Crisi al país sud-americà
L’ultradretà Javier Milei es converteix en un huracà electoral a l’Argentina
Les noves preferències electorals dels argentins s’han dividit en tres terços no exactes que mostren un país amb nivells de desesperació inèdits. L’ultradretà Javier Milei, de La Llibertat Avança, va resultar el candidat més votat a les Primàries Obertes Simultànies i Obligatòries (PASO). Va aconseguir el 30,9% de les adhesions, molt més del que s'esperava. «Convido els argentins a sumar-se a la revolució liberal», va dir, eufòric. Més que un mecanisme de selecció de les candidatures dels partits, els resultats de les PASO són llegits com una radiografia aproximada de les intencions de vot de cara a les eleccions del 22 d’octubre. L’exsecretària de Seguretat, Patricia Bullrich, serà la capdavantera de la dreta tradicional en aquesta contesa per haver derrotat àmpliament l’alcalde de la capital, Horacio Rodríguez Larreta. Entre tots dos van obtenir el 28% dels sufragis.
Sergio Massa, el representant del peronisme, en el poder, va pagar el preu de ser el ministre d’Economia en un país amb una inflació anual d’un 120% i gairebé un 40% de pobres. El va votar un 21,2%, davant el 6% del seu rival en la interna, Juan Grabois, un dirigent social pròxim al papa Francesc. En conjunt van aconseguir el 27%, una xifra exigua per a les aspiracions de la coalició oficial Unió per la Pàtria. D’aquesta manera, prop del 60% dels argentins van optar per opcions fortament conservadores. Els èmuls de Santiago Abascal i Isabel Díaz Ayuso, respectivament, irrompen d’aquesta manera en aquestes PASO com les figures més competitives. I, a 40 anys de la recuperació de la democràcia, poden ser els protagonistes de la segona volta del novembre si no passa res miraculós al camí.
«¡Visca la llibertat, carall!», va cridar en la seva nit triomfal. El terratrèmol Milei era advertit pels sondejos, tot i que no en la magnitud assolida. Va catalitzar bona part de les frustracions d’una societat aclaparada per una crisi multicausal: la pandèmia, els efectes de l’ajust pactat amb el Fons Monetari Internacional (FMI), una sequera de proporcions que va colpejar aquest any l’economia d’un país agroexportador i, a més, els desencerts d’un Govern els principals referents del qual, el president Alberto Fernández i la vicepresidenta Cristina Fernández de Kircher, es van barallar en públic com gat i gos.
De les tertúlies al Parlament
Milei, un economista que vol privatitzar-ho tot, es burla del canvi climàtic i ha defensat l’ús d’armes i la venda d’òrgans, va capturar bona part del votant peronista a la província de Buenos Aires, el principal districte de l’Argentina. Els seus crits i amenaces en les tertúlies televisives, amb la vehemència pròpia d’un predicador, i el seu menyspreu de «la casta política» van seduir els desencisats. «La casta té por», van cantar els seus seguidors. «Que se’n vagin tots, que no en quedi ni un de sol». L’economista va recordar els objectius del seu partit. «Hem aconseguit construir una alternativa competitiva que acabarà amb la casta parasitària, lladre i inútil que ha arruïnat aquest país».
El «perruca», com l’anomenen per la seva cabellera postissa, va arrasar en districtes claus com Santa Fe, Córdoba i el territori de Buenos Aires. Va rebre en la seva nit de la victòria l’aplaudiment quan va saludar els seus «fills de quatre potes», els gossos clonats Conan, Murray, Milton (pel neoliberal Friedman) i Lucas (tots dos per Roberto Lucas). La seva defensa de l’emprenedor individual, que no necessita l’Estat, ha calat, almenys en aquestes PASO, en més d’un milió de joves que van votar per primera vegada i que constitueixen el 3% del padró nacional.
Milei va reiterar que ve a enderrocar «l’aberració de la justícia social» segons la qual, «on hi ha una necessitat neix un dret». La seva candidata a vicepresidenta, Victoria Villarruel, és una constant impugnadora dels judicis als militars que van violar els drets humans durant l’última dictadura (1976-83). Les acusacions de negacionista no han tingut impacte en les preferències d’una part dels argentins. Si Milei confirma els números de les primàries en la primera volta electoral del 22 d’octubre, tindrà al seu torn una considerable força a les dues cambres del Congrés on, fins ara, era una expressió esperpèntica. «Estem en condicions de guanyar en la primera volta».
La dreta tradicional
«Patricia presidenta», van aclamar Bullrich al seu búnquer. «Hem fet un pas important enmig d’aquesta angoixa. Ens van elegir per liderar un canvi profund que deixi enrere la corrupció i que obri pas a l’austeritat». Defensora de la mà dura, el seu programa polític «de canvi veritable i amb coratge», com va recordar diumenge a la nit, no es diferencia de manera significativa del de Milei. «Necessitem una transformació de soca-rel». Exguerrillera peronista durant els anys setanta, des de la recuperació de la democràcia, fa quatre dècades, va iniciar un lent però sostingut gir cap a l’altre extrem. Va poder vèncer en la primària el moderat Rodríguez Larreta perquè va comptar amb la benedicció silenciosa de l’expresident Mauricio Macri. «Tenim l’equip per convertir la decadència en progrés», va dir, i va felicitar Milei per l’«enorme elecció» i la seva «aportació al debat». Macri, que es va abstenir de presentar-s’hi, va augurar una nova era que deixarà enrere el populisme. Més enllà de l’eufòria de la dreta tradicional, ha perdut 10 punts en relació amb el 2019.
Possibles escenaris
Notícies relacionadesUn 69% dels argentins van participar en les PASO, 1,4 milions menys que el 2019. Aquesta deserció va perjudicar especialment l’oficialisme que, a més d’assimilar el resultat, té en les pròximes hores el gran desafiament d’evitar un daltabaix als mercats. La mateixa nit de diumenge es pronosticava un nou salt del preu del dòlar que, a l’abril, costava 495 pesos, 620 pesos divendres passat i, segons alguns analistes, podria superar aquest dilluns els 700. La gran pregunta que flotava en l’aire dominical és si el Govern estaria en condicions de suportar una cursa canviària. Si es confirmessin els pitjors presagis, l’avançament de les eleccions deixarà de ser una hipòtesi forassenyada.
