Giorgia Meloni flirteja amb el PP europeu de cara a les eleccions del 2024

El greuge polonès és el més visible. Les pròximes generals a Polònia se celebraran a l’octubre i, a menys que hi hagi sorpreses, els dos principals rivals de la contesa seran l’actual primer ministre, Mateusz Morawiecki, del partit ultradretà Llei i Justícia (PiS), i Donald Tusk, líder de la principal formació opositora, la conservadora Plataforma Cívica. El problema és que Morawiecki és de l’ECR i Tusk del PPE, per la qual cosa el xoc és directe. Meloni, a més, tampoc ha aconseguit convèncer els polonesos perquè recolzin el pla europeu sobre migració.

Companys problemàtics

Diferent és el cas de Vox. El principal problema aquí està en el discurs contrari a la integració europea de la formació espanyola, diuen els observadors. «En la recent reunió del PPE a Roma ens van dir clarament que hi ha diferències molt significatives. El PPE només vol (aliances amb) forcesconstructives i no destructives, amb europeistes i no amb antieuropeistes», afirma Valerio Valentini, periodista del diari italià ‘Il Foglio’, que va assistir a l’acte.

«El missatge del PPE a Meloni és que s’ha d’alliberar dels seus companys més problemàtics», raona Valentini. «És evident que a Meloni li interessa tenir un paper rellevant a Europa», afegeix el politòleg Arturo Varvelli, del Consell Europeu de Relacions Exteriors. El que potser també expliqui els esforços de Meloni per mostrar-se com una fidel aliada de l’OTAN i amb un suport sense fissures a Ucraïna.

Amb tot, alguns analistes creuen que, malgrat els obstacles, Meloni té opcions. Una alternativa seria pactar en solitari (amb el PPE, sense la resta de l’ECR), però això implicaria un terratrèmol dins l’ECR, grup que Meloni presideix des del 2020 i que acaba de revalidar-la en el càrrec per un any més. Una altra opció podria passar per imposar-se dins el seu grup, el que amenaça amb una sortida de l’ECR de les formacions que no s’ajusten als seus desitjos.

El soci italià

L’eurodiputat Nicola Procaccini, copresident de l’ECR, descarta els dos escenaris, ja que, segons ell, és impensable que Meloni abandoni l’ECR i, a més, a la UE ja hi ha una mena d’aliança entre les dretes. «I es manifesta cada vegada que votem junts. No és cap notícia que hi ha una proximitat de principis, valors i programes», diu responent a EL PERIÓDICO. Tot i així, de cara al futur, «el que esperem és un desplaçament del centre (de l’Eurocambra) cap a la dreta, sense els socialistes», afegeix abans de suggerir que la solució podria ser una aliança no formal sinó de facto.

La veritat és que la situació és delicada a Itàlia en l’àmbit domèstic. Això és degut perquè, d’una banda, una eventual formalització d’una aliança amb el PPE pot no ser acceptada per la part més dura del partit de Meloni. Per l’altra, el principal aliat governamental de Meloni a Itàlia, la Lliga de Matteo Salvini, pertany a una altra família europea, Identitat i Democràcia. Tot i així, Francesco Lollobrigida, ministre i cunyat de Meloni, ha dit aquesta setmana que l’aliança encara és possible.

Conveniències

Notícies relacionades

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

Els EUA reconeixen Edmundo González com a president electe

En realitat, trobar un acord amb Meloni és també de l’interès del PPE. Les raons són múltiples. La primera és que el partit italià que integra actualment el PPE és precisament Forza Italia, del desaparegut Silvio Berlusconi, una formació que avui corre el risc de perdre molts vots en les europees del 2024 i fins i tot potser no entrar al Parlament europeu. Un escenari que, en cas de consumar-se, deixaria el PPE sense el seu representant italià.

La segona és que és possible que el PPE necessiti el vot de l’ECR per arribar a majories sòlides en els votacions més rellevants, passi el que passi en el 23J i els comicis polonesos. Els últims sondejos ho posen en relleu: la líder de Germans tindria entre el 27% i 29% dels vots.