L’Equador tanca una campanya electoral tenyida de sang i enmig del temor de més assassinats

L’Equador tanca aquest dijous la seva campanya electoral més anòmala sota l’estela de l’espant. La sèrie d’assassinats polítics, entre aquests, el d’un candidat presidencial, Fernando Villavicencio, ha afegit un toc macabre a un camí de les urnes que ja era excepcional des del moment en què Guillermo Lasso va dissoldre el Congrés i va convocar comicis anticipats per evitar una moció de censura per suposada corrupció. Abans que abandonar l’Executiu sota l’ombra ominosa de la destitució, l’exbanquer, que va arribar al palau Carondelet en nom de l’elit, va optar per la sortida menys dolorosa i va obrir les portes a la renovació de l’Assemblea Nacional i el Govern. Però l’onada de morts ha fet oblidar les raons que van conduir a les eleccions. El gran actor de repartiment d’aquesta contesa és el narcotràfic. L’estat d’excepció no ha reduït la sensació d’angoixa col·lectiva. «Cap força desposseeix amb tanta eficàcia la capacitat d’actuar com la por», va assenyalar Nelsa Curbelo, columnista del diari El Universo.

Amb mesures de seguretat reforçades, els candidats van fer els últims dies caravanes i entrevistes en mitjans de comunicació a diverses províncies del país. Aquest recel dona compte de com l’Equador s’ha transformat en només cinc anys, des que va explotar el primer cotxe bomba, en el cor de la violència en l’univers andí, per sobre de Colòmbia i el Perú. També s’encamina a superar Mèxic.

L’atemptat letal contra Villavicencio ha sigut només un punt de la corba ascendent de crims. La primera víctima mortal va ser Rider Sánchez, candidat a assembleista per la regió d’Esmeraldas de l’aliança Actuemos, que encapçala l’exvicepresident i aspirant centrista Otto Sonnenholzner. Després va morir Agustín Intriago, l’alcalde de Manta, la tercera ciutat més poblada de l’Equador i una de les sortides cap al mar del narcotràfic. Pocs dies després de l’estupor que va provocar el cas Villavicencio, va ser assassinat també a Esmeraldas Pedro Briones, un dirigent de Revolución Ciudadana, el partit de l’exmandatari Rafael Correa.

Les últimes enquestes

Les enquestes atorguen el primer lloc en les preferències a la correista Luisa González, amb una intenció de vot oscil·lant entre els 26 i 30 punts. L’ambientalista Yaku Pérez se situa en segona posició amb el 14,42%. Malgrat el seu origen a Pachakutik, el braç polític de la Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador (Conaie) no representa aquesta organització, de fort arrelament a diverses regions. Sonnenholzner obtindria el 13,88%. En alguns sondejos, el finat Villavicencio apareixia com el candidat que passaria a la segona volta juntament amb González. El segon torn tindrà lloc el 15 d’octubre.

El clima d’angoixa pot obrir les portes a sorpreses diumenge. No es descarta que l’empresari de seguretat i exintegrant de la Legió Estrangera francesa, Jan Topic, que s’ha presentat davant l’electorat com una mena de Rambo, es beneficiï d’aquest moment complex.

Un tema dominant

Un tema dominantGairebé un 30% dels equatorians esperen aquestes eleccions anticipades en una situació de pobresa. Lasso va haver d’afrontar protestes massives que el van desgastar. No obstant, és el tema de la seguretat el que ha dominat aquest camí de les urnes. Els analistes estimen que les propostes més convincents per posar fre a un problema que, segons el mateix Correa, ha convertit el país en un «Estat fallit» incidiran en el resultat de diumenge. «Cal depurar [la policia]. El primer que hem de fer és que se’n vagi aquest Govern. S’està entregat al crim organitzat, a les màfies, a les bandes delictives», va dir González.

El que va passar amb Villavicencio té per aquestes hores implicacions judicials que també poden impactar en el resultat de diumenge. El periodista Christian Zurita, que intenta lluitar al seu lloc en les eleccions, malgrat la impugnació d’alguns partits competidors, acaba de revelar els noms que l’extint candidat va denunciar per amenaces: dirigents del conservador Partido Social Cristiano (PSC) i, a més, militants del correisme. L’expresident va admetre fins a quin punt la violència ha enterbolit l’escena. «Anàvem a guanyar en una sola volta, [però] l’assassinat de Villavicencio va moure el tauler electoral. ¿A qui beneficia la seva mort? A la dreta».

Petroli i mineria

Notícies relacionades

Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"

Netanyahu s’uneix a Putin en la llista de líders buscats per crims de guerra

Però, a més, diumenge es decidirà a través del vot si s’atura l’extracció de petroli del Bloc 43-ITT, ubicat al parc nacional Yasuní, a 272 quilòmetres de Quito. Es tracta d’un enclavament de la biodiversitat de la Amazònia equatoriana, d’un milió d’hectàrees amb 2.000 espècies d’arbres i arbustos, 204 de mamífers, 610 d’aus, 121 de rèptils, 150 d’amfibis i més de 250 de peixos. Als seus voltants viuen comunitats originàries en aïllament voluntari. Uns 55.000 barrils de petroli s’extreuen diàriament al 43-ITT, l’11% de la producció d’aquest país.

Al seu torn, els més de dos milions d’habitants de la capital votaran si s’impedeix qualsevol forma de mineria al Chocó Andí, una reserva de la biósfera que ocupa 287.000 hectàrees de la província de Pichincha, de la qual forma part la capital. Amb una batucada, balls, màscares folklòriques i discursos sobre la importància del medi ambient es va fer una caravana a favor del «sí» a la prohibició.