El pols de Rússia a les seves minories

Autors com el filòsof ultradretà Alexander Duguin també atribueixen a Putin la frase «Rússia no necessita les minories». Tot i que Moscou no ha adoptat una postura estricta en contra dels idiomes regionals o dels costums de cada lloc –no ha prohibit taxativament l’ús de cultures minoritàries– ha afavorit una russificació de la població amb mesures com treure l’obligatorietat de les llengües regionals de les escoles i la reducció de recursos destinats a ensenyar-les. En aquell moment, la mesura va provocar tensió i descontentament en diferents repúbliques on hi ha minories ètniques significatives, que temien que això fos un clau al taüt dels seus idiomes. Putin va defensar la decisió apuntant que «ningú hauria d’estar obligat a aprendre una llengua que no és la seva».

La protesta més sonada va ser la d’Albert Razin, que va arribar a immolar-se a Ijevsk, capital de la República d’Udmurtia, el 2019. Ell portava dues pancartes que deien els lemes: «Si la meva llengua mor demà, estic llest per morir avui» i «¿Tinc una pàtria?». Aquest va ser un senyal del pols que es lliura a Rússia actualment i que fa anys que està en marxa. «Convertir l’udmurt en llengua opcional a les escoles provoca que per als centres educatius sigui més difícil tenir materials», explica Andrei Perevozxikov, activista de la mateixa regió, qui recorda que als anys 90 «es va ensenyar més activament la llengua i hi havia més recursos».

El reclutament per a l’Exèrcit rus ha sigut més intens precisament en regions amb important presència de minories ètniques, com és el Caucas i Sibèria, tot i que els russos ètnics que viuen en aquestes zones també han sigut cridats a files per al front ucraïnès. Això ha sigut criticat per organitzacions com Free Buryatia, que critiquen l’alta mortalitat de les unitats en les quals s’ha destinat els buriats mobilitzats, més alta que la d’altres regions. Aquest sentiment també ha despertat recels al Caucas, on es van veure protestes inèdites a la regió en les quals els locals rebutjaven voler anar al front. Zujra –prefereix mantenir l’anonimat– es va enervar quan es va anunciar la mobilització parcial. Un dia abans, Putin va celebrar amb somriures el centenari de la «unió» –a través d’una guerra entre l’Imperi Rus i Circàssia– de les Repúbliques d’Adiguèsia, Karatxai-Txerkèssia i Kabardino-Balkària, totes a la regió caucàsica. «Primer és simpàtic amb nosaltres, després utilitza els nostres homes per lluitar», protesta.

 

Activisme per la llengua

Notícies relacionades

Trump amenaça la UE amb aranzels del 200% al vi, el xampany i altres begudes alcohòliques

L’independentisme més moderat guanya a Groenlàndia

«A la meva escola soc dels pocs nens que sap parlar el nostre idioma», explica el Mikhaïl –nom fictici–, un estudiant de Txeboksari, la capital de Txuvàixia. El Víktor, un historiador de Calmúquia lamenta que les seves tradicions es podrien perdre i assegura que no quedarà «res per transmetre a les següents generacions». L’Oltana, de Buriàtia, apunta que li preocupa la desaparició de la seva llengua local. «L’idioma buriat està en perill d’extinció i m’avergonyeixo de no parlar-lo», afegeix.

Malgrat les limitacions, activistes i experts conserven l’optimisme i s’esforcen a preservar les seves cultures. És el cas d’Irina Kadzirova, lingüista i ‘influencer’ d’Ossètia del Nord. A més de fer contingut a les xarxes socials, també fa classes de llengua osseta. «Tenim activistes per la llengua, joves, que lluiten per la preservació de l’idioma», apunta. Aquesta militància per la preservació de les cultures en algunes ocasions va acompanyada d’activisme per la pau, com és el cas de l’organització Free Buryatia, que s’ha pronunciat obertament en contra del conflicte entre Rússia i Ucraïna i grups nacionalistes baixkirs que han afirmat que l’ofensiva russa a Ucraïna «no és la seva guerra».