El cas penal contra Prigojin, líder dels mercenaris russos, continua obert, segons mitjans russos

El cas penal contra el cap del grup de mercenaris Wagner, Ievgueni Prigojin, continua obert, acusat d’organització de rebel·lió armada, segons un diari rus de Moscou. El Kremlin va assegurar diumenge que l’oligarca seria exiliat a Bielorússia i que, per tant, no seria perseguit judicialment, segons el diari ‘Kommersant’, però aquest dilluns s’ha desmentit aquesta informació. 

Sota l’article 279 del Codi Penal rus, la Fiscalia General de Rússia va obrir l’expedient de Prigojin quan ell i els mercenaris de Wagner havien anunciat el seu pas per la frontera en direcció a Moscou. Un suposat atac al campament dels mercenaris a la rereguarda russa per part de l’Exèrcit rus havia provocat la rebel·lió dels sublevats.

100.000 soldats morts

És cert que les formacions com Wagner estan prohibides per la legislació de Rússia, però després de la invasió d’Ucraïna s’han convertit en el principal destacament d’assalt de les forces russes en territori ucraïnès.  

Ievgueni Prigojin havia denunciat la mala gestió de la cúpula militar russa, que està encapçalada pel ministre de Defensa, Serguei Xoigú, i el cap d’Estat Major, Valeri Gueràssimov. Segons el cap dels Wagner, la guerra havia costat la vida a uns «100.000 soldats russos». 

El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, va ser l’encarregat de frenar la rebel·lió dels mercenaris russos a través d’un acord amb Prigojin, quan el comando ja es trobava a 200 quilòmetres de Moscou. A primera hora de dissabte, el grup criminal Wagner havia anunciat la presa de la ciutat russa Rostov del Don, seu de l’Estat Major del Districte Militar Sud de Rússia. 

L’exili com a solució

Notícies relacionades

Albares afirma que la revolta del Grup Wagner evidencia «divisions profundes» a Rússia

¿Com queda Rússia després de l’aldarull de Wagner?

L’acord firmat entre Lukaixenko i Ievgueni Prigojin estipula que el mercenari de Wagner s’havia d’exiliar a Bielorússia a canvi de la retirada dels càrrecs penals, amb els quals podia ser condemnat a una pena de presó d’entre 12 i 20 anys. En aquest pacte també s’inclou que no es persegueixi els mercenaris que es van sumar a la sublevació i permetre que els combatents que no van participar puguin subscriure un contracte amb el Ministeri de Defensa dirigit per Xoigú. 

Tant Xoigú com el president rus, Vladímir Putin, havien ordenat que totes les unitats «voluntàries» de Rússia subscriguin un contracte amb Defensa fins a l’1 de juliol, una oferta que Prigojin abans de la sublevació havia rebutjat taxativament.