La diàspora ucraïnesa i l’oposició russa condemnen la presència d’apologistes de Putin en el festival Rototom

«L’esdeveniment té un lema molt noble –‘units per la pau’– però les associacions d’ucraïnesos veiem moltes contradiccions en l’organització de la conferència», diu el text emès per KRAI, una plataforma que agrupa la majoria d’associacions de la diàspora ucraïnesa assentada a Espanya. Les esmentades agrupacions transmeten el seu «profund malestar i preocupació per la participació de personalitats afins al Kremlin», que s’han pronunciat públicament a favor de la Federació Russa, negant les atrocitats de l’Exèrcit rus a Butxa o Izium», amb referència a Di Battista.

Absència d’ucraïnesos

Els signants del text s’indignen així mateix per l’absència de «personalitats ucraïneses que poguessin reproduir la realitat amb vivències directes». «Conviden a parlar de la pau a Ucraïna a gent que mai hi ha posat un peu, no tenen cap dret», critica amb rotunditat Ksenia Striuk, ucraïnesa originària de Dnipró, resident a València i al capdavant d’una organització anomenada Bandera d’Ucraïna, que té l’objectiu de millorar el coneixement de la nació i les tradicions ucraïneses a Espanya. L’organització de Rototom «hauria d’anar a Ucraïna i parlar amb els ucraïnesos», continua. «Em sento trista i estranya perquè aquesta gent hagi d’informar sobre la realitat ucraïnesa al poble espanyol», que per llunyania «no té informació de primera mà» sobre el que passa al seu país, denuncia Anastàssia Brovko, procedent del centre ucraïnès però establerta també al País Valencià. Segons la seva opinió, això facilita que caigui «en estereotips com que Rússia i Ucraïna són el mateix país, o que aquesta guerra és una simple disputa entre pobles germans», assenyala.

En idèntics termes s’ha manifestat l’Associació de Russos Lliures, que agrupa els ciutadans del país de Vladímir Putin crítics amb la política del Kremlin. En una carta oberta enviada a El Independiente i titulada ‘Tolerància zero amb el putinisme’, l’agrupació passa revista als dos convidats esmentats anteriorment, i s’atura també en el cas de Giulietto Chiesa, convidat en l’edició del 2015, en què va repetir tot l’argumentari del Kremlin per justificar l’annexió de Crimea un any després de materialitzar-se, en un debat amb un periodista ucraïnès del mateix biaix ideològic establert a Moscou i moderat per Juan Carlos Monedero, un dels fundadors de Podem.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Chiesa «mantenia relacions amb destacats membres de l’elit ultraconservadora de Rússia i protagonitzava tertúlies amb els ideòlegs de la branca més agressiva del nacionalisme rus, justificant la xenofòbia, l’homofòbia i el militarisme», diu la missiva en relació amb Aleksandr Duguin. Després de recordar que a diversos països del món el «putinisme ha sigut oficialment assenyalat com una ideologia d’odi i la seva apologia tipificada com un delicte en el Codi Penal», l’agrupació lamenta que «els contribuents espanyols, que estan fent considerables esforços per mitigar les accions criminals del règim de Putin, no haurien d’haver de finançar, a través dels seus recursos, la difusió de missatges del putinisme».

Contactada per aquest diari, l’organització de Rototom ha brandit com argument la llibertat d’expressió per justificar les invitacions cursades a Chiesa o Di Battista. «Sempre hem estat oberts a la lliure expressió d’opinions diverses en l’àmbit del debat i aquest prisma és el que dona sentit, precisament. al nostre Fòrum Social», es llegeix en un missatge de resposta a EL PERIÓDICO. La comunicadora i expropagandista Afinogenova té previst intervenir el divendres 18 en un debat titulat ‘¿Qui defensa la pau?’, juntament amb tres ponents més, mentre que l’exdiputat Di Battista ho farà en la taula ‘En suport a Assange’, en què seran present Stella Assange, advocada i parella del fundador de WikiLeaks, i Sabrina Pignedolli, del Moviment Cinc Estrelles, formació en què va militar el mateix exparlamentari.