Polèmica a Àustria per una llei escrita només en femení

Una nova llei sobre «societats flexibles de capital» a Àustria, redactada únicament en femení per iniciativa de la ministra de Justícia, l’ecologista Alma Zadic, està causant controvèrsia en la república alpina i crítiques dels partits conservadors i ultradretans.

«No veig quina contribució es fa a la igualtat de gènere capgirant simplement una cosa que es critica», va declarar aquest divendres el secretari general del partit popular ÖVP, Christian Stocker.

Susanne Fürst, del partit liberal FPÖ (ultradretà), va al·legar que quan s’utilitzen formes masculines «ja s’està incloent les dones, però no passa el mateix si s’escriu al contrari».

La mateixa ministra, per la seva banda, va destacar que la llei aclareix explícitament que amb el llenguatge femení es refereix també als homes, una cosa que passa també al revés quan es redacta una norma legal en masculí.

A més, Zadic va recordar que quan la llei va ser presentada al maig a ningú li va cridar l’atenció ni li va molestar la seva redacció en femení, una cosa que a sobre estava acordada amb l’ÖVP, el seu soci en la coalició de Govern.

El llenguatge «contribueix a una igualtat de gènere més gran, ja que l’idioma influeix en el nostre pensament, percepció i accions», va afegir Zadic, des del 2019 ministra de Justícia d’Àustria.

Tant el partit socialdemòcrata SPÖ com els liberals NEOS han expressat avui obertament el seu suport a la iniciativa de Zadic.

Per a la portaveu parlamentària adjunta de l’SPÖ, Eva Maria Holzleitner, visibilitzar les dones en un text legal té un «important propòsit» i un «gran sentit».

«El llenguatge és un factor de poder», va assegurar el portaveu liberal per a assumptes de justícia, Johannes Margreiter.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Diversos experts constitucionalistes, consultats per la premsa austríaca, asseguren que l’ús del llenguatge exclusivament femení en lleis no és inconstitucional, tot i que alguns van matisar que seria preferible un llenguatge més equitatiu.

«La Constitució està compromesa amb la igualtat real entre homes i dones, per la qual cosa és desitjable que el legislador utilitzi un llenguatge equitatiu de gènere, o sigui: ciutadanes i ciutadans», va dir al diari ‘Der Standard’ Peter Bussjäger, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat d’Innsbruck.