El Suprem dels EUA limita les proteccions de la comunitat LGTB

En el pols entre la llibertat religiosa i els drets de la comunitat LGTBQ el Tribunal Suprem dels Estats Units acaba de posar el seu contundent i definitiu pes contra el segon i a favor del primer, tot i que hagi sogut argüint llibertat d’expressió. Els sis magistrats que componen la supermajoria conservadora de l’Alt Tribunal han dictat aquest divendres una sentència a favor d’una dissenyadora de webs que va desafiar una llei antidiscriminació de l’estat de Colorado perquè no volia fer pàgines per a casaments de parelles del mateix sexe.

La dissenyadora, Lorie Smith, de 38 anys, és cristiana evangèlica. Abans d’ampliar el seu negoci per incloure webs per a casaments, va demandar la llei de Colorado que prohibeix la discriminació de persones gai per part de negocis que venen béns i presten serveis al públic i que també veta declaracions que anunciïn aquesta discriminació.

Smith, que creu que els casaments entre persones del mateix sexe són «falsos» perquè «la història veritable del matrimoni de Déu» és la d’una «unió entre un home i una dona», assegurava que la llei viola els seus drets a la lliure expressió i al lliure exercici de la religió. Argumentava que veu el seu treball com una expressió artística de les seves pròpies creences, no només de qui la contracti, i que la llei era com si l’estat li imposés mostrar el seu suport als matrimonis homosexuals.

A l’acceptar el cas, després que dos tribunals inferiors neguessin la raó a Smith, el Suprem va anunciar que només decidiria sobre la llibertat d’expressió i sota aquesta consideració ha dictat la sentència. Alhora, amb la seva decisió, la majoria conservadora ha aprofundit en la seva línia recent dediversos dictàmens a favor de persones o grups religiosos, especialment cristians.

 

«La coerció no és la resposta»

«Colorado busca forçar un individu a parlar de formes que s’alineen amb la seva visió (de l’estat) però desafien la seva consciència (de la demandant) sobre un tema de gran significació», ha escrit el jutge Neil Gorsuch, que firma l’opinió de la majoria.

 «Complir el compromís constitucional amb la llibertat d’expressió significa que tots trobarem idees que considerem ‘no atractives’, equivocades o fins i tot feridores, però la tolerància, no la coerció, és la resposta de la nostra nació», ha escrit també. «La Primera Esmena concep els EUA com un lloc ric i complex on totes les persones són lliures de pensar i parlar com volen, no com el govern demana».

 

Ciutadans de «segona classe»

Són arguments que rebutgen les tres jutges progressistes, que hi han votat en contra. I en l’opinió de dissentiment, firmada per Sonia Sotomayor, es llegeix que «per primera vegada en la seva història el tribunal concedeix a un negoci obert al públic un dret constitucional a negar-se a servir membres d’una classe protegida». «L’efecte immediat simbòlic de la decisió és marcar gais i lesbianes per a estatus de segona classe», ha denunciat.

Sotomayor també ha qualificat la sentència de «profundament equivocada» i ha assegurat que la llei de Colorado «pretén regular conducta, no expressió». «L’acte de discriminar mai ha constituït expressió protegida sota la primera esmena», ha recordat. «La nostra Constitució no inclou el dret a negar serveis a un grup desfavorit».

La magistrada, a més, ha emmarcat la decisió en la situació actual dels EUA, on es viu una onada regressiva que està atacant els drets de la comunitat LGTBQ, amb nombrosos estats republicans impulsant lleis que retallen aquests drets. «Arreu del país hi ha hagut una reacció contra el moviment per la llibertat i la igualtat de minories de gènere i sexuals. Noves formes d’inclusió han topat amb exclusió reaccionària. És descoratjador», ha escrit Sotomayor, que ha comparat la situació amb la resposta que també es va donar als moviments de drets de les dones i de drets civils quan van buscar igualtat a la vida pública, quan establiments públics van mirar de frenar aquests avenços de vegades escudant-se també en creences religioses.

 

Religió i canvi social

Malgrat que l’argumentació de la majoria s’ha basat en la llibertat d’expressió el pes del component religiós és evident, i ha quedat clar en algunes reaccions. L’exvicepresident republicà i aspirant a la nominació per al 2024, Mike Pence, per exemple, ha celebrat la sentència assegurant que la llibertat religiosa és «el fonament» de la Constitució nord-americana. «Ens recorda que hem d’elegir líders que defensin aquest dret i nomenin jutges que recolzen la llibertat religiosa», ha assegurat. Com Smith, Pence és cristià evangèlic.

La postura de Smith, en qualsevol cas, va contra l’evolució sociològica dels EUA, on segons dades del cens el 2021 hi havia 1,2 milions de llars compostes per parelles del mateix sexe, incloent-hi gairebé un 60% de casades. En les dades de sondejos del centre Pew a prop del 60% dels nord-americans recolzen el matrimoni homosexual, el mateix percentatge que s’hi oposava a principis de segle. I aquesta acceptació també ha augmentat fins i tot entre grups religiosos. Entre els cristians blancs nascuts després del 1964, segons un altre sondeig del Pew del 2017, un 50% recolzen els casaments homosexuals, davant el 25% dels cristians blancs grans. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin