El Partit Laborista prepara l’ofensiva final per recuperar el poder al Regne Unit

Starmer ha trencat radicalment amb el llegat del seu predecessor en el càrrec i s’ha centrat a desmuntar la imatge d’un partit aparentment incapaç de gestionar l’economia i poc orgullós dels símbols nacionals. El patriotisme de què fa gal·la sempre que té ocasió està destinat a aquells votants envellits i de nuclis urbans antigament industrialitzats, tradicionalment laboristes, que es van decantar pel Partit Conservador en les últimes eleccions, atrets per les promeses del ‘brexit’. Aquest missatge renovat sembla estar funcionant especialment al nord d’Anglaterra, feu històric del laborisme.

Gir al centre

L’arribada de Starmer va suposar una tornada a les esferes de poder dins del partit de les faccions més pròximes al centre ideològic. Grups com Progressive Britain i Labour First, allunyats de les posicions més esquerranes, han agafat el testimoni en la presa de decisions a escala orgànica i han condemnat altres faccions pròximes a Corbyn, com Momentum, a un paper pràcticament testimonial. «Quan una part del partit està en ascens, l’altra part ha de descendir», assegura el cap de polítiques i comunicacions de Progressive Britain, Tom Collinge. «Entre el 2015 i el 2019 la seva facció estava en ascens, però a partir del 2019 va deixar d’estar-ho i això els va allunyar [de la presa de decisions]».

Els laboristes són conscients, però, que la unitat entorn de la figura de Starmer és una de les claus per a l’èxit electoral. Una unitat que per ara està aconseguint a la Cambra dels Comuns, amb molt poques veus díscoles, fins i tot entre els parlamentaris més afins a l’ala esquerrana del partit. «Starmer ha sigut bastant implacable, com han de ser els líders dels partits si volen guanyar el poder», explica el politòleg Nicholas Allen, professor de la Universitat de Londres. «Sens dubte ha instaurat la disciplina, i el fet que el partit estigui per davant [a les enquestes] li dona més autoritat», destaca.

Punts febles

El caràcter poc carismàtic i apagat de Starmer pot jugar en contra seu, segons els analistes, tot i que dins del partit consideren que el més important és crear una imatge d’un bon gestor que generi confiança als electors. «Venim de tenir un primer ministre carismàtic, Boris Johnson, que era una versió barata i empitjorada de Donald Trump», assegura Collinge. «No crec que els britànics estiguin reclamant una personalitat gran i fanfarrona, sinó més aviat algú que els doni estabilitat i seguretat. I Starmer té aquestes qualitats», afegeix.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Però les propostes polítiques sota la seva direcció continuen sent encara una incògnita. El líder laborista està evitant comprometre’s abans de temps per atraure els votants d’un espectre polític tan ampli com es pugui, que inclogui des de les posicions més progressistes fins els votants més moderats. «En el moment en què l’oposició comença a exposar les seves polítiques, el Govern mirarà d’atacar-les o potencialment robar-les», assenyala Allen. «El Partit Laborista està seguint el manual estàndard del que ha de fer en aquest moment: no espantar els cavalls». 

Daltabaix ‘torie’

Més enllà dels encerts i dels errors propis, gran part de l’èxit dels laboristes en les enquestes resideix en les ensopegades d’un Partit Conservadorincapaç de recuperar-se dels vaivens del ‘brexit’, de la gestió de la pandèmia i de la preocupant situació econòmica, derivada de la guerra a Ucraïna i de l’augment dels preus de l’energia. El primer ministre, Rishi Sunak, està portant a terme un intent a la desesperada per recuperar la confiança dels votants que van donar la majoria absoluta a Johnson el 2019, però per ara està lluny d’aconseguir el seu objectiu. Tot apunta que la convocatòria electoral es produirà a finals del 2024 o principis del 2025, i el temps corre a favor d’un Partit Laborista ansiós per recuperar el poder després de 13 anys a l’oposició.