Policies i fiscals xoquen amb les criptomonedes en les quals les màfies amaguen el seu botí

Les cúpules policials europees clamen contra la foscor en què es mouen les criptos, mercat de difícil vigilància judicial. Al seu torn, les fiscalies denuncien periòdicament i reiteradament la dificultat, si no impossibilitat, per bloquejar comptes o requisar diners del crim organitzat si els capos ja han camuflat el botí en els racons del blockchain, com fa segles el guardaven els bucaners en illes del tresor.

De tres problemes que el crim organitzat presenta a Europa –un, la seva violència en increment; dos, la infiltració gradual en les economies locals, i tres, l’ocultació dels guanys–, el segon i el tercer tenen les criptos en el centre.

La dificultat per traçar la ruta dels diners no només blinda els pagaments i els beneficis de les màfies, també un objectiu que preocupa el govern del país que exerceix aquest semestre la presidència europea: els suborns –a observadors per marcar les patrulles antinarco de la Guàrdia Civil, per exemple– i inversions –com la compra d’hotels a Eivissa, la Costa Blanca i la Costa del Sol– amb què les xarxes mafioses fan la seva perillosa osmosi en les economies locals.

De pressa, de pressa

De pressa, de pressaAquest juliol es compleix un any des que Interior convoqués la compra de dues llicències de software per seguir criptoactius. L’adquisició de dos permisos de l’eina Chainanalysis Reactor per dotar el desplegament de la policia a Huelva, Màlaga i Cadis es va formalitzar l’octubre del 2022 pagant més de 90.000 euros al grup Excem –la firma de seguretat de Mauricio Hatchwel–, però els narcos del sud andalús ja comencen a superar la capacitat de recerca d’aquest programa capil·laritzant en més plataformes, més petites i més opaques, els bites en què converteixen els arrugats bitllets i els bizums que els consumidors de maria i haixix paguen als seus camells.

Aquest mes, la Policia Nacional ha desmantellat a Barcelona i l’Hospitalet una xarxa que estafava la gent amb SMS i trucades, fent-se passar per empleats de banca. Els 100.000 euros que havien agafat estaven ja convertits en criptomonedes a diversos dispositius Ledger que guardaven en un pis. Els Ledger són les carteres de criptomoneda més avançades. Amb aquests, els delinqüents mantenien les seves claus de compte fora de servidors ‘online’, ocults als ulls policials.

«Quan per fi entra en vigor a la UE un paquet legislatiu per perseguir aquests fenòmens, ja hi ha una novetat tecnològica que implica haver de revisar-ho», admet l’eurodiputat socialista Juan Fernando López Aguilar, president de la Comissió LIBE de l’eurocambra, dedicada a les llibertats, drets civils, Justícia i Interior.

Però remarca que els ministeris de l’Interior «ja tenen un paquet legislatiu, els instruments necessaris per intervenir criptoactius».

I, no obstant, el clamor de policies i fiscals per més vies per trencar el blockchain es va sentir la setmana passada en la cita de ministres de Justícia i Interior a Logronyo. La ministra espanyola Pilar Llop, al resumir els temes tractats, va remarcar que el recurs a la criptomoneda pels mafiosos «fa molt difícil la traçabilitat d’aquests actius, el seu embargament preventiu i el seu decomís».

Qualsevol indagació contra una xarxa criminal passa per la regla del follow the money... avui per aconseguir més accessos a les rutes de la criptomoneda. De fet, el valor de la informació capturable en el blockchain es dispara fomentant un altre negoci, el dels ciberdetectius especialitzats en criptoactius. En l’última conferència de l’Europol sobre el problema, celebrada l’any passat a la Haia, es va requerir la presència de les tres principals agències europees: Chainalysis, CypherTrace i TRM Labs.

Amenaça

AmenaçaNo només els narcos gaditans, la la ‘Ndrangheta calabresa o la Mocromaffia de Rotterdam utilitzen criptomoneda, adverteix un expert en terrorisme de les Forces de Seguretat de l’Estat: «Si entressin a Espanya armes de guerra com llançacoets antitancs o antiaeris, serien pagades gairebé segur amb criptomoneda».

Asseveraria el seu auguri la causa que seguia l’Audiència Nacional contra Abdel-Majed Abdel Bary, el raper i presumpte gihadista que dimecres van trobar mort a la seva cel·la de la presó de Puerto III. Estava acusat de dirigir una cèl·lula de finançament d’ISIS... amb criptomoneda.

Des del juny del 2022, l’Europol compta amb nova legislació europea per «garantir que els actius criptogràfics siguin tractats com qualsevol altre actiu a l’efecte de la supervisió de la lluita contra el blanqueig», diu una de les seves notes públiques.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

Se suposava l’any passat que els proveïdors de serveis i intercanvi de criptos a Europa aquest any per llei ja haurien d’emmagatzemar la informació de les persones involucrades en aquestes transaccions, per petites que siguin, per donar-los-la a les autoritats si la necessiten. «Estem posant fi al salvatge oest de la criptografia no regulada, tancant les principals llacunes en les normes europees contra el blanqueig de diner», va celebrar el llavors eurodiputat Ernest Urtasun, avui portaveu de Sumar. Però la transposició a les lleis nacionals de l’acord «va lenta, molt lenta», es queixa la font policial. Tant com la designació, fins i tot pendent, de ciutat per acollir l’Agència Europea contra el Blanqueig; Madrid n’és candidata.

«Els problemes ja estan en la dimensió operativa –argumenta López Aguilar–. En això són importants l’especialització, els mitjans, el partenariat publicoprivat... Ja no és per defecte de la legislació».