Tensió a l’Àfrica

Així actua Wagner a l’Àfrica: apropiació de recursos, compra de manifestants i entrenament per mutilar opositors

Així actua Wagner a l’Àfrica: apropiació de recursos, compra de manifestants i entrenament per mutilar opositors
5
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Es tracta d’una transacció brutal, sense llagoteries ni draps calents. El Govern africà de torn rep protecció i garanties de seguretat, i la milícia mercenària fundada per Ievgueni Prigojin s’apropia dels recursos que li interessen, en la majoria dels casos jaciments miners, que explota mitjançant societats pantalles i comercia lliurement, sense cap tipus de supervisió estatal. Els mètodes per apuntalar l’intercanvi esmentat són eficaços i expeditius: d’una banda la propaganda, amb compra de manifestants i periodistes inclosa, i de l'altra el terror indiscriminat, amb gravíssimes acusacions d’atrocitats i fins i tot mutilacions quan les poblacions locals ofereixen resistència i no accepten els termes del pacte.

Aquest és, en poques paraules, el guió amb què actua el grup Wagner en aquells Estats africans on s’ha anat implantant en els últims anys, indiquen els experts en el continent. I a mesura que la milícia mercenària amb seu a Sant Petersburg va estenent la seva influència, creix la inquietud entre les cancelleries africanes i occidentals i els analistes, que demanen afrontar el fenomen mitjançant «un enfocament global, una coalició de països occidentals i africans que considerin que Wagner és una amenaça per a l’estabilitat mundial i per a un model de societat determinat», explica Natalia Dukhan, investigadora sènior a The Sentry, una web d’investigació especialitzada en grups transnacionals depredadors de recursos. «Wagner es comporta com una organització criminal internacional i ha sigut declarada com a tal pel Govern dels EUA; malgrat això continua expandint-se i té al darrere l’Estat rus; és un problema mundial i s’ha d’afrontar amb més assertivitat», sentencia l’experta.

Wagner va arribar fa cinc anys a la República Centreafricana (RCA), un país sacsejat en els últims dos decennis per una multitud de crisis, aldarulls i guerres civils sense perspectives de final. «Sense una solució a la vista, Rússia va oferir al president de la RCA, Faustin-Archange Touadéra, una alternativa en la forma de suport diplomàtic i assistència política via Wagner; el que va resultar va ser una campanya de terror», afirma amb rotunditat l’informe Arquitectes del Terror, elaborat per l’equip d’investigadors de The Sentry.

Campanya de propaganda

El seu aterratge al centre geogràfic del continent africà va venir precedit per una intensa campanya de propaganda que a més té nombroses similituds amb escenes vistes durant les últimes setmanes a Niamey, la capital del Níger, on s’acaba de produir un cop d’Estat entre sospites d’haver sigut instigat per Rússia i que els seus capitostos, tot just fer-se amb el poder, han sol·licitat l’ajuda de Wagner. «La propaganda intenta mostrar Rússia com un heroi que ve a arreglar el país, i s’articula a través de manifestacions que financen els mateixos russos; no paguen directament els manifestants, paguen les xarxes al voltant del president; (els russos) demanen una manifestació de 1.000 persones, i proporcionen les banderes russes, els cartells i fins i tot els eslògans; s’arriba a pagar (a la RCA) 25.000 dòlars per organitzar una manifestació», denuncia Dukhan. «Després, mobilitzen la premsa a la capital per donar la imatge que la gent està farta d’Occident, en particular a Radio Lengo Sengo, una emissora local finançada per Wagner», continua.

La tàctica es transforma en terror quan surt de la capital, on gairebé no hi ha electricitat ni infraestructures, un territori fora de l’abast dels periodistes. En particular als voltants de les seves instal·lacions mineres, a l’est i oest del país, concentrades sobretot en l’extracció d’or i, en menor mesura, de diamants, on estableixen bases militars i infraestructura. En aquests llocs, segons han documentat diversos informes elaborats per l’ONU, no han tingut contemplacions amb aquelles poblacions oposades a la seva presència, i han arribat a cometre greus atrocitats. «És impossible saber el nombre de morts, però com a mínim parlem de milers; ho ‘netegen’ tot, utilitzant el seu vocabulari (en rus, zachistka, una pràctica feta servir amb profusió durant la guerra de Txetxènia als 90, NDR). «Fan desaparèixer 20 persones per aquí, 30 per allà, i el pitjor és que creen en aquestes regions unes condicions de vida que impossibiliten la supervivència», condemna Dukhan.

Penetració en l’Estat

Notícies relacionades

En els últims temps, la penetració de Wagner en les estructures de l’Estat s’ha anat aprofundint, i ha inclòs el reclutament i l’entrenament de militars destinats a les Forces Armades Centreafricanes (FACA) evitant els procediments establerts per l’ONU, uns soldats que molt probablement es podrien convertir en un Exèrcit paral·lel destinat a defensar el cap de l’Estat en cas de necessitat. D’acord amb els autors de l’informe Arquitectes del Terror, que han entrevistat sota anonimat desenes de membres dels cossos de seguretat, els instructors de Wagner «van realitzar entrenaments d’un a sis mesos de durada, que inclouen entrenament amb armes, lluita cos a cos, espionatge, interrogatoris i tècniques de tortura». «Per obtenir informació sensible, alguns soldats entrenats van explicar que se’ls va ensenyar com tallar mans, dits, cames; extreure ungles, utilitzar ganivets per tallar carn humana, escanyar, llançar combustible i cremar gent viva, o organitzar segrestos», diu el text.

La presència de Wagner a Mali és molt més recent que a la RCA; es remunta a finals de l’any 2021. Però el patró de comportament és el mateix i les denúncies d’atrocitats comeses a l’Àfrica central s’han reproduït malgrat el curt lapse de temps transcorregut, d’acord amb un informe elaborat per All Eyes in Wagner, un projecte d’investigació sobre la controvertida milícia russa. Beatriz Mesa, investigadora espanyola experta en el país, corrobora la versió esmentada: «Des del punt de vista dels drets humans la situació és molt pitjor en comparació amb l’existent durant l’operació Barkhane», el desplegament militar francès el 2013 per frenar l’expansió dels grups armats gihadistes al país. «Estan cometent greus atrocitats contra l’ètnia Peul, donant-se suport en una altra ètnia, els Dogon», explica Mesa. L’ONU, davant el deteriorament de la situació de seguretat, ha ordenat la retirada dels seus contingents militars, unes bases en les quals es van instal·lant els mercenaris russos.