L’ofensiva d’Ucraïna s’encalla: «Han minat el territori i ens disparen a tota hora»

Bakhmut és suposadament el flanc on més ha progressat la contraofensiva local, que continua amb enormes dificultats pels interminables camps de mines que han aixecat les forces ocupants i la falta de superioritat aèria ucraïnesa. Aquesta mateixa setmana el coronel general Oleksandr Sirski, comandant de l’Exèrcit de Terra ucraïnès, deia que els seus militars han aconseguit «envoltar parcialment la ciutat», fins al punt que «es donen totes les condicions per reprendre’n el control». Aquest optimisme, no obstant, contrasta amb el relat que arriba des de les trinxeres. ‘Ded’ descriu unes forces ucraïneses netament superades en número i armament pels militars russos, sense domini de les posicions elevades que envolten la ciutat i obligades a avançar a peu per esquivar els eixams de mines. I tot això amb escàs suport del modern armament occidental que, segons el militar ucraïnès, s’hauria reservat en gran manera per a altres zones del front.  

«El camp obert està minat i et deixa molt exposat, mentre que els pocs parapets de bosc que hi ha a la zona estan sota l’atac constant de l’artilleria russa», explica ‘Ded’, que ha portat una existència itinerant des que va començar la invasió, amb parades en la defensa de Kíiv, la reconquesta de Kherson i la interminable batalla del Donbass. «Per arribar fins a la línia del front hem hagut de caminar vuit quilòmetres a 35 graus de temperatura amb les armes, l’aigua i el menjar a sobre perquè no es donen la condicions per utilitzar cap tipus de vehicle». Un viacrucis atentament vigilat des de l’aire pels drons russos i ruixat sovint amb els obusos enemics. Les baixes, remarca, són constants. 

Moltes baixes en els dos bàndols

«Durant aquests vuit quilòmetres hem topat amb camins plens de cadàvers, tant nostres com de soldats russos. I és molt difícil evacuar els ferits quan et disparen constantment. Per regla general, necessites cinc persones per evacuar un sol cos», afegeix des del front. A la seva unitat només li queden sis soldats en plenes condicions per combatre; la resta, ha mort o està ferida. 

El panorama no és gaire diferent més al sud, als fronts de Kherson i Zaporíjia, la regió on més profusos són els parapets defensius russos. Fins a tres línies en zig-zag i separades entre si de fosses antitancs, ‘dents de drac’, búnquers i camps minats. Una malla defensiva formidable que s’atribueix al general Serguei Surovikin, que va comandar les forces del Kremlin a Ucraïna des de la tardor passada fins aquest mes de gener i que es troba en parador desconegut des que se’l vinculés amb la sublevació de Wagner a Rússia. Allà tampoc han avançat gaire les forces ucraïneses. Només en alguns punts aïllats, Kíiv hauria aconseguit penetrar la primera línia defensiva russa. 

«Hi ha un problema d’expectatives. Per mantenir l’ajuda militar s’està pressionant Ucraïna perquè avanci, però la realitat és que quan tens fronts estabilitzats en una guerra de posicions, és molt difícil trencar els fronts», assegura Guillem Colom, professor de Polítiques de la Universitat Pablo de Olavide i autor d’un assaig sobre la guerra a Ucraïna. Una anàlisi no molt diferent a la que va fer fa un mes el president ucraïnès al ser preguntat per la pressió dels seus aliats. «Certa gent creu que això és una pel·lícula de Hollywood i esperen resultats immediats, però no ho és», va dir Volodímir Zelenski.

Por d’un conflicte congelat

Des de Kíiv s’assegura que, part del problema, rau en el fet que Ucraïna només ha rebut un 15% dels vehicles de desminatge promesos pels seus aliats occidentals. Oryx, un portal que fa inventari de l’armament dels dos bàndols, afirma que només en tindria 30 de blindats per netejar les mines antitancs i contrapersonals que Rússia ha amagat al front i a la rereguarda, dels quals només la meitat poden operar sota el foc enemic. «No tenim prou maquinària, gent i temps per desminar els camps. No són equips cars, però sense tenir-los és molt complicat avançar. Estan explotant moltes mines», assegura ‘Ded’ des del front. A això cal afegir-hi la falta de caces d’última generació per cobrir des de l’aire les seves tropes, avions que Ucraïna continua reclamant als seus socis, tot i que ja ha rebut les bombes de dispersió nord-americanes. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

«És molt probable que la contraofensiva no estigui anant d’acord amb els plans. La gran sorpresa han sigut les mines», afirma Oleksí Melnik, analista del Razumkov Center, amb seu a Kíiv. Segons Zelenski, Rússia hauria minat 200.000 quilòmetres quadrats, una extensió sis vegades superior a la de Catalunya. «Tots els manuals militars diuen que, abans d’enviar la infanteria, has de bombardejar durant dies o setmanes les defenses enemigues, però sense superioritat aèria és molt difícil». 

Des del front de Bakhmut, ‘Ded’ confia que arribin més armes occidentals. És conscient que el temps corre en contra d’Ucraïna, obligada a avançar per mantenir el suport aliat. «Tenim por que el conflicte quedi congelat a la tardor o a l’hivern. Això ens obligaria a renunciar als nostres territoris, tot i que sigui temporalment, i per això estem mirant de recuperar tot el que sigui possible. Només espero que Europa i els EUA continuïn pensant que una Ucraïna lliure i en pau és el millor per als seus interessos», afegeix el militar ucraïnès.