¿Per què la suspensió de l’acord del gra a Ucraïna és una mala notícia per a tothom?

Bastant greu. Des de l’any passat, el món passa una de les seves pitjors crisis alimentàries, i un dels grans temors és que tornin a apujar preus dels aliments. Aquests es van disparar després de la invasió a gran escala de Rússia a Ucraïna i la Iniciativa del mar Negre va aconseguir estabilitzar-los. En concret, l’Índex de Preus dels Aliments de la FAO va disminuir un 23% des del seu màxim el març del 2022. A més, el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, també va avisar de la possibilitat d’un augment del cost de la vida arreu del món.

Ucraïna és un gran exportador d’aliments i, si bé les vendes de gra ucraïnès han caigut significativament respecte al període anterior a la guerra, l’acord ha permès la represa de les exportacions des de tres ports ucraïnesos. El mecanisme ha aconseguit reduir l’especulació als mercats, així com les pràctiques depredadores d’alguns països rics que s’han dedicat a acaparar cereals per augmentar les seves reserves estratègiques. 

Segons un recent informe de diverses agències de l’ONU, en tot just quatre anys, la guerra a Ucraïna, la crisi climàtica i la pandèmia han disparat el nombre de persones castigades per la gana. Les zones més afectades han sigut Àsia occidental, el Carib i totes les subregions de l’Àfrica. Aquest continent, de fet, continua sent la regió més colpejada, on una de cada cinc persones corren risc de ficar-se al llit amb l’estómac buit, per la qual cosa és previsible que l’impacte més gran es produeixi precisament allà. En alguns països de la banya de l’Àfrica, on la situació ja és molt crítica, l’acord podria fomentar la inestabilitat social i política.

A més d’estabilitzar els preus dels aliments i frenar l’especulació als mercats, l’acord era molt valuós en si mateix perquè va aconseguir posar d’acord Ucraïna i Rússia en plena guerra, l’únic àmbit en el qual ho ha fet. El pacte va servir a més per donar un respir a l’economia ucraïnesa, que va poder exportar una part del cereal no venut al mercat domèstic, i beneficiar els països més necessitats, que van poder rebre aquests aliments. De fet, segons xifres de l’ONU, l’acord va permetre un total d’1,003 viatges de barcos que van transportar 32,8 milions de tones de gra, el 20% del qual va anar a parar a països de renda mitjana i baixa. 

Moscou ha al·legat que els països occidentals han incomplert els compromisos pactats amb Rússia, mentre que els països occidentals suggereixen que es tracta de l’enèsim xantatge rus. «La culpa la té Rússia. És molt nociu. Danya Ucraïna, l’Àfrica i els països de l’Orient Mitjà. És un senyal molt dolent de Rússia», ha dit el primer ministre de Suècia, Ulf Kristersson. 

El cert és que les reunions han sigut sempre a porta tancada, pràcticament secretes, i la transparència ha sigut mínima, cosa que s’entén des d’una perspectiva de mediació diplomàtica d’una pacte nascut amb la guerra en curs i amb múltiples ramificacions internacionals. Dit això, segons Guterres, l’ONU estava mediant per ajudar Rússia a vendre els seus productes alimentaris i els seus fertilitzants també a Europa i els Estats Units, per la qual cosa està clar quins motius han fet que Rússia es retiri de l’acord.