La purga sempre sotja als passadissos del Kremlin

Moscou, des de fa temps, ofereix poc marge a la dissidència i en un context que el Kremlin continua titllant en el dia d’avui d’«operació militar especial», això ha anat in crescendo. Un dels més crítics, Ievgueni Prigojin, està presumiblement mort després de l’accident aeri que va tenir el jet privat de la companyia Wagner. El cap dels mercenaris Wagner ja va trencar una de les normes no escrites del putinisme, el fet d’evitar crítiques a altres membres de l’elit russa en públic, una cosa que no va agradar en el Kremlin.

Els seus vídeos dirigits al ministre de Defensa Serguei Xoigú i al cap d’Estat Major Valeri Gueràssimov, apel·lats entre paraules malsonants i males maneres, van recórrer el món i van afectar en el lideratge rus. Vladímir Putin va voler mantenir-se com a àrbitre de l’esmentat conflicte, però quan va esclatar en una situació real durant el cop de Wagner de finals de juny, es va decantar pel costat del Ministeri de Defensa, i deixava desemparat el líder dels ‘músics’, que es va veure obligat a capitular.

En un primer moment, va semblar que fins i tot en sortiria impune quan marxava de Rostov del Don, l’única ciutat que van controlar, fent-se selfies amb russos del carrer. En aquell moment, li van treure els càrrecs per traïció i va poder tornar a Rússia sense problemes. Durant setmanes va estar anant de Moscou a Sant Petersburg, fins i tot es va deixar caure per la cimera Rússia-Àfrica del juliol passat. Ara bé, Putin va qualificar la rebel·lió de «traïció», i la traïció disgusta profundament el líder rus, tal com ha expressat en el passat. El Kremlin, però, s’ha defensat apuntant que no va ordenar la demolició de l’avió i està actualment investigant què va passar. L’accident recorda el que va patir el general Aleksandr Lebed l’any 2003. Aquest carismàtic militar va competir contra Borís Ieltsin en les presidencials del 1996.

Un altre home de l’elit que va intentar anar per lliure va ser l’antic oligarca Boris Berezovksi, una decisió que va pagar car, perquè es va veure obligat a anar-se’n del país i va morir en estranyes circumstàncies el 2013 al Regne Unit. Un altre home poderós que va voler fer una pugna al poder, Mikhaïl Khodorkovski, va perdre clarament. Tot i que era l’home més ric de Rússia en els anys 2000, va passar més d’una dècada a la presó. Va ser el fundador de l’organització Open Russia –titllada d’«agent estranger» al mateix país–, que té per objectiu enfortir la societat civil russa. Després de passar per presó, se li va permetre abandonar el país i es va establir a Suïssa.

 

Exmilitars a la picota                                     

Haver servit en l’Exèrcit i fins i tot haver sigut clau a Ucraïna, sigui en el conflicte actual o en la guerra del Donbàs entre les milícies prorusses i l’Exèrcit regular amb Kíiv, no concedeix immunitat. Tant el general Serguei Surovikin com el militar Igor Girkin Strelkov, el coneixen de primera mà.

El primer, anomenat pels que el coneixen com a general Harmagedon va ser la cara visible de l’Exèrcit rus a Ucraïna durant uns mesos entre la tardor i l’hivern del 2022. No obstant, va ser relegat a una altra posició i durant el cop de Wagner se’l va detenir sense cap explicació pública. Durant el cop es va publicar un vídeo d’ell demanant als mercenaris que aturessin la seva marxa, que s’apunta que el van poder obligar a gravar-lo. Dimecres passat va ser destituït de la seva posició de cap de les Forces Aeroespacials russes.

Notícies relacionades

Un últim adeu per a Prigojin, un home de «difícil destí»

El silenci del Kremlin alimenta les hipòtesis sobre la mort de Ievgueni Prigojin, el líder de Wagner

Pel seu costat, Igor Girkin, conegut al Donbàs pel paper que va tenir en esdeveniments clau com l’annexió de Crimea, la formació de les milícies separatistes de Donetsk i la mateixa guerra del Donbàs, va estar pràcticament des que va començar l’ofensiva russa a Ucraïna sense mossegar-se la llengua, i va arribar fins i tot a dir que caldria «penjar Putin» per la mala planificació del conflicte. Va ser detingut el 21 de juliol d’aquest any, acusat de voler «fer convocatòries públiques de tall extremista a través de les xarxes socials».

Durant l’any i mig del conflicte, el Kremlin també ha pressionat els que volen que el país prengui un rumb més democràtic i proeuropeu, una mica més habitual en el país euroasiàtic. Molts dissidents han preferit abandonar el país, mentre que els més destacats dels quals es van quedar han patit empresonaments i altres càstigs legals. Vladímir Karà-Murzà –empresonat per 25 anys acusat de traïció– i Ilià Iaixin –va rebre una pena de nou anys–. Prèviament altres opositors com Alekséi Navalni –enverinat i condemnat en repetides ocasions–, Borís Nemtsov –assassinat a trets en ple centre de Moscou– i la periodista Anna Politkóvskaia també van patir el fet de voler anar en contra del poder rus.