Interior promou que la UE obligui les xarxes socials a col·laborar amb la Justícia

Les forces de seguretat de la UE estan trobant dificultats en les seves requisitòries per saber què li ha dit un delinqüent a la seva víctima o a un còmplice a través de plataformes..., si aquestes tenen la seva seu central fora d’Europa. «A aquestes empreses els vam retreure: ‘Molts delictes es cometen a casa teva, però quan jo truco a la teva porta no m’obres’», explica un alt executiu de l’equip del ministre Fernando Grande-Marlaska.

Malgrat no citar-les, l’al·lusió és directa a gegants com Meta (matriu de Facebook, Whatsapp i Instagram amb seu a Califòrnia), Alphabet (matriu de Google, també amb seu a Califòrnia) o Telegram (missatgeria instantània d’origen rus i ara amb seu a Dubai). I aquesta reclamació contra la porta tancada, que resumeix tot el problema des del punt de vista de la seguretat, va ser tema de l’últim consell JAI de ministres de Justícia i Interior, celebrat a Logronyo el 20 i el 21 de juliol, i ho serà del que se celebri a finals de setembre a Brussel·les.

Delicte gravíssim

Delicte gravíssimMentrestant, aquest 25 d’agost entra en vigor al territori de la UE una nova restricció a les xarxes socials en virtut de la Llei de Serveis Digitals, que imposarà a les grans plataformes l’obligació d’implicar-se contra la desinformació i d’explicar per què els seus algoritmes recomanen certs continguts a certs usuaris.

Però aquesta és una altra batalla. Del que parlen ara els titulars d’Interior no és de guerra híbrida i cognitiva sinó de delicte pur i dur. El que cometen, sobretot, els agressors sexuals a través d’internet.

Per promoure la reforma legislativa, els ministeris de l’Interior europeus mostren la cara més fosca i bruta del cibercrim: el ‘grooming’ (en castellà engany pederasta, el que porta a terme un adult per guanyar-se la confiança d’un menor i agredir-lo sexualment). L’atac sexual a nens i nenes va en augment. Una «estimació» del Consell d’Europa considera que un 20% de menors del continent es creua amb un agressor sexual a la xarxa, té relatat la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson.

L’eurocomissària mostra a més una altra llum d’alarma: un estudi de la Universitat de Swansea (Regne Unit) que des del 2016 assegura que un ciberagressor sexual triga de mitjana només 18 minuts a captar l’atenció d’un nen triat com a víctima.

Arxivar converses

Arxivar conversesAl programa de la Presidència Europea 2023, al capítol dedicat a Interior, el Govern espanyol inclou aquest compromís: «La Presidència avançarà en la negociació dels expedients legislatius en marxa, com (...) el Reglament de lluita contra l’abús sexual infantil ‘online’».

A Logronyo, Marlaska i els seus homòlegs van parlar d’«un nou marc jurídic europeu sobre conservació i accés a les dades de comunicacions electròniques», va difondre Interior. L’objectiu és «assolir l’equilibri entre la garantia dels drets fonamentals i la necessitat de dotar els cossos policials d’eines jurídiques i operatives per perseguir el delicte en el marc d’investigacions en la lluita contra el crim organitzat, i en casos de tanta gravetat com l’abús sexual ‘online’», va dir el ministre en roda de premsa posterior al consell JAI.

«És urgent assolir un acord equilibrat i eficaç», insisteix la font d’Interior apuntant cap a una reforma tècnica de les plataformes que podria exigir-se per llei: «Si les dades són fugaces, fins i tot instantànies, i no es retenen, les forces policials no tenen informació sobre la qual investigar i treballar».

I aquesta és una clau de la discussió. «Ningú està posant en qüestió el xifratge d’extrem a extrem –diu per sortir al pas de temors sobre un control de Whatsapp–. Es tracta que, com en qualsevol altre cas de delicte, existeixin eines jurídiques que permetin investigar».

Al·ludeix a casos com el d’Amazon, que «ni ha contestat» a requeriments policials a Europa. «No poden ser plataformes opaques davant la Justícia», lamenta.

A Logronyo, l’eurocomissària Johansson ho va matisar: «Fins ara les plataformes col·laboren. Ho fan perquè volen i segons la legislació nord-americana. Es tracta que ho facin segons una llei pròpia que es doni a Europa».

Recel en els escons

Recel en els esconsL’ala securitaria d’Europa, els ministres de l’Interior, esgrimeix el ‘grooming’ per la unànime indignació que aixeca, el delicte que menys objeccions morals aixeca en la seva persecució. Però al Parlament Europeu no falten les reticències, ni els que veuen en perill la privacitat de les comunicacions. «En aquesta Cambra n’hi ha una molt arrelada sensibilitat pels drets i la privacitat dels ciutadans», admet l’exministre socialista de Justícia Juan Fernando López Aguilar, president de la comissió LIBI, el fòrum de Llibertats Civils de l’europarlament.

La presidència espanyola de la Unió està recolzant els treballs del Grup d’Alt Nivell sobre l’Accés a les Dades, que va néixer sota la presidència sueca. Aquest grup reuneix experts policials, juristes, representants del sector tecnològic, de les agències de protecció de dades i de la universitat.

S’espera que les seves propostes es debatin aquesta tardor. Hi ha pressa: al gener arriba la següent presidència, el torn belga, amb tot just tres mesos d’efectivitat, ja que a l’abril començarà a mirar l’eurocambra a les pròximes eleccions europees i no s’espera gran activitat legislativa. I després, el juliol del 24, arriba la presidència de l’euroescèptica Hongria.

López Aguilar matisa el clamor policial: «Els ministeris d’Interior i les policies tenen tot el cos legal disponible per realitzar intervencions –diu–. Una altra cosa és l’avenç de les tecnologies. És lògic que es queixin pel ritme vertiginós amb què avancen, de manera que quan està aprovada una nova regulació, ja cal revisar-la perquè en aquell temps hi ha hagut avenços significatius en la tecnologia».

Línies vermelles

Línies vermellesEn general, l’actual composició del Parlament Europeu s’inclina per posar vedats a la intervenció policial: la retenció de dades per autoritats a la UE no pot ser ni indiscriminada, ni discrecional, ni en massa, i ha de ser limitada en el temps. Aquestes són les línies vermelles.

El debat entre seguretat i llibertat es reflecteix des de fa 21 anys en la directiva ePrivacy de la UE. «Les Forces de Seguretat es queixen del desenvolupament vertiginós de les tecnologies i que la resposta legal triga a arribar –admet el president de la comissió Libe–, però és que a la UE els procediments legislatius són complexos. A la UE no es funciona per decret llei que es convalidi en 30 dies, com a Espanya».

Notícies relacionades

Els ministres d’Interior de la UE es conjuren contra les màfies de la migració, els narcos i el ciberabús sexual

La UE busca aliances a Amèrica per a una ofensiva contra el crim organitzat

López Aguilar matisa: «Miri, la responsabilitat penal mai es dilucida en abstracte. Les operadores estan obligades a designar un representant a Europa, i l’obstrucció a la justícia és un principi penal totalment vigent». En qualsevol cas, «la seguretat també es considera un dret», sentencia.

S’acosta un nou pols entre seguretat i llibertat a Europa, mentre no decau l’activitat de ‘lobby’ de les grans plataformes. Aquestes de les quals diuen els policies que no els obren la porta quan hi truquen, deambulen pels passadissos de l’eurocambra. Van aparèixer el 2015, arran de la firma del Tractat de Lisboa i d’una primera base legal europea per a la protecció de dades, i des d’aleshores no han tingut raons parar anar-se’n.