Les claus del discurs de Putin i l’amnistia per als mercenaris de Wagner

Vladímir Putin va pronunciar dilluns el seu segon discurs a la nació des que els paramilitars de Wagner es van revoltar divendres i van portar una insurrecció armada en territori de Rússia que va acabar sent avortada dissabte a última hora després d’un acord que es va assolir amb la mediació del president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko. El líder del Kremlin va mantenir la duresa exhibida durant l’al·locució de dissabte cap als líders de la milícia privada, que va acusar d’haver «traït la nació» amb les seves «accions de naturalesa criminal», però va oferir una sortida als mercenaris de Wagner després d’agrair-los els seus serveis a Ucraïna. L’autòcrata rus va mirar també de reafirmar la seva autoritat després de la debilitat demostrada pel seu aparell de seguretat durant les llargues hores que va durar el motí.

Integració a l’Exèrcit o exili a Bielorússia

Putin va assegurar que els soldats i comandants de Wagner «són patriotes russos, lleials al seu poble i al seu Estat», una afirmació que va justificar glossant el seu «valor al camp de batalla a l’alliberar el Donbass i la Nova Rússia», el nom utilitzat des dels temps de l’imperi tsarista amb el qual el líder del Kremlin ha rebatejat la regió ocupada pels seus militars a Ucraïna. Quatre províncies que només ocupen parcialment, en contra de la seva afirmació.

El president rus va afirmar que els mercenaris de Wagner van ser utilitzats pels seus líders i va mostrar el seu agraïment a aquells que «van optar per no embrancar-se en un vessament de sang fratricida». Independentment de les seves accions durant el motí, va oferir tots els soldats i comandants que s’integrin a les Forces Armades o qualsevol dels cossos de les forces de seguretat o marxin a Bielorússia. «Compliré la meva promesa. De nou, tothom és lliure per decidir per si mateix, però crec que, com soldats russos, triaran adonar-se que han comès un error tràgic».

Contractes amb el ministeri de Defensa

Per integrar-se a les Forces Armades o altres dels cossos de seguretat, els paramilitars hauran de firmar contractes amb el ministeri al que estigui adscrit el cos al qual vulguin integrar-se. Això significa que passaran a estar a les ordres dels comandaments de Defensa, Interior o el ministeri corresponent, en lloc de continuar subordinats a Ievgueni Prigojin i altres comandants de Wagner.

Això era el que buscava el Kremlin des de fa setmanes per posar límit a l’autonomia de les milícies privades que ha utilitzat a Ucraïna. Particularment Wagner, la més efectiva en el camp de batalla, però també la més molesta, a causa de les crítiques constants de Prigojin contra l’alt Comandament de l’Exèrcit regular rus a Ucraïna, a qui ha acusat de no donar prou suport i munició als seus mercenaris. Falta encara veure si, en termes pràctics, això es tradueix en una mena d’expropiació de Wagner, una organització que ha crescut sempre a l’empara del Kremlin, que, entre altres coses, li ha permès reclutar desenes de milers de presos a les presons del país.

Aquest mateix dilluns el cap dels paramilitars va justificar la rebel·lió argumentant que pretenia «evitar la destrucció de Wagner», que, segons el seu parer, es derivaria de la integració de les seves forces als diferents cossos de seguretat de l’Estat.

Crim sense càstig

Després d’afirmar en el seu discurs de dissabte que «tots aquells que van escollir conscientment el camí de la traïció [...] seran inevitablement castigats», Putin ha acabat menjant-se les seves paraules. Dilluns es va limitar a dir que els «els líders del motí» no només van trair el seu país i el seu poble, sinó també «aquells que van arrossegar en el seu crim». «Els van mentir, els van empènyer a la mort i els van forçar a disparar contra d’altres», va afirmar el dirigent rus.

Putin va explicar que buscaven el mateix «fratricidi que els enemics de Rússia», va dir sense arribar a utilitzar el terme ‘guerra civil’. Un sac en el qual va incloure els «neonazis de Kíiv, els seus patrons occidentals i altres traïdors autòctons». Però en contra del que va dir dissabte, no hi haurà de moment càstig penal per a Prigojin i altres líders de Wagner, després que les autoritats russes confirmessin aquest dimarts que no perseguiran judicialment els responsables de la insurrecció. Aquesta va ser la concessió que es va oferir a Prigojin perquè aturés l’avenç de les seves tropes quan eren a només 200 quilòmetres de Moscou, una decisió que alguns han interpretat com un signe de debilitat del president rus.

Putin mira de reafirmar el seu lideratge

Notícies relacionades

El Parlament de Corea del Sud vota destituir el president en funcions

El pols per la prohibició de TikTok als EUA, en la recta final

La rebel·lió va posar en evidència la vulnerabilitat de l’aparell de seguretat rus, que va ser incapaç d’aturar les columnes de paramilitars de Wagner, que van arribar a prendre sense gairebé oposició diverses ciutats com Rostov del Don i Vorónej. En qualsevol cas, Putin va mirar d’assegurar als russos que en cap moment va perdre el control de la situació. «Totes les decisions per neutralitzar l’amenaça emergent i protegir el sistema constitucional i la vida i la seguretat dels nostres ciutadans es van prendre immediatament», va dir l’autòcrata del Kremlin.

«En qualsevol circumstància, s’hauria frenat el motí armat», va afegir abans de remarcar que els amotinats «es van adonar que les seves accions eren de naturalesa criminal i buscaven polaritzar i debilitar el país, en un moment en què es troba sota una enorme amenaça exterior».