Nou armament
Així són els drons iranians que Rússia desplega a Ucraïna: barats, petits i funcionals en grup
Moscou ha començat a utilitzar els avions no tripulats iranians Shahed-136, que destaquen per ser capaços de despistar les defenses antiaèries amb atacs conjunts de drons suïcida
Segons Kíiv, Rússia hauria comprat prop de 2.400 d’aquests aparells, que costen uns 20.000 euros i són fabricats totalment al país persa
Aquest és el Shaded 136
En la guerra no tot és qüestió de diners i matemàtiques, però els números són molt importants. En el bombardeig rus a tot Ucraïna dilluns passat, per exemple, Rússia va utilitzar –segons Kíiv– 83 míssils i 17 drons, que van atacar simultàniament totes les grans ciutats del país.
Els 83 míssils, depenent del model, poden arribar a costar prop més de 300 milions d’euros. Els 17 drons, 350.000 euros. Aquesta és la nova arma que Rússia està portant al terreny de combat d’Ucraïna: els drons iranians Shahed-136. En persa, shahed significa màrtir, i aquesta paraula descriu a la perfecció la funció d’aquests avions no tripulats: són drons kamikaze. Exploten la càrrega a l’impactar contra l’objectiu.
Aquestes aeronaus no són ni punteres tecnològicament ni extremadament efectives. El seu motor, sorollós com ho és un adolescent amb moto, és el mateix que el d’un tallagespa, i pot arribar a una velocitat de fins a 180 quilòmetres per hora. La seva càrrega d’explosius és lleugera i petita, i té una autonomia de prop de 2.500 quilòmetres abans de l’impacte. El seu baix nivell tecnològic, a més, els incapacita per explotar sobre objectes mòbils i difícils –com sí que fan altres drons més avançats com el turc Bayraktar, que Ucraïna utilitza al terreny de batalla.
Però el secret dels Shahed és un altre: el seu preu ridícul. Cada unitat val prop de 20.000 euros. «Aquests drons tenen el gran avantatge que són capaços de desconcertar les defenses antiaèries. Al mateix temps que pots llançar 200 drons kamikaze, pots llançar 10 míssils de creuer o balístics o hipersònics molt més cars. Llavors, les defenses antiaèries estaran ja confoses, i aquests míssils podran ser molt més efectius. Per això, aquests drons no són un substitutiu al 100% dels míssils balístics fabricats a Rússia, però canvien per complet l’economia d’un atac», explica l’analista i expert en conflictes Guillermo Pulido.
La intel·ligència ucraïnesa, aquesta setmana, va assegurar que Rússia ha comprat prop de 2.400 Shahed. Segons Pulido, en podrien ser molts més. Tot i que no siguin prou potents per canviar l’esdevenir de la guerra, aquests drons poden ser un maldecap per als ucraïnesos.
«L’única raó per la qual utilitzar els Shahed és que volen en grups grans que poden confondre les defenses antiaèries. I en aquest punt, tan sols és necessari que es colin un o dos dels aparells», escriu l’analista Samuel Bendett, membre del think tank nord-americà CNA. «Això posa els ucraïnesos a la defensiva, perquè ara la seva logística, les seves línies de subministrament, les seves comunicacions, els seus magatzems i la seva infraestructura poden ser atacades», afegeix.
Un canvi de paradigma
Un canvi de paradigmaQuan Turquia, el 2020, va començar a utilitzar amb èxit els seus drons Bayraktar, van ser moltes les veus que van indicar que els avions no tripulats –molt més barats que els avions tripulats, el cost i manteniment dels quals val milions– canviarien els conflictes del futur. A Síria, fins i tot, grups rebels i gihadistes han fabricat drons casolans amb explosius d’allò més rudimentaris que, tanmateix, han pogut atacar amb èxit bases de l’Exèrcit sirià i rus.
Els Bayraktar, per exemple, han sigut venuts ja a 24 països, i ara, els Shahed, s’endinsen en el mateix camí. Són molt més petits i molt menys efectius que el seu rival turc. Però són, també, molt més barats i, per tant, molt més accessibles.
«Sembla que els Shahed tenen una precisió considerable, i la seva electrònica i propulsió és tota comercial, cosa que significa que l’Iran en pot comprar els components esquivant les sancions i a un preu bastant mòdic. Això canvia la guerra i la competició de forces entre països», explica Pulido.
Notícies relacionades«Abans, probablement només els Estats Units i Rússia podien costejar-se mantenir bombarders estratègics per als seus atacs aeris a gran escala contra un adversari. Ara, molts països amb molts menys diners, com l’Iran o qualsevol altre país amb un producte interior brut (PIB) similar, pot fabricar milers de drons i destruir la infraestructura o l’economia d’un país rival o enemic», continua l’analista.
En els conflictes del futur –i ja del present– els vehicles no tripulats tindran cada vegada més importància. «L’economia i els preus canvien el futur de la guerra —assegura Pulido—. No només en aquest conflicte a Ucraïna, sinó arreu del món».
