Cimera UE-CELAC
Von der Leyen anuncia 45.000 milions en inversions a l’Amèrica Llatina i el Carib fins al 2027
Els països de la Unió Europea, l’Amèrica Llatina i el Carib celebren la primera cimera de caps d’Estat i de Govern aquest dilluns i dimarts a Brussel·les
Després de vuit anys sense reunions al mes alt nivell polític –l’última va tenir lloc l’any 2015–, mig centenar de caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea i dels països de l’Amèrica Llatina i el Carib es tornen a retrobar aquest dilluns i dimarts a Brussel·les per impulsar i revitalitzar una relació que fa anys que està sota mínims, marcada per la falta d’avenços en l’acord de lliure comerç entre la UE i Mercosur (Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai) i les discrepàncies sobre la guerra de Rússia a Ucraïna. «Ens necessitem mútuament, molt més que abans, el món on vivim és més competitiu, més conflictiu que abans», ha dit aquest dilluns la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a l’inici d’un fòrum empresarial entre les dues regions en el qual ha anunciat la intenció de la UE d’invertir 45.000 milions d’euros en els països de l’Amèrica Llatina i el Carib fins al 2027.
Segons ha explicat l’alemanya durant la inauguració de l’esdeveniment, al qual han acudit el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, així com representants d’empreses com Iberdrola, Banco Santander i Telefónica, les inversions es canalitzaran a través del programa d’inversions Global Gateway i el potencial és enorme. «Ja hi ha més de 135 projectes en marxa, des d’hidrogen net fins a matèries primeres crítiques, des de l’ampliació de la xarxa de cables de dades d’alt rendiment fins a la producció de les vacunes d’ARNm més avançades», ha anunciat sobre un pla d’inversions cridat a fer les economies dels dos blocs «més resilients» als xocs externs.
«Al contrari que altres inversors estrangers, no només estem interessats a invertir en l’extracció de les matèries primeres, sinó que ens volem associar amb vosaltres, construir capacitats de processat, per fer bateries i productes finals com vehicles elèctrics», ha recordat la presidenta de l’Executiu comunitari, que ha reivindicat la recerca de «col·laboradors fiables, amb principis comuns, valors comuns, que siguin fiables a curt i llarg termini». Von der Leyen també ha transmès als representants empresarials que «Europa aspira a ser el soci preferent de l’Amèrica Llatina i el Carib, igual que nosaltres triem ser-ho de la regió i creiem que l’oferta d’Europa a la regió és diferent i significativa», ha afegit, i ha deixat clar que el que busca la UE no és només fer negocis o comerciar, sinó «prosperar junts» amb inversions que creïn valor en les cadenes locals de subministrament.
Espanya: 9.400 milions
Un enfocament que comparteix al cent per cent Sánchez, que ha remarcat la importància de la nova agenda de projectes estratègics. El president del Govern ha recordat que Espanya mobilitzarà 9.400 milions d’euros en inversions en els pròxims anys i ha instat el sector privat a mobilitzar-se entorn d’un pla cridat a «enfortir les nostres economies, millorar el benestar dels nostres ciutadans i crear més interdependència entre dues regions del món que compartim valors, interessos i una mirada multilateral de com resoldre els desafiaments als quals s’enfronta la humanitat».
Malgrat el ressorgiment de la relació i l’impuls polític que vol donar la cimera, la cita arrenca amb una gran taca sense resoldre com és la finalització de l’acord comercial entre la UE i els països de Mercosur, tancat el juny del 2019, però encara sense ratificar i pendent d’un annex amb compromisos mediambientals i climàtics. «La nostra ambició és resoldre qualsevol diferència restant com més aviat millor perquè puguem concloure aquest acord. Volem ser un soci que aconsegueixi amb vostès un acord beneficiós per a les dues parts», ha transmès Von der Leyen després de rebre a la seu del Berlaymont Lula da Silva, que ha expressat el seu interès d’aconseguir un «acord equilibrat» abans que acabi l’any any tot i que fa una setmana va qualificar d’«inacceptable» el document presentat per la UE.
També Sánchez s’ha referit durant la seva intervenció al pacte comercial amb els països de Mercosur per remarcar que, «després de més de 20 anys de negociacions», hi ha «una finestra d’oportunitat per ratificar-lo en aquest segon semestre del 2023». Segons el president del Govern, Espanya i la Comissió Europea treballen per tancar un pacte que tingui en compte les salvaguardes mediambientals que garanteixin una resposta «respectuosa amb la sobirania dels països de Mercosur», ha explicat sobre el gran escull que enfronta el Brasil i França i que reclama la inclusió de «clàusules mirall» en l’acord de manera que que els productors dels dos costats de l’atlàntic ho facin sotmesos als mateixos estàndards. «No podem demanar als nostres productors nacionals i als productors europeus complir criteris extremadament elevats i no demanar els mateixos criteris als productors dels nostres socis si concloem acords comercials», afirmen fonts de l’Elisi. En el que sí que hi ha hagut avenços és en els acords comercials entre la UE, Xile i Mèxic. Segons ha explicat Sánchez, el pacte és molt a prop i confia a tancar-lo sota la presidència espanyola de la UE.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia