El Níger, el fantasma d’una nova guerra al Sahel

El ritme s’ha accelerat en els últims dies. Divendres a la tarda: vuit caps d’Exèrcit de la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (Cedeao) reunits a Accra en la cita operacional crucial per definir la intervenció al Níger anuncien que ja s’ha decidit el «dia D» i que el temps per a la negociació s’esgota. Tot i que dels set països que fan frontera amb el Níger, només dos recolzen i aporten tropes a aquesta hipotètica intervenció: Nigèria i Benín. Mentre que dos més s’alineen en canvi amb la junta nigerina: Mali i Burkina Faso. Dissabte: Mali i Burkina Faso desplacen avions de combat per recolzar el Níger i fer front a la possible «agressió», mentre a Niamey hi ha diverses mobilitzacions. Centenars de joves s’allisten per ajudar la junta si els veïns ataquen i centenars de dones es manifesten en contra de la presència francesa al país. Dissabte tard: una delegació arriba a Niamey per negociar.

El cop d’Estat del 26 de juliol al Níger ha suposat un terratrèmol regional i internacional. Tot i que localment la presa de poder –sense morts– per part dels militars no va fer ni tancar les botigues, la nova junta ha posat en perill el pulmó de múltiples interessos geoestratègics al Sahel. I en tres setmanes, la «preocupació per la democràcia» ha vestit les amenaces de tots aquells països que perdran molt si el seu gran aliat, Mohamed Bazoum –el president enderrocat, que segueix retingut en mans dels colpistes– no és el seu interlocutor. França, l’expotència colonial, ha reinstal·lat recentment al Níger la majoria dels seus soldats expulsats de Mali i Burkina Faso en els últims dos anys, i amb una altra junta que segueix la mateixa tendència, podria perdre aquest últim vestigi.

Urani i menjar

Poc acostumat a l’atenció mediàtica, aquest vast país sahelià, transitat per camions que treuen urani i avions que porten menjar, es troba de sobte a l’ull de l’huracà, al caire d’una explosió de perillosa ona expansiva. Tot i això, als seus 25 milions d’habitants el que més els està afectant des del cop d’Estat són les sancions. Aplicades per l’òrgan econòmic regional, la Cedeao, el bloqueig està disparant els preus del menjar, en un país on la meitat del país viu en la pobresa, i en canvi no ha fet ni pessigolles al general Abdourahmane Tchiani i als nous mandataris, que han anat normalitzant la seva posició i ja han nomenat nou Govern.

Notícies relacionades

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

L’enemic de la presidenta en el qual Feijóo ha volgut influir

La Mariam i els seus amics estan veient un dejà vu i es preocupen pels seus germans nigerins: «¡A nosaltres, els ciutadans, que ens deixin en pau!». Els malians també van patir les penúries d’estar aïllats pels seus veïns com a càstig al seu cop –el primer de la regió, el que va obrir la sèrie el 2020, malgrat tenir un enorme suport civil–. I per això molts han perdut el respecte a la Cedeao, una organització «que accepta potinejar les constitucions si convenen tercers mandats però no que la població decideixi retre comptes als seus líders corruptes», crida la cella de l’Abdurrahman –està tan alterat que ha perdut el control de l’angle del seu telèfon–.

En tres setmanes, l’arròs s’ha fet incomprable al Níger; i els atacs de grups armats s’han intensificat, sobretot a la zona de la triple frontera. El vèrtex que uneix el triangle d’aliats: Burkina Faso, Mali, Níger. L’Exèrcit nigerí ha disminuït els seus contingents a la regió, per reforçar la capital, en vistes a la possible intervenció de la Cedeao, i Estat Islàmic i el JNIM, ho estan aprofitant. «Cedeao, Cedeao... –la Mariam ha reprès la paraula– ¿ja em direu per què no mobilitzen aquests mateixos militars per ajudar-nos contra el terrorisme?».