Colòmbia fa caure l’últim vestigi de Pablo Escobar

La casa es trobava a la localitat de Las Palmas, a uns 500 quilòmetres de Bogotà i era motiu de peregrinació de nombrosos estrangers interessats en «el patró del mal». De fet, es coneixia com el museu de l’excap del cartell de Medellín. La demolició no va obeir a l’improcedent d’una iniciativaque exaltava la seva figura, sinó a la falta d’una autorització oficial. Es tractava, com corresponia a la mateixa història del capo, d’un fet il·legal, però, en aquest cas, en vista de tots. «Rebutgem l’ús del territori per a aquelles activitats que promoguin el narcoturisme», va dir el coronel Omar Rodríguez Aranda, a l’anunciar que s’enderrocaria la propietat. Quan 50 funcionaris de l’Alcaldia i la Policia van arribar per convertir-la en runa es van trobar que la tasca ja havia sigut realitzada.

La casa pertanyia a Roberto Escobar, el germà gran del capo, conegut com l’Osito, de 76 anys. «Pablo va aconseguir uns testimonis falsos que em van involucrar en un negoci fictici de droga, i això va ser suficient per entregar-me. La condició del Govern era que havia de confessar un delicte. La prova que no vaig tenir res a veure amb narcotràfic és que mai vaig ser demanat en extradició pels Estats Units», sol dir. Els coneixedors de la història del cartell no dubten en el paper que va exercir en l’estructura. Se’l considerava el comptador del cartell. La seva declaració d’innocència no li ha impedit aixecar el «museu» que gestionava el seu fill, Nicolás. El paper de la progènie era vital en aquest cas: explicaven les peripècies familiars a través dels ulls paterns. L’Osito havia perdut la vista a la presó on li va esclatar una carta bomba. Aquest dèficit no li impedia parlar i contribuir a la romantització de les activitats del germà.

Parc temàtic

La conversió de Pablo Escobar en parc temàtic data del 2018. S’oferia per uns 30 euros no només un recorregut per la casa sinó el cementiri on es troba enterrat. Però és l’immoble demolit que s’aixecava a l’exclusiu sector de la capital d’Antioquia el que posava en escena el culte al nefast personatge. Les publicitats convidaven a endinsar-se en el seu món «més íntim». Els turistes es preparaven per a una immersió en la vida del capo sobre la base d’«informació veraç i de primera font». A través d’imatges podien seguir el procés que va portar a un jove d’Antioquia a transformar-se en el delinqüent més buscat de Colòmbia quatre dècades enrere.

A la casa podien al seu torn veure’s fragments d’un carro amb impactes de bala, un escriptori dotat d’un mecanisme intern que li permetia amagar armes, fotos emblemàtiques de Pablo Escobar en la seva estada a La Catedral, o amb el seu gorro de pell soviètic, la motocicleta aquàtica que va ser utilitzada en un dels rodatges de la defensa de James Bond i un bitllet enorme de 500 dòlars que funcionaven com a símbol del desig d’acumulació exponencial de diners.

L’afany de versemblança incloïa la presència d’un «doble» de l’extint narco. El sòsia acompanyava els turistes, vestit amb els vestits que solien caracteritzar-lo, per donar-li a l’excursió un sentit més gran de «realitat».

Passat, present i futur

Les autoritats creuen que amb la reducció a cendres del museu s’ha fet un pas important en la mateixa polvorització del mite d’Escobar. En aquest context és que el Govern de Petro no només ha de gestionar el passat sinó el present del narcotràfic a Colòmbia. Escobar ja és part d’una història d’esquinços. L’actualitat es relaciona amb el Clan del Golfo, l’organització més poderosa del negoci de la droga, amb una capacitat operativa capaç de desestabilitzar l’Estat en nombrosos municipis.

Notícies relacionades

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

L’enemic de la presidenta en el qual Feijóo ha volgut influir

Les anomenades Autodefenses Gaitanistes de Colòmbia (AGC), que en el seu origen van ser forces paramilitars d’ultradreta, van arribar a comptar amb 9.000 homes en armes, un estatut i un himne. Són les principals exportadores de cocaïna als Estats Units. En la mateixa Antioquia que li «pertanyia» a Escobar és que el Clan del Golfo exhibeix part el seu poder.

Petro ha suspès les negociacions amb aquest grup a què se li havia ofert rebaixar les condemnes si s’entregaven voluntàriament. Les AGG han reclamat garanties de no extradició als Estats Units, com li va succeir al seu líder Dairo Antonio Úsuga, àlies «Otoniel». La seva capacitat de cooptar joves és tan forta que el Govern ha decidit destinar una part del seu pressupost a plans socials que busquen dissuadir els joves d’introduir-se en el món de la violència que continua exaltant Escobar, a canvi d’estudiar. «Els pagarem per no matar. Els donarem una ajuda que té un compromís que ha de complir-se», va explicar el president.