Crònica des de Berlín: ‘No German, sorry’

Que a la capital d’un país amb 84 milions d’habitants, teòricament la potència dominant a la Unió Europea (UE), un cambrer li pugui imposar al client un idioma estranger sonava impensable fa uns quants anys. Ara és una realitat no només al cèntric i turístic Mitte, sinó també als districtes multiètnics de Kreuzberg i Neukölln, on pel carrer s’escolta més turc, àrab i fins i tot ucraïnès que anglès.

«Fa dos anys que soc aquí. Soc l’únic entre els meus col·legues que parla alemany. Bé, més o menys alemany...», explica en Matthews, un australià que serveix espressos, capuccinos, latte macchiatos, americans o qualsevol altra varietat –amb llet normal, semidesnatada, sense lactosa o les equivalents veganes– del llarg catàleg amb una vintena de posicions –només per als cafès, després venen els sucs i la brioixeria– que ofereix el local. La situació és semblant a la gelateria veïna, anomenada Tribeca, que a més de productes vegans ofereix els seus equivalents sense gluten o altres possibilitats. Tot en perfecte anglès. Són dos entre els molts locals d’aquest mateix carrer que exposen els cartells només en aquest idioma forà. L’únic terme alemany que es distingeix en una de les pissarres del carrer és el nom del local –’Schneckenhaus’, o ‘Casa del cargol’–.

Cartells en diversos idiomes

Som en una zona de cafès i copes entre Kreuzberg i Neukölln. Les múltiples terrasses que es reparteixen entre les estretes voreres i carrers, algunes tancades a tot vehicle que no sigui bicicleta, ofereixen encara un panorama repartit més o menys equilibradament entre cartells en anglès i d’altres en alemany, en àrab o turc. El domini anglosaxó s’engrandeix a mesura que ens acostem a Prenzlauer Berg i Mitte, on a més del circuit monumental i els grans museus hi ha el districte governamental i parlamentari. El centre del poder de la República Federal d’Alemanya (RFA).

«L’alemany no és un idioma fàcil. Tenim una falta de personal en tots els sectors professionals, però especialment en gastronomia. Cal ser flexibles», explica Ottile Klein, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit de l’alcalde-governador de la capital i ciutat estat de Berlín, Kai Wegner. A la capital alemanya el percentatge de ciutadans de nacionalitat estrangera és del 24,6%, segons xifres del 2022 del departament federal d’Estadística (Destatis). El Senat, o govern regional, presumeix de la internacionalitat de la ciutadania, en la qual conviuen persones amb 193 nacionalitats diferents. Ja no es demana al personal que parli anglès com a deferència al potencial visitant estranger, sinó que és el cambrer el que no té cap altre idioma vehicular que aquesta llengua franca.

Klein és diputada pel districte de Berlín-Mitte. La flexibilitat actual contrasta amb les queixes expressades fa uns cinc anys pel seu correligionari i llavors ministre de Sanitat, Jens Spahn. Als locals de Mitte de la modernitat ja no hi pots demanar el menjar o la beguda si no és en anglès, lamentava el llavors ministre, de 43 anys i representant de la línia renovadora de la CDU, que va lluitar en el seu moment per succeir Angela Merkel al capdavant del partit.

«Colonització lingüística»

Spahn no estava sol en el seu lament contra la «colonització lingüística». Socialdemòcrates com Wolfgang Thierse, expresident del Parlament federal i originari del territori comunista, també alertava aleshores contra el que es qualificava de perillosa variant de la gentrificació de Prenzlauer Berg, el seu barri de tota la vida, convertit en zona de copes després de la caiguda del mur (1989).

Les queixes de llavors han quedat enrere. Ara el senador de Cultura, també de la CDU, es diu Joe Chialo, nascut a Alemanya però d’origen tanzà, i defensor també de la «flexibilitat» idiomàtica a la vida pública. Per pragmatisme davant la falta de personal o per convicció.

La defensa de l’idioma alemany és ara una espècie de reducte de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). En aquest cas, no per rebuig d’un intrusisme anglosaxó, sinó sobretot per considerar «perillosa» la creixent presència de policies d’origen turc i àrab que es parlen entre ells en «altres» idiomes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«El meu únic cartell en anglès és el de ‘cash only’», afirma el Mustafa, propietari de la parada de kebab més popular de Berlín, a Mehringdamm. No és un nouvingut a la capital. Parla un perfecte alemany, el mateix que el personal del veí i així mateix freqüentadíssim lloc de salsitxes anomenat Curry 36. Els dos punts de menjar ràpid es caracteritzen per les llargues cues que s’hi formen davant dia i nit, sigui de clientela local o gent de passada.

El ‘cash only’ ha sigut una cosa bastant comuna fins i tot al cèntric Mitte, per a sorpresa de turistes i especialment visitants del món nòrdic, on és difícil trobar locals en què acceptin el pagament en metàl·lic. L’extensió de l’anglès com a idioma dominant en bars i restaurants ha anat acompanyada de la proliferació d’un altre cartell, el d’’Only card’, per als cada vegada més nombrosos locals en què només accepten el pagament amb targeta.