limitacions de dret d’accés que estableix la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

L’Executiu de Sánchez al·lega freqüentment que és necessària la discreció per portar a bon port algunes de les negociacions diplomàtiques en marxa. En altres converses delicades, com la que es porta a terme amb el Regne Unit a través de la UE sobre Gibraltar, els ciutadans i els polítics de l’oposició tenen documents públics que les emmarquen, en aquest cas els Acords de la Nit de Cap d’Any o el mandat de negociació entregat a Brussel·les.

Un altre dels grups de treball més polèmics és el de la gestió de l’espai aeri sobre el Sàhara Occidental, un territori pendent de descolonització actualment ocupat pel Marroc. Espanya el gestiona. El Sàhara va ser una província espanyola fins que, el 1975, la va cedir a Rabat en els Acords de Madrid. Espanya va anunciar de manera bilateral que deixava de ser potència administradora el 1976. No obstant, sentències de l’Audiència Nacional i doctrina de les Nacions Unides asseguren que ho continua sent, fins que el territori sigui descolonitzat. És en aquest context que Espanya es dedica al control aeri sobre aquesta zona desèrtica. Diversos diputats han preguntat al Ministre d’Exteriors si s’està negociant la cessió d’aquest espai aeri al Marroc. La resposta ha sigut que es negocia la gestió, però no s’aclareix si s’està parlant d’una cessió.