Ievgueni Prigojin, l’últim crític de Putin que mor en estranyes circumstàncies

«No volen que Wagner existeixi». El 22 de febrer, el líder mercenari Ievgueni Prigojin va publicar un vídeo en el qual mostrava els cadàvers dels seus soldats i insultava el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, per la «total falta de municions» dels seus homes. La seva tensa relació amb el comandament polític i militar de Rússia va esclatar el 23 de juny quan va iniciar una insurrecció armada que va dirigir-se a Moscou. Després d’exercir un rol fonamental en la guerra contra Ucraïna, el capitost de la milícia va aconseguir impulsar l’amenaça més gran contra Vladímir Putin en les seves més de dues dècades al poder. L’arma del Kremlin s’havia tornat en contra seu.

El motíva fracassar. Prigojin va arribar a un acord per exiliar-se a la veïna Bielorússia i Putin va prometre indultar els insurrectes, a qui va titllar de traïdors. No obstant, dos mesos després de la marxa armada, la cúpula de Wagner va morir aquest dimecres a Rússia després d’estavellar-se l’avió en el qual viatjaven, cosa que va assestar un dur cop a l’organització paramilitar.

L’agència d’aviació civil russa, Rosaviatsia, va assegurar que ha «iniciat una investigació» per aclarir un cas encara ple d’interrogants. Les forces de seguretat de l’Estat, segons han apuntat al diari ‘RBC’, n’estarien investigant tres possibles causes: un error de pilotatge, un problema tècnic o una intervenció exterior. Altres mitjans russos com ‘Meduza’, no obstant, apunten a la tercera opció i investiguen si la demolició de l’avió podria haver-se produït en un atac amb míssils o a través de bombes col·locades a l’interior de l’aeronau.

Opositors assassinats

Tant els cercles wagnerites com des d’Ucraïna asseguren que darrere de la demolició hi ha la mà negra de Putin. Sigui com sigui, el succés passa a engrossir la llarga llista d’opositors al règim putinista que han sigut assassinats al llarg de les dues últimes dècades. Una llista que inclou alts càrrecs del seu Govern, rivals polítics, empresaris, antics espies, advocats contra la corrupció, activistes dels drets humans i periodistes crítics amb el Kremlin.

«Putin no s’ha convertit en un dictador de la nit al dia», va explicar l’any passat la dona de Vladímir Karà-Murzá, líder opositor enverinat el 2015 i 2017 que a l’abril va ser condemnat a 25 anys de presó per càrrecs d’alta traïció i per criticar l’Exèrcit rus. «Fa anys i anys que oprimeix, fica a la presó, enverina i mata els seus opositors».

Aquestes són algunes de les víctimes mortals més conegudes:

Borís Nemtsov va ser vice primer ministre rus durant el mandat de Borís Ieltsin i fins i tot va sonar com el seu possible substitut. Putin va ocupar aquest lloc i Nemtsov es va convertir en el líder de l’oposició i en un prominent crític del president rus, a qui va acusar d’estar subornat pels oligarques del país. El 2015 va ser tirotejat per l’esquena a prop del Kremlin quan es dirigia a casa. Putin va agafar personalment el control de la investigació.

Altres càrrecs polítics executats van ser Mikhail Lesin (2015), antic ministre de premsa i fundador de Russia Today, i Serguei Iushenkov (2003), coronel reconvertit en polític que va acusar el líder rus de ser darrere dels atemptats de 1999 que van precipitar la segona guerra txetxena i van certificar l’ascens al poder de Putin.

Anna Politkóvskaia, periodista de Nóvaia Gazeta, va investigar i va documentar de forma extensiva els abusos perpetrats per l’Exèrcit rus a Txetxènia. Al seu llibre ‘La Rusia de Putin’ acusava el dirigent d’haver convertit Rússia en un Estat policial.

El 2006 va ser abatuda a trets a l’ascensor de casa seva. Cinc persones van ser condemnades per una execució a sou per la qual es van pagar 150.000 dòlars. Es desconeix qui va encarregar el seu assassinat.

Similar és la mort de Natalia Estemirova (2009), reportera que també va explicar la repressió sobre els civils txetxens. Va ser segrestada i tirotejada. El seu cos va ser llançat al bosc. Ningú va ser condemnat.

Alexander Litvinenko era un antic membre del KGB que va donar l’esquena a Putin. Exiliat al Regne Unit, va acusar el líder del Kremlin de ser darrere dels atemptats de 1999 i d’ordenar l’execució de Politkóvskaia. El 2006 va morir tres setmanes després de beure’s una tassa de te amb poloni 210, un component químic altament tòxic que li va desintegrar els òrgans. Un tribunal britànic va dictaminar que Litvinenko va ser enverinat per agents de l’agència d’espionatge FSB, que van actuar seguint ordres «probablement aprovades» per Putin.

El poderós oligarca Borís Berezovsky, molt influent durant l’era Ieltsin, va ser un dels principals impulsors de Putin. No obstant, no va aconseguir mantenir la seva influència sobre el president. Molest amb ell, es va exiliar al Regne Unit, des d’on va acusar el Kremlin d’enverinar Litvinenko i fins i tot va amenaçar d’enderrocar el règim putinista per la força. El 2013 va ser trobat mort al lavabo de casa seva amb una soga al coll. Tot i que va semblar un suïcidi, els forenses no van poder explicar la causa real de la seva mort.

Notícies relacionades

Mor al caure per la finestra d’un hospital el novè oligarca rus d’aquest any

Rússia condemna l’opositor Navalni a 19 anys més de presó per «extremisme»

Des de l’any passat, mig centenar de funcionaris i empresaris russos han mort en circumstàncies sospitoses. És el cas de Ravil Maganov, president de la petrolera Lukoil, que va morir al setembre després de precipitar-se per la finestra de l’hospital on estava ingressat. Maganov havia qualificat la invasió d’Ucraïna de «tragèdia». Al desembre, l’empresari de salsitxes Pavel Antovva morir de la mateixa forma després de criticar la guerra de Putin.

L’advocat Stanislav Markelov representava Politkóvskaia i altres periodistes crítics amb Putin. Ell i la reportera Anastasia Baburova van ser tirotejats l’any 2009 a prop del Kremlin per un home emmascarat. El també advocat Serguei Magnitsky va morir aquell mateix any després de ser brutalment apallissat sota custòdia policial. Havia sigut detingut després de descobrir evidències que la policia havia orquestrat un cas de frau fiscal que havien imputat al seu defensat, l’empresari britanico-nord-americà William Browder.