Prigojin volia capturar el ministre de Defensa, però l’FSB va descobrir els seus plans, segons ‘The Wall Street Journal’

Quatre dies després que els paramilitars de Wagner llancessin la seva insurrecció militar a Rússia per frenar-la unes 36 hores després a canvi d’un acord de mínims per salvar la pell, persisteixen moltes preguntes sobre les intencions últimes del motí, els motius que la van desencadenar o les raons que van portar el líder de la milícia a frenar el seu avanç fins a Moscou quan amb prou feines havia trobat resistència de les forces de seguretat russes. La intel·ligència occidental en podria tenir algunes respostes. Segons publica ‘The Wall Street Journal’ citant fonts anònimes de l’espionatge, Ievgueni Prigojin aspirava a capturar l’alt comandament militar del Kremlin, però va haver d’alterar els seus plans després que la contraintel·ligència russa esbrinés dies abans el seu objectiu de sublevar-se.

El menyspreu que Prigojin sent cap al ministre de Defensa, Serguei Xoigú, i el cap d’Estat Major, Valeri Gueràssimov, és de sobres conegut. Feia mesos que el cap de Wagner els titllava de corruptes i incompetents, i els culpava de les atzagaiades a Ucraïna i acusava de deixar els seus paramilitars sense suport ni munició, tant que va arribar a amenaçar de retirar les seves tropes de Bakhmut a finals d’abril. No ho va fer, però tenia ganes de revenja. D’acord amb la intel·ligència occidental, Prigojin va voler capturar Xoigú i Gueràssimov durant un viatge que tots dos planejaven a una regió fronterera amb Ucraïna, però dos dies abans de l’operació, el Servei Federal de Seguretat (FSB), l’antic KGB, va esbrinar els seus plans.

Una informació que ha sigut confirmada per Víktor Zólotov, comandant de la Guàrdia Nacional de Rússia, un cos que informa directament el president. «Des del bàndol de Prigojin es van filtrar informacions específiques sobre els preparatius per a una rebel·lió que començaria entre el 22 i el 25 de juny», va declarar Zólotov aquesta setmana a un mitjà estatal rus. L’espionatge occidental, sosté el ‘Journal’, pensava que el pla original tenia bastantes probabilitats de prosperar, però va fracassar després que corregués la xivatada, cosa que va obligar Prigojin a adoptar una alternativa i posar les seves tropes rumb a Moscou abans del que havia planejat inicialment. 

Alts càrrecs coneixien els plans de Wagner

Els paramilitars de Wagner amb prou feines van trobar oposició en la seva «marxa per la justícia» cap a la capital. Van prendre sense problemes Rostov del Don, des d’on es coordina la guerra a Ucraïna, i van abatre diversos helicòpters als voltants de Vorozneh. Però tampoc van trobar adhesions entre el comandament militar rus durant el seu avanç cap a la capital, en contra del que Prigojin esperava, segons l’espionatge occidental. Un factor que possiblement va ser determinant perquè acceptés la mediació del líder bielorús, Aleksander Lukaixenko, i fes marxa enrere quan les seves forces continuaven pràcticament intactes.  

És molt probable que Prigojin hagués temptejat els seus potencials aliats abans d’enfilar la boca del llop. No en va, segons ‘The New York Times’, que cita també fonts anònimes de l’espionatge occidental, li hauria comunicat els seus plans amb anterioritat a Serguei Surovikin, també conegut com a ‘general Harmagedon’, un dels més respectats entre la soldadesca, que dirigís les tropes russes a Ucraïna entre octubre del 2022 i el mes de gener passat. El cap de Wagner no només havia elogiat Surovikin en diverses ocasions, sinó que va arribar a proposar-lo al costat del també general Mikhaïl Mízintsev –conegut pels ucraïnesos com el ‘carnisser de Mariúpol’– per reemplaçar Xoigú i Gueràssimov. 

Faccions a l’Exèrcit

«Les Forces Armades russes no són monolítiques, sinó que consisteixen en multitud de grups rivals que competeixen pels càrrecs i les fonts d’ingressos», escriu l’analista del Carnegie Endownment Mikhaïl Komin. «Prigojin comptava que els oficials que van fer carrera sota els reformistes que van precedir Xoigú i Gueràssimov es mantinguessin neutrals o oferissin en silenci el seu suport». 

Notícies relacionades

Prigojin assegura que no tenia intenció d’enderrocar el Govern amb el seu motí

Borrell: «El monstre que Putin ha creat amb Wagner l’està mossegant ara»

La informació de la intel·ligència s’ha de prendre sempre amb molta cautela, i més quan Occident està plenament aliat amb un dels bàndols en aquesta guerra. Des del Kremlin, el seu portaveu va descriure com «una xafarderia» el suposat coneixement que Surovikin tenia dels plans colpistes. Però des de dissabte, un dia després d’assenyalar-se com el primer general en condemnar el cop i l’únic a ordenar atacs aeris contra els amotinats, no se sap res d’ell.

El canal rus de Telegram Rybar, conegut pel seu suport a la invasió d’Ucraïna, ha dit que «no ha sigut vist des de dissabte» i circulen tota mena de rumors sobre el seu parador. «Una de les versions diu que està sota investigació», ha escrit Rybar.