¿Què és la cimera dels BRICS i què s’hi debatrà?

El grup d’economies emergents BRICS (el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica) celebrarà la setmana vinent a Johannesburg la seva XV Cimera de Caps d’Estat i de Govern. La cimera es desenvoluparà sota el lema «BRICS i l’Àfrica: Associació per al creixement mútuament accelerat, el desenvolupament sostenible i el multilateralisme inclusiu». Les claus per poder seguir la reunió són les següents:

Els BRICS van néixer com una alternativa als organismes globals dominats per les potències occidentals tradicionals i esperen que els membres desbloquegin els beneficis, inclòs el finançament del desenvolupament i l’augment del comerç i la inversió. La insatisfacció amb l’ordre global entre les nacions en desenvolupament es va veure exacerbada per la pandèmia de covid-19 quan els països rics van acumular la majoria de vacunes i van deixar la resta de països amb seriosos problemes per accedir a les vacunes. El Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina van crear el 2006 el grup BRIC i van tenir la seva primera cimera a la ciutat russa de Iekaterinburg el 2009. El 2010, Sud-àfrica es va unir al bloc afegint la lletra S a l’acrònim, encunyat el 2001 per l’economista de Goldman Sachs Jim O’Neil.

L’Iran, que acull al voltant d’una quarta part de les reserves de petroli de l’Orient Mitjà, ha dit que espera que el mecanisme per als nous membres es decideixi «al més aviat possible». El pes pesant del petroli, l’Aràbia Saudita, va ser entre més d’una dotzena de països que van participar en les converses d’«Amics dels BRICS» a Ciutat del Cap al juny. Ha rebut suport de Rússia i el Brasil per unir-se al grup.

L’Argentina va dir el juliol del 2022 que havia rebut el suport formal de la Xina en el seu intent d’unir-se al grup. Etiòpia, una de les economies de més ràpid creixement de l’Àfrica, va dir al juny que havia sol·licitat unir-se al bloc, i un portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors va dir que el país continuarà treballant amb institucions internacionals que puguin protegir els seus interessos.

Tot i que els BRICS van néixer per promoure la cooperació comercial i econòmica entre ells, la seva puixança en els últims temps ha fet que algunes experts vegin el club com un desafiament a l’hegemonia d’Occident en un món cada vegada més multipolar. El grup representa més del 42% de la població mundial i el 30% del territori del planeta, així com el 23% del producte interior brut (PIB) i el 18% del comerç globals.

Sud-àfrica, que exerceix aquest any la presidència rotatòria del bloc, acull la cita al Centre de Convencions de Sandton, cor financer de Johannesburg, del 22 al 24 d’agost.

Es tracta de la primera cimera presencial dels BRICS des del 2019, període en què aquestes reunions es van desenvolupar per videoconferència a causa de la pandèmia de covid-19.

Els presidents del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva; la Xina, Xi Jinping; i Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa; així com el primer ministre indi, Narendra Modi, aniran a la conferència. El president de l’Iran, Ebrahim Raisí, viatjarà dimecres a Johannesburg per donar un discurs en el marc de la trobada internacional. El portaveu del Ministeri d’Exteriors iranià, Naser Kananí, va confirmar el viatge del mandatari a la XVena Cimera de Caps d’Estat i de Govern i va recordar que l’Iran va sol·licitar el seu ingrés en el grup d’economies emergents el 2022.

Tot i això, el president rus, Vladímir Putin, s’absentarà a causa de l’ordre d’arrest emesa pel Tribunal Penal Internacional (CPI) contra ell per presumptes crims de guerra a Ucraïna, tot i que hi intervindrà per via telemàtica i estarà representat pel seu ministre d’Afers Exteriors, Serguei Lavrov. Si Putin hagués trepitjat Johannesburg, Sud-àfrica, com a Estat membre de la CPI, estava obligada a arrestar-lo.

A més, Sud-àfrica ha convidat 67 líders del Sud Global, inclosos els presidents de Cuba, Miguel Díaz-Canel, i Bolívia, Luis Arce.

També són convidats vint dignataris d’organitzacions internacionals, com el secretari general de l’ONU, António Guterres, i el president de la Comissió de la Unió Africana, Moussa Faki Mahamat.

S’espera que l’expansió del bloc sigui el tema estrella. Uns quaranta països han expressat interès a ingressar en aquest club, segons el Govern de Sud-àfrica, que ha rebut «expressions formals d’interès dels líders de 23 països», inclosos l’Argentina, l’Iran, l’Aràbia Saudita, Bolívia, Cuba, Hondures, Veneçuela, Algèria i Indonèsia.

El bloc, que encara ha d’acordar els criteris d’admissió, busca més pes en les institucions internacionals, fins a ara dominades pels Estats Units i Europa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

També s’espera que el grup tracti la «desdolarització» de les seves economies, és a dir, l’impuls de monedes locals per comerciar en detriment del dòlar, una postura que recolza el Nou Banc de Desenvolupament (NBD), establert pels BRICS el 2015.

Però no es posarà a sobre de la taula, segons els organitzadors sud-africans, la creació d’una moneda comuna dels BRICS, que defensa Lula amb fervor. A més, la geopolítica mundial, la relació dels BRICS i l’Àfrica, el comerç i el desenvolupament d’infraestructures formaran part de les discussions.