L’assassinat d’un candidat a l’Equador posa en evidència l’espiral de violència que devora el país

El tiroteig que, aquest dimecres (matinada de dijous a Espanya), va acabar amb la vida del candidat a president de l’Equador Fernando Villavicencio després d’un míting, a tan sols 11 dies de les eleccions anticipades, ha provocat estupor i un estremiment de projeccions ominoses. El mandatari Guillermo Lasso va decretar l’estat d’excepció arreu del país. Ja regia a tres regions per problemes de violència. Lasso, al seu torn, va mobilitzar les Forces Armades a tot el territori per «garantir» la «tranquil·litat» i els comicis. «El crim organitzat ha arribat molt lluny, però els caurà tot el pes de la llei». El letal atemptat va obligar a suspendre la campanya de tots els participants. En l’aire flota la sensació d’una ruptura profunda. «L’Equador s’ha convertit en un Estat fallit», va dir des del seu exili Rafael Correa. La seva candidata, primera en les enquestes, Luisa González, es va afegir a l’onada d’indignació. «¡Aquest vil acte no quedarà en la impunitat!».

En el seu editorial, el diari El Universo, de Guayaquil, va assenyalar que les bales no només van apagar la vida de Villavicencio, sinó que van destapar la impotència estatal davant el creixement de la delinqüència relacionada amb el narcotràfic. «¿Què passarà al país?, ¿qui respon per aquest nou crim? Massa preguntes sense resposta».

Villavicencio encapçalava la llista de Movimiento Construye. «És temps de valents», era la seva consigna, completament associada a la crisi de seguretat del país. Les seves possibilitats electorals no eren moltes, segons els sondejos, que donen el primer lloc a González. Des de feia dies parlava dels perills que es discernien al seu voltant. I és això el que fa que El Universo consideri «inaudita» l’actitud de les autoritats de Govern, no només tenint en compte les afinitats polítiques de la víctima amb Lasso, sinó la certesa pública que havia sigut amenaçat. «Les màfies que van matar Fernando Villavicencio busquen sembrar el terror al país. Les respostes no poden ser tèbies, els ciutadans no estan demanant contundència, l’exigeixen, la criden».

L’atemptat es va registrar després de fer una activitat electoral en una zona de la capital. Els equatorians van oscil·lar entre la incredulitat i la confirmació dels seus temors. Setmanes enrere havia sigut assassinat l’alcalde de Manta, Agustín Intriago. Aquest episodi va suposar un punt de tall respecte de les tradicions d’aquest país: es va introduir el crim dels polítics com a variant. Diversos candidats i legisladors van reclamar seguretat personal. D’altres la van estimar innecessària, sota la creença que el que li havia passat a Intriago era una excepció i no una regla per venir. El 17 de juliol va morir per motius similars el candidat a assembleista per la regió d’Esmeraldas, Rider Sánchez Valencia. Dos crims ja deixaven de ser percebuts com una mera casualitat a l’Equador, on comença a utilitzar-se de manera cada vegada més estesa de la paraula ‘narcoestado’. Per aquestes hores, la mort de Villavicencio obliga la classe política a repensar la mida dels problemes que s’acosten.

L’ombra dels càrtels mexicans

Lasso no va dubtar en aquest sentit a qualificar de «polític» l’assassinat. «No dubtem que sigui un intent de sabotejar el procés electoral». Va recordar les denúncies de Villavicencio sobre intimidacions provinents de bandes criminals relacionades amb el càrtel de Sinaloa. El president va informar dimecres a la nit de la detenció de sis persones presumptament involucrades amb l’atemptat, i va prometre que s’aplicarà «tot el rigor de la llei perquè els responsables paguin amb la pena màxima».

Experiodista i exdirigent sindical, el candidat assassinat havia sigut integrant de l’Assemblea fins a la seva dissolució, decretada per Lasso per evitar una moció de censura. Havia impulsat desenes d’investigacions sobre fets de corrupció. Quan encapçalava la Comissió de Fiscalització formada per tirar endavant el judici polític del mandatari havia emès un informe en favor de la seva innocència davant les denúncies de corrupció a les quals s’enfrontava.

Malgrat les afinitats que tenia amb Lasso, el candidat de Movimiento Construye era crític de la política de seguretat del Govern de dretes, al punt de sembrar la sospita sobre l’eficàcia de les forces de seguretat. «La policia sap on són els caus dels delinqüents, dels narcotraficants, de la mineria il·legal, dels delinqüents de coll blanc».

En la seva activitat proselitista insistia en la necessitat d’un gir radical en l’abordatge de la qüestió de la seguretat. Pocs dies abans de l’atemptat va fer públiques les amenaces que estava rebent. Va assenyalar llavors que provenien de Los Choneros, una de les bandes narcotraficants que va començar les seves activitats a la ciutat portuària de Manta i, segons els coneixedors, és un ariet del càrtel de Sinaloa a l’Equador que, a sang i foc, disputa el control dels territoris i les presons amb altres bandes, com Los Lobos, Tiguerones i Chone Killers, al seu torn connectades amb un altre càrtel mexicà, el Jalisco Nueva Generació.

Vídeo sospitós

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Aquest dijous ha començat a circular en les xarxes socials un vídeo amb al voltant de 20 homes encaputxats i armats que asseguren pertànyer a Los Lobos i que s’han atribuït l’assassinat de Villavicencio. La veracitat del material és objecte de discussió. Les suspicàcies es basen que Villavicencio havia apuntat contra Los Choneros i el seu capitost, Adolfo ‘Fito’ Macías. Els mitjans de premsa afirmen que aquesta banda compta amb més de 8.000 membres distribuïts a les presons del país. El grup ha participat en diverses massacres carceràries sagnants a l’Equador, que han deixat més de 459 reclusos morts en 14 incidents en els últims dos anys.

«El nostre país s’escapa de la mà», va dir el candidat conservador, Otto Sonnenholzner. Yaku Pérez, del moviment indigenista, es va expressar en la mateixa direcció. «Ens han tret el nostre president valent. Estic destrossada. L’Equador no mereix perdre’t així», va escriure en les xarxes socials Andrea González Nader, la seva companya de binomi electoral. La campanya ha de seguir en condicions impensades, Lasso manté la data dels comicis del 20 d’agost. El crim projecta els seus efectes sobre la vida dels equatorians. Com va assenyalar El Universo, hi ha «por de sortir als carrers» i «ràbia de no poder confiar que aquesta vegada hi haurà justícia».