El Grup Wagner canviarà amb afins a Putin després de quedar escapçat i mantindrà l’activitat a l’Àfrica

ARKADY BUDNITSKY / EFE

4
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

La cúpula de Wagner ha sigut escapçada per complet. A l’avió executiu Embraer 135 que es va desplomar dimecres a la tarda en un descampat de la regió de Tver, a mig camí entre Sant Petersburg i Moscou, no només hi viatjava el seu líder, Ievgueni Prigojin. També es trobaven a l’interior de l’aparell el número dos del grup, Dmitri Utkin, excomandant de la reserva militar russa amb tatuatges nazis i a qui els serveis d’intel·ligència britànics atribueixen simpaties cap al Tercer Reich, i Valeri Txekalov, un home de negocis encarregat de la part empresarial del grup mercenari, a més de supervisar els contractes per subministrar aliments als soldats. Tot això suscita enormes incògnites respecte al futur del grup com una unitat, i s’obre pas la idea que les lucratives activitats de la milícia mercenària al continent africà siguin assumides per empresaris o funcionaris de la confiança de Vladímir Putin.

La desolació regnava durant l’acte commemoratiu que es va celebrar davant la seu de la milícia a Sant Petersburg, l’antiga capital dels tsars. Ningú, això sí, s’atrevia a esmentar les causes de l’incident, ni de bon tros a assenyalar-ne possibles responsables. «És horrible; a França, quan va morir Charles de Gaulle, es deia que el país s’havia quedat orfe; per a mi, des d’aquesta nit Rússia s’ha quedat òrfena», va assegurar a France Presse un home de 36 anys. «És com perdre un pare; ho era tot per a nosaltres, sempre esperàvem escoltar el que diria l’‘oncle Jenna’», va dir l’Ígor, un home amb una gorra que lluïa una calavera i una bandera russa.

Possible nou cop

Els analistes creuen que aquest neguit i indignació per la mort, en semblants circumstàncies, d’un capitost militar que havia demostrat gran eficàcia, tant en les seves polèmiques actuacions per controlar estats sencers a l’Àfrica, com al camp de batalla a Ucraïna, podria estendre’s a sectors ultranacionalistes i fins i tot de l’Exèrcit, «que contemplen amb menyspreu la forma en què s’estigui portant a terme la guerra», opina Matthew Orr, analista de RANENetwork, una assessoria de riscos amb seu a Nova York. «Molta gent s’indignarà per aquest aparent assassinat» destinat a «demostrar» que les temptatives de rebel·lió contra el líder del Kremlin es paguen «amb un preu molt elevat».

Hristo Grozev, un periodista búlgar que treballa per a Bellingcat, una web investigativa sobre temes russos, va més enllà i s’atreveix fins i tot a augurar un nou cop d’Estat contra Vladímir Putin, que, segons la seva opinió, no tenia cap altra alternativa que eliminar-lo. «Si ets un cap de la màfia però deixes que algú et llanci el guant sense eliminar-lo després, llavors no ets ningú; per això Putin havia d’enviar aquest missatge esborronador als seus oponents», ha declarat, segons informa la televisió búlgara NovaTV. Aquests cercles militars i ultradretans en els quals Prigojin era popular «no oblidaran el que ha fet Putin amb el seu ídol i sempre esperaran un moment més adequat per organitzar un cop», augura el periodista. «M’ho diuen fins i tot persones de l’elit russa amb la qual estic en contacte», diu.

Amb vincles amb la intel·ligència

Sobre el futur de Wagner com a grup, la majoria dels experts consideren que l’organisme es mantindrà, tot i que el més probable és que el Kremlin hi posi al davant una personalitat sense ambicions polítiques i amb vincles amb els serveis d’intel·ligència, d’on procedeixen Putin i el seu entorn. «L’organització perviurà en el futur, probablement sota un altre nom», ja que «ha demostrat que té capacitat d’adaptar-se i transformar-se», ha augurat a la BBC Joana de Deus Pereira, investigadora sènior al Royal United Services Institute (RUSI), un laboratori d’idees establert a Londres sobre temes de seguretat i defensa. «Hem de mirar Wagner no com un home sol, sinó com un ecosistema, com una hidra amb moltes molts caps i molts interessos a l’Àfrica», explica.

Notícies relacionades

Sobre el que pugui passar amb les operacions de Wagner en aquest continent, hi ha el consens que el procés originat des de fa ja anys pel Kremlin per controlar recursos i estats sencers continuarà, sota una forma encara per determinar. Nathalia Dukhan, investigadora sènior a The Sentry, una web que investiga les organitzacions transnacionals depredadores que ha elaborat l’informe Arquitectes del Terror sobre la penetració de la milícia a la República Centreafricana (RCA), constata que, «independentment del que pugui haver passat a Prigojin, l’estratègia del Kremlin de col·locar el continent africà més en la seva òrbita de poder i explotació es manté». I cita com la mateixa RCA, on «malgrat l’enfrontament entre Putin i Prigojin» l’«operació de Wagner es va intensificar, amb un increment directe del paper del Govern rus». «La comunitat internacional no ha d’allunyar els ulls d’aquesta entitat predadora», conclou.

A Bielorússia, on havien sigut desplegats un bon nombre d’efectius, la presència dels mercenaris de Wagner resulta menys amenaçadora que després del cop. «Hi queden entre 4.000 i 6.000 efectius» i no tenen capacitat de fer operacions de provocació, afirma l’expert Orr, de RANENetwork. L’impacte als fronts bèl·lics d’Ucraïna també serà mínim, tenint en compte que, des de l’aldarull de juny, pràcticament Wagner estava inoperatiu, ja que les seves tropes o havien sigut assumides per l’Exèrcit o desplegades a Bielorússia.